SÈRIE 1, PAUTES DE CORRECCIÓ
El setembre de 2009 es va publicar el descobriment d’una nova espècie
de dinosaure a
1) Les restes fòssils d’aquest
rèptil, de 155 milions d’anys d’antiguitat, han permès observar que aquest petit
animal de
a) Indiqueu amb una creu a quin lloc de l’arbre filogenètic dels vertebrats s’ubica aquesta troballa paleontològica. Justifiqueu la resposta.
|
NOTA: cal tenir present que en un arbre filogenètic els noms dels grups han d’anar situats a la punta de les branques, no al mig, però el que s'ha fet servir per donar context a aquest exercici ha estat copiat tal qual d'un article publicat en una revista sobre aquests fòssils. |
Justificació: 0,5 punts per
aquest apartat Resposta model: El fòssil trobat és un dinosaure i, per tant, cal
indicar-lo sobre la línia filogenètica dