SÈRIE 1, CATALÀ

SÈRIE 1, PAUTES

En els mamífers, la visió en color és exclusiva dels

primats. Aquest caràcter es deu a l’existència de gens que codifiquen pigments específics per a cadascun dels colors bàsics.

1) En les espècies de micos d’Amèrica, la capacitat

de visió dels colors vermell, groc i verd depèn de

tres al·lels codominants del gen de l’opsina, situat

al cromosoma X (X^VM: vermell; X^G: groc; X^VD:

verd).

Una femella que veu el vermell i el groc s’aparella amb un mascle que veu el verd. Escriviu el genotip de cadascun, feu l’esquema de l’encreuament i calculeu les proporcions esperades, genotípiques i fenotípiques, en la descendència.

[1 punt]

Genotip dels progenitors:

Femella: X^VM X^G

Mascle: X^VD Y

[0,2 punts] (0,1 punt cada genotip correcte. La nomenclatura ha de ser aquesta, atès que és la que es dóna a l’enunciat )

Encreuament:

P: X^VMX^G x X^VDY

Gàmetes		Femella
Gàmetes		X^VM	X^G
Mascle	X^VD	X^VMX^VD o bé X^VDX^VM	X^GX^VD o bé X^VDX^G
Mascle	Y	X^VMY	X^GY

[0,4 punts]

- En respostes parcialment correctes, [0,1 punts] per cada genotip correcte dels quatre que es demanen.

- No és necessari que indiquin els gàmetes.

- Si no s’indiquen els gàmetes però els genotips dels descendents són correctes, es considerarà igualment vàlida.

- Tampoc és necessari que ho indiquin en forma de taula.

- La nomenclatura ha de ser aquesta, atès que és la que es dóna a l’enunciat.

Proporcions genotípiques i fenotípiques esperades de la descendència:

Freqüències genotípiques F1:

¼ X^VMX^VD + ¼ X^GX^VD+ ¼ X^VMY + ¼ X^GY

(ATENCIÓ: els dos cromosomes X de les femelles poden estar posats al revés, com es mostra en la taula anterior)

Freqüències fenotípiques F1:

¼ Femelles amb visió del vermell i el verd

¼ Femelles amb visió del groc i el verd

¼ Mascles amb visió del vermell

¼ Mascles amb visió del groc

[0,2 punts] per les proporcions genotípiques (0,05 punts per cada proporció genotípica)

[0,2 punts] per les proporcions fenotípiques (0,05 punts per cada proporció fenotípica)

- També és possible que diguin (i cal valorar-ho com a correcte):

• Femelles: 50% (o ½) amb visió del vermell i el verd + 50% (o ½) amb visió del groc i el verd

• Mascles: 50% (o ½) amb visió del vermell + 50% (o ½) amb visió del groc

2) L’estudi del gen de l’opsina ha revelat que els seus al·lels X^VM (pigment per a la visió del color vermell), X^G (groc) i X^VD (verd) es van originar per mutació en diferents moments de la història evolutiva dels primats. Argumenteu, en termes neodarwinistes, per què la freqüència d’aquests al·lels es va anar incrementant fins a trobar-se en la pràctica totalitat d’aquests animals.

[1 punt]

Resposta model (ítems que ha de contenir la resposta):

- La mutació que va originar aquests al·lels es va produir de forma preadaptativa (o fortuïta i a l’atzar) [0,2 punts].

- Els nous al·lels conferien un caràcter nou (la possibilitat de veure un determinat color) als individus portadors. Aquest caràcter afavoria la reproducció d’aquests individus atès que tenen una major supervivència (més facilitat per trobar fruits madurs, més facilitat per veure depredadors, etc.) fent transmetessin aquest caràcter a la descendència [0,2 punts].

- La selecció natural, per tant, afavoria a aquests individus [0,2 punts].

- D’aquesta manera, amb el pas del temps, els al·lels (o el caràcter visió en colors) s’anaven fent més freqüents a la població fins assolir la proporció actual que és de gairebé el 100% de la població [0,2 punts].

● [0,2 punts] per cadascun dels 4 ítems esmentats.

ATENCIÓ: no cal que surtin escrits per aquest ordre ni amb aquestes paraules, però conceptualment hi han de ser tots. Això suma 0,8 punts.

● Els [0,2 punts] restants, per la coherència global del text, la contextualització i la lògica en la seva redacció.

3) Per estudiar els circuits nerviosos que permeten la visió completa en color, els investigadors han desenvolupat un ratolí transgènic al qual han transferit dos al·lels diferents del gen de l’opsina. Expliqueu el procés biotecnològic que deuen haver seguit

per a obtenir aquest ratolí transgènic.

[1 punt]

Resposta model (ítems que ha de contenir la resposta):

El procés es pot resumir en els següents passos:

- Aïllament dels al·lels del gen de l’opsina.

- Síntesi de moltes còpies d’aquests al·lels.

- Fecundació in vitro d’òvuls de ratolí.

- Introducció dels al·lels mitjançant vectors (virus o altres) en els zigots de ratolí.

- Selecció dels embrions que han incorporat els al·lels del gen de l’opsina.

- Implantació dels embrions triats en femelles de ratolí.

- Naixement (obtenció) dels ratolins transgènics.

● CAL QUE ESMENTIN 5 D’AQUESTS PASSOS. [0,15 punts] per cadascun d’aquest passos. La puntuació màxima serà de 0,75 punts. Si esmenten MÉS de 5 passos, la puntuació no superarà els [0,75 punts].

ATENCIÓ, no cal que els desglossin d’aquesta manera: és possible que n’agrupin 2 en un sol punt, o que algun d’ells el separin en passos diferents. Per tant, cal valorar que aquests conceptes hi siguin, de forma més o menys explícita.

● [0,25 punts] restants per l’ordre correcte dels passos, la contextualització i la redacció lògica de la resposta.

Sèrie 1, Pregunta 2

En l’assaig d’una vacuna contra el virus que causa la sida (VIH), hi han participat 1500 voluntaris de poblacions amb risc de contagi, cap dels quals no estava infectat pel VIH a l’inici de l’assaig. Es va dividir aleatòriament els voluntaris en dos grups: a un grup se li va administrar la vacuna, i a l’altre grup, un placebo (falsa vacuna que conté una substància inerta). Al cap de tretze mesos es va fer una anàlisi als participants per a determinar si estaven infectats pel VIH. Cal tenir en compte que tots els que s’havien infectat es van contaminar per contagi sexual; en cap cas a causa de la vacuna ni del placebo. En la taula següent es mostren els resultats de l’assaig:

Reconstrucción del VIH

Tractament rebut	No infectats	Infectats
Vacuna	716	24
Placebo	740	20

1) Resoleu les qüestions següents:

[1 punt]

a) Elaboreu un gràfic que relacioni el tipus de tractament i el percentatge d’individus

infectats.

Gràfic model:

[0,5 punts], repartits segons:

- [0,15 punts] per la nomenclatura correcta a l’eix d’ordenades -nom de la variable (% infectats VIH) i els valors possibles (percentatges) distribuïts adequadament.

- [0,15 punts] per la nomenclatura correcta a l’eix d’abscisses - nom de la variable (Tractament, o tipus de tractament) i els valors possibles (vacuna i placebo)

- [0,2 punts] per les barres correctes (0,1 punt per cada barra)

ATENCIÓ: Si a més a més posen els no infectats, malgrat no es demani a l’enunciat, no es puntuarà negativament. Tanmateix, cal comprovar que el percentatge dels infectats sigui correcte.

- Percentatge infectats que han rebut la vacuna: 3,2% (24 infectats sobre un total de 740 que han rebut la vacuna)

- Percentatge infectats que han rebut el placebo: 2,6% (20 infectats sobre un total de 760 que han rebut el placebo)

b) A partir dels resultats, podem afirmar que la vacuna és eficaç per a prevenir la

infecció per VIH? Justifiqueu la resposta.

Resposta model:

No és eficaç, atès que els resultats són semblants als dos grups, el grup que ha rebut la vacuna i el grup al qual s’ha administrar un placebo.

O bé:

No és eficaç, atès que el percentatge d’infectats és inferior en el grup placebo que en els vacunats.

[0,5 punts], repartits segons:

- [0,2 punts] per dir que no és eficaç

- [0,3 punts] per la justificació correcta

2) S’administra la vacuna a una persona que no ha estat mai infectada pel VIH. Quin tipus de resposta immunitària s’espera que es posi en marxa perquè aquesta vacuna sigui efectiva: la primària o la secundària? Justifiqueu la resposta i expliqueu en què consisteix aquesta resposta immunitària.

[1 punt]

Tipus de resposta immune:

S’espera que la vacuna desencadeni una resposta immunitària primària

[0,1 punts]

Raonament:

Perquè la persona no ha estat mai en contacte amb aquest antigen (o amb el HIV).

[0,2 punts]

Explicació de la resposta immune:

Resposta model (amb els conceptes que ha de contenir):

Després de la vacunació, mitjançant els limfòcits T s’activen els limfòcits B, alguns dels quals esdevenen cèl·lules plasmàtiques productores d’anticossos i d’altres cèl·lules de memòria, de manera que la persona vacunada adquireix memòria immunològica, la qual és necessària per respondre eficaçment a una infecció real causada per aquests virus.

[0,7 punts], dels quals [0,1 punt] per cadascuna de les paraules marcades utilitzada correctament, i [0,1 punt] per la redacció coherent del text.

Puntuació total : [1 punt]

OPCIÓ A

Sèrie 1, Pregunta 3A

A final de setembre del 2010, alguns mitjans de comunicació es van fer ressò d’un estudi científic segons el qual els àcids grassos omega-3 no ofereixen tanta protecció contra les malalties cardiovasculars com es pensava, especialment en els homes que prèviament ja han patit una crisi cardíaca.

1) En aquest estudi es va valorar el nombre d’afeccions cardíaques que, en un interval d’onze anys, patien les persones que feien un consum elevat d’aliments rics en omega-3 respecte de les persones que només en feien un consum moderat.

Quin és el problema que s’hi investiga? Quines són les variables dependent i independent? Per què cal analitzar també persones que fan un consum moderat d’aliments rics en omega-3?

[1 punt]

Problema que s’investiga: [0,25 punts]

El consum elevat d’aliments rics en omega-3, ¿ofereix protecció per les afeccions cardíaques?

O bé, també donarem per bo:

El consum elevat d’aliments rics en omega-3, ¿ofereix protecció per les afeccions cardíaques a les persones que ja han patit una crisi cardíaca greu?

O bé, també donarem per bo:

Com afecta el consum d’omega-3 en la prevenció de afeccions cardíaques?

També s’acceptaran formulacions similars que incloguin aquests conceptes, sempre i quan el sentit de la frase sigui interrogatiu.

Variable dependent: [0,25 punts]

Grau de protecció cardíaca

O bé:

Nombre d'afeccions cardíaques

Variable independent: [0,25 punts]

Consum d’omega-3 (elevat o moderat)

O bé:

Consum d’aliments rics en omega-3

Per què cal analitzar persones que en fan un consum moderat? [0,25 punts]

Per comparar ja que són el grup control de l’experiment

ATENCIÓ: també considerarem correcte si expressen clarament aquest concepte sense esmentar explícitament la paraula “control”

2) Quina és l’estructura molecular dels àcids grassos? En quins dos grans tipus es classifiquen? En què es diferencien aquests dos grups? Expliqueu dues propietats dels àcids grassos. [1 punt]

Quina és l’estructura molecular dels àcids grassos? [0,25 punts]

Resposta model:

Són biomolècules formades per una llarga cadena hidrocarbonada amb un grup carboxil (COOH) –o grup àcid– en un extrem. Atenció, estrictament parlant ha de ser grup carboxil, atès que la paraula àcid fa referència a una de les seves propietats.

ATENCIÓ: Tot i que no es demana, també donarem per bo si fan un esquema entenedor de l’estructura molecular dels àcids grassos, com per exemple:

CH₃-(CH₂)_n-COOH

En quins dos grans grups es classifiquen? [0,25 punts]

Saturats i insaturats

Tot i que no són criteris d’utilització general de classificació d’àcids grassos, també és possible que diguin:

- cadena llarga/curta

- nombre parell/ senar de C

- essencials/no essencials

En aquests casos només [0,1 punts]

En què es diferencien aquests dos grups? [0,25 punts]

En els àcids grassos saturats, tots els carbonis estan units per enllaços senzills, mentre que els insaturats presenten algun enllaç doble entre carbonis a la seva cadena (i tenen un punt de fusió més baix, però això no cal que ho diguin)

ATENCIÓ: si a la pregunta anterior han contestat alguna de les altres possibilitats,

però les diferències les expliquen bé en aquest punt, llavors igualment [0,1 punts].

Expliqueu dues de les propietats dels àcids grassos. [0,25 punts]

Les propietats de què poden parlar són les següents (però només cal que parlin de DUES):

- Comportament amfipàtic (una part de la molècula és hidròfila i l’altra hidròfoba)

- Formen micel·les (És possible que diguin que formen bicapes en aigua, però això només és cert per als fosfolípids, i per tant no ho considerem correcte)

- Amb un alcohol fan una reacció d’esterificació

- Amb una base fan una reacció de saponificació

- Formen part d’altres molècules lipídiques, com fosfolípids, acilglicèrids, ceres

- Esterifiquen el colesterol

- Són insolubles en aigua

- Són solubles en dissolvents orgànics

- A temperatura ambient alguns són sòlids i d’altres líquids

- Són molècules que poden ser utilitzades com a font d’energia

3) Els àcids grassos són un tipus de lípids.

[1 punt]

a) Escriviu quatre funcions biològiques dels lípids i poseu-ne un exemple de cadascuna.

Les funcions de què poden parlar són les següents (però només cal que parlin de QUATRE):

- reserva energètica: acilglicèrids

- funció estructural (formació de membranes) : fosfolípids, colesterol

- aïllament tèrmic: ceres, capa de greix subcutani

- funció reguladora: hormones esteroides i vitamines liposolubles

- funció emulsionant (o estabilitzant): àcids biliars

- funció de combustible: àcids grassos

- funció de impermeabilització (o hidròfoba, o de repel·lent de l’aigua): ceres, plomes, bresques de les abelles

- funció de protecció mecànica (protecció d’òrgans): greixos

- essències vegetals (terpens, isoprenoides)

- pigments vegetals (carotens i xantofil·les)

[0,6 punts totals] per aquest subapartat a), repartits segons:

- [0,1 punt] per cada funció correcte

- [ 0,05 punts] per cada exemple

És a dir, [0,15 punts] per cada funció amb l’exemple correcte (màxim total: 0,6 punts)

ATENCIÓ: A l’enunciat diu explícitament “un exemple de cadascuna”. Si es llegeix de forma estricta, això vol dir “un exemple de la funció”. Però en realitat nosaltres volíem demanar “un exemple de lípids”, que és el que hem considerat a les pautes anteriors. Per aquests motius, si a EXEMPLE posen un exemple coherent de la funció, TAMBÉ ho contarem com a bo. Per exemple (exemples trets d’exàmens reals):

Funció: estructural

Exemple: a la membrana cel·lular

Funció: aïllant tèrmic

Exemple: gruix de les capes de greix dels animals de climes freds

b) Els constituents principals de totes les membranes cel·lulars són els fosfolípids, formats per àcids grassos, glicerol, fosfat i una base. Quina característica dels fosfolípids és la més útil per a l’establiment de membranes cel·lulars? Justifiqueu la resposta.

Presenten una part polar (o hidròfila) i una no polar (o hidròfoba), la qual cosa els porta fer bicapes lipídiques en aigua, espontàniament.

O bé:

Són amfipàtiques, la qual cosa els porta fer bicapes lipídiques en aigua, espontàniament.

O altres explicacions equivalents en què es vegi que es comprèn el concepte.

[0,4 punts totals] pel subapartat b)

- [0,2 punts] per dir “presenten una part polar (o hidròfila) i una no polar (o hidròfoba)” o bé “són amfipàtiques”

- [0,2 punts] per la justificació (la qual cosa els porta fer bicapes lipídiques en aigua, espontàniament)

Sèrie 1, Pregunta 4A

Una notícia publicada el setembre de 2010 al diari La Vanguardia recull la següent informació sobre un ecosistema marí:

Nivell 4.Consumidors terciaris

Exemples: tonyina, tauró

Nivell 3. Consumidors secundaris

Exemples: besuc, calamar, orada

Nivell 2. Consumidors primaris

Exemples: sardina, anxova, musclo

Nivell 1. Productors primaris

Exemples: algues, fitoplàncton, cianobacteris

Consumir 1 kg de

tonyina equival a............consumir 10 kg

d’orades la qual

cosa equival a........................consumir 100 kg de

sardines, la qual

cosa equival a...........................consumir 1000 kg d’algues.

1) El fitoplàncton del nivell 1 és constituït per algues microscòpiques que viuen en suspensió a l’aigua.

[1 punt]

a) Quina importància té el fitoplàncton en els ecosistemes marins? Justifiqueu la

resposta.

Resposta model (qualsevol de les dues respostes model següents és igualment vàlida):

El fitoplàncton

- constitueix el primer nivell tròfic de la xarxa alimentària dels ecosistemes marins, que sustenta tota la piràmide tròfica.

- realitza la part principal de la producció primària en els ecosistemes marins ja que aquests organismes, fotoautòtrofs (fan la fotosíntesi), capten l’energia solar i la transformen en energia química dels enllaços de les molècules orgàniques que elaboren a partir de molècules inorgàniques (CO_2,sals minerals)

[0,5 punts] per al subapartat a)

És possible que també esmentin la producció d’oxigen, però si només diuen això [0,1 punts]

b) Els nitrats i els fosfats són alguns dels nutrients que necessita el fitoplàncton. Bona part d’aquests nutrients procedeixen de restes d’éssers vius. Com s’anomenen els organismes que fan possible que el fitoplàncton disposi d’aquests nutrients? Expliqueu la funció d’aquests organismes en el cicle de la matèria.

Resposta model:

Els descomponedors (bacteris i fongs), que tanquen el cicle de la matèria, atès que transformen la matèria orgànica en matèria inorgànica (o nutrients inorgànics) apta per ser utilitzada novament pels productors (o pel fitoplàncton).

[0,5 punts] totals per al subapartat b), repartits segons:

- [0,2 punts] per parlar de descomponedors. ATENCIÓ: només [ 0,1 punt] si no es fa esment explícit del nom descomponedors, però es parla de bacteris i fongs

- [0,3 punts] per l’explicació

2) A l’hora d’analitzar un ecosistema, hi tenen un paper cabdal la transferència de matèria i energia i les relacions entre els organismes que en formen part.

[1 punt]

a) Llegiu la frase següent: «En termes ecològics, consumir 1kg de tonyina equival a consumir 100 kg de sardines».

Expliqueu-ne el significat, des del punt de vista de la transferència de matèria i energia, utilitzant els termes següents: respiració, biomassa, producció neta i producció bruta.

Resposta model:

Significa que per augmentar 1 kg la biomassa de tonyina calen 100 kg de sardines. A cada nivell de la cadena alimentària (tròfica) es produeix una pèrdua de matèria (biomassa no utilitzada o no assimilada o que es perd en processos vitals, com descamacions, pèrdua d’escates, etc.) i d’energia (respiració). De l’aliment assimilat (producció bruta) només una part (aproximadament un 10%) es destina a l’elaboració de la seva matèria (producció neta) que queda a disposició del següent nivell tròfic.

[0,5 punts] totals per al subapartat a), repartits segons:

- [0,1 punts] per cada terme usat correctament: respiració, biomassa, producció neta, producció bruta. Això dóna màxim [0,4 punts]

- [ 0,1 punts] per la contextualització i la coherència global del text

ATENCIÓ: si només donen la fórmula que relaciona producció neta amb producció bruta i respiració, llavors [o,1 punt], atès que es demana una “explicació”.

b) Els organismes d’aquest ecosistema marí estableixen entre ells diferents tipus de

relacions. Quina relació interespecífica és la més habitual entre organismes d’un

mateix nivell tròfic? Expliqueu en què consisteix aquesta relació interespecífica.

Resposta model:

La COMPETÈNCIA és la relació interespecífica més habitual entre individus que tenen el mateix tipus de nutrició (organismes d’un mateix nivell tròfic): és la relació entre individus d’espècies diferents que utilitzen un mateix recurs, per exemple la competència pel mateix aliment, pel territori, per la llum (Ex. competència entre tonyines i taurons per l’aliment).

No es demana que els alumnes posin cap exemple explícitament, però si ho fan es valorarà.

ATENCIÓ:

NO són CORRECTES respostes que contemplin relacions que s’estableixen habitualment entre espècies que pertanyen a diferents nivells tròfics com per exemple:

o DEPREDACIÓ relació tròfica en què una espècie persegueix i captura una altra espècie, la presa, de la qual s’alimenta, la primera en surt beneficiada i l’altra perjudicada, per exemple les tonyines (consumidors de tercer ordre) i les orades (consumidors de segon ordre)

o COMENSALISME relació en què una espècie aprofita les sobres de menjar d’una altra espècie, la primera en surt beneficiada i la segona és indiferent a la relació, per exemple les rèmores (necròfags) que aprofiten les sobres de menjar dels taurons (consumidors de tercer ordre)

o MUTUALISME relació en què les dues espècies obtenen un benefici mutu, com per exemple: Els peixos netejadors (necròfags) de menjar de la boca d’altres peixos (consumidors de segon o tercer ordre)

[0,5 punts] totals per al subapartat b), repartits segons:

- [0,1 punts] pel nom de la relació interespecífica

- [0,4 punts] per l’explicació, inclòs l’exemple, si en posen, però si no en posen no es restarà puntuació atès que no es demana explícitament a la pregunta.

ATENCIÓ: En cas que només posin un exemple, sempre i quan sigui correcte, es puntuarà com a màxim amb 0,2 punts

OPCIÓ B

Sèrie 1, Pregunta 3B

Streptococcus pyogenes és un bacteri grampositiu molt sensible a la penicil·lina, que provoca la major part de les faringitis i

les amigdalitis agudes d’origen bacterià.

1) La penicil·lina actua impedint la síntesi del peptidoglicà.

[1 punt]

a) Expliqueu per què aquest antibiòtic, que és tan efectiu per a combatre aquest

bacteri, pràcticament no afecta les cèl·lules pròpies del malalt.

Resposta model:

Els bacteris Gram positiu tenen peptidoglicans a la seva paret cel·lular, i en canvi les cèl·lules humanes no tenen paret (o no tenen peptidoglicans). Per tant, les cèl·lules humanes no tenen la diana de l’antibiòtic.

[0,5 punts], repartits segons:

- [0,4 punts] per dir que les cèl·lules humanes no tenen peptidoglicans i els bacteris gram positiu tenen paret amb peptidoglicans

- [0,1 punts] per dir explícitament que les cèl·lules humanes no tenen la diana de l’antibiòtic. ATENCIÓ, no cal que diguin explícitament “diana”, però cal que expressin el concepte

b) Seria igual d’efectiva la penicil·lina si es tractés d’una faringitis vírica? Justifiqueu la resposta.

Resposta model:

NO, perquè els virus son acel·lulars; no tenen paret cel·lular i per tant no tenen la diana de l’antibiòtic.

[0,5 punts], repartits segons:

- [0,1 punt] per dir que NO

- [0,4 punts] per la justificació

· per dir que són acel·lulars o que no tenen paret cel·lular [0,2 punts]

· per dir que no tenen la diana de l’antibiòtic o que no tenen peptidoglicans [0,2 punts]

ATENCIÓ, no cal que diguin explícitament “diana”, però cal que expressin el concepte

2- En els pacients al·lèrgics a la penicil·lina, les infeccions per Streptococcus pyogenes es tracten amb un altre grup d’antibiòtics, anomenats macròlids. En un estudi recent s’ha observat un augment progressiu de soques bacterianes resistents als macròlids. Aquesta resistència és produïda per un gen situat en un plasmidi del bacteri.

[1 punt]

a) Expliqueu el mecanisme de parasexualitat bacteriana implicat en aquest augment de la resistència als macròlids de Streptococcus pyogenes.

Es pot parlar de dos mecanismes de parasexualitat bacteriana diferents, però només cal que n’esmentin UN:

Resposta model:

- CONJUGACIÓ bacteriana: un bacteri donant introdueix, a través d'un pili, una còpia del plasmidi a un bacteri receptor (potser afegeixen que és un procés unidireccional; no cal que ho diguin explícitament, però per tenir la màxima puntuació ha de quedar implícit en el redactat de la resposta)

O bé, tot i que no sigui el mecanisme més habitual atenent al context de l’enunciat, també donarem per bo:

TRANSFORMACIÓ bacteriana: incorporació de material genètic –o de DNA– presents en el medi.

[0,5 punts], repartits segons:

- [0,1 punt] pel nom del procés (amb un sol procés ja n’hi ha prou)

- [0,4 punts] per l’explicació correcta corresponent.

b) Justifiqueu, des del punt de vista evolutiu i en termes neodarwinistes, de quina manera l’increment de l’ús dels macròlids pot fer augmentar el nombre de bacteris resistents.

Resposta model:

La selecció natural afavoreix a les soques resistents (que ja ho són prèviament a la presa de l'antibiòtic, és a dir, que la mutació és preadaptativa), i elimina les sensibles, la qual cosa fa que augmenti la proporció de bacteris resistents, que són els que es podran reproduir en aquestes condicions.

[0,5 punts], repartits segons:

- [0,2 punts] per esmentar la selecció natural

- [0,1 punt]per dir que les soques resistents ja ho són prèviament a la presa de l’antibiòtic, o que les mutacions són preadaptatives

- [0,2 punts] per aplicar-ho a aquest context concret.

3- Una de les seqüeles més greus que pot deixar una infecció causada pel bacteri Streptococcus pyogenes és una malaltia coneguda per febre reumàtica, que produeix, entre altres símptomes, dolor i inflamació a les articulacions. Es creu que el mecanisme que provoca aquests símptomes és una reacció encreuada entre l’antigen M del bacteri i alguns antígens propis del malalt, que produeix un atac autoimmunitari.

[1 punt]

a) Expliqueu, des del punt de vista immunològic, en què consisteixen les malalties autoimmunitàries.

Resposta model:

Les malalties autoimmunes consisteixen en la producció d’anticossos contra antígens propis, per una confusió immunològica entre el que és propi i allò aliè.

Si amplien més la resposta dient que en aquest cas no és originàriament contra un antigen propi sinó contra un d'aliè que s'hi sembla a un de propi, òbviament no es descompta puntuació.

[0,5 punts]

b) Els malalts de febre reumàtica poden rebre diferents tipus de medicació per a alleugerir-ne els símptomes. Tenint en compte l’origen i els símptomes d’aquesta malaltia, anomeneu un dels tipus de medicació adients per a tractar-la i justifiqueu la resposta.

Immunosupressors (per disminuir la resposta del sistema immunitari en front aquest antigen)

i / o

Antiinflamatoris (per evitar la inflamació que es produeix a les articulacions com a conseqüència de l'atac autoimmune). Si diuen antihistamínic pel seu efecte antiinflamatori, també ho donarem per bo.

(qualsevol de les dues respostes és correcta si la justifiquen)

ATENCIÓ: en el tractament d’aquesta malaltia, per eliminar els bacteris se subministren antibiòtics, però NO és per alleugerir els símptomes.

[0,5 punts], repartits segons:

- [0,2 punts] pel nom

- [0,3 punts] per la justificació.

Sèrie 1, pregunta 4B

El 1941, Sam Ruben i tres científics més de la Universitat de Califòrnia van voler esbrinar la procedència de l’oxigen que s’allibera en la fotosíntesi amb un experiment.

Van il·luminar cèl·lules de Chlorella sp., una alga unicel·lular, que havien fet créixer en aigua marcada amb l’isòtop ¹⁸O i en presència de diòxid de carboni amb l’oxigen no marcat (isòtop ¹⁶O). Al cap d’unes quantes hores, van analitzar l’oxigen alliberat per les cèl·lules de Chlorella sp.

1) Utilitzeu els coneixements que teniu sobre la fotosíntesi per a indicar si les molècules d’oxigen analitzades en l’experiment de Ruben estaven formades per l’isòtop ¹⁸O o per l’isòtop ¹⁶O. Justifiqueu la resposta.

[1 punt]

[0,4 punts]

Isòtop present a l’oxigen alliberat per Chlorella sp.:

Estaven formades per ¹⁸O

Justificació:

La puntuació màxima serà de [0,6 punts], la qual s’atorgarà segons:

- [0,4 punts] per dir que en la fotosíntesi es trenquen molècules d’aigua alliberant oxigen.

- [0,2 punts] per dir que aquest trencament es produeix a la fase lluminosa o per parlar de l’alliberament d’electrons gràcies a l’energia de la llum.

2) En la dècada dels cinquanta del segle XX, Melvin Calvin i els seus col·laboradors, utilitzant de nou Chlorella sp., van esbrinar el procés cíclic per mitjà del qual els vegetals produeixen matèria orgànica. En honor del seu descobridor, aquest procés es coneix per cicle de Calvin.

[1 punt]

a) De quina molècula procedeix el carboni que s’incorpora al cicle de Calvin per a sintetitzar matèria orgànica?

Del CO₂

[0,2 punts]

La puntuació màxima pel subapartat a) és de [0,2 punts]

b) La síntesi de matèria orgànica en el cicle de Calvin requereix, a banda de la font

de carboni, dues molècules diferents produïdes en la fase lumínica de la fotosíntesi.

Quines són? Quina funció duen a terme?

Nom de les molècules

Funció

NADPH [0,2 punts]

No s’accepta NADH

Aporta el poder reductor necessari per a la síntesi de matèria orgànica a patir del CO₂ [0,2 punts]

Si només diuen “poder reductor”, llavors [0,1 punts]

ATP [0,2 punts]

Aporta l’energia necessària per a la síntesi de matèria orgànica a partir del CO₂[0,2 punts]

Si només diuen “funció energètica”, llavors [0,1 punts]

La puntuació màxima pel subapartat b) és de [0,8 punts], repartits segons el quadre anterior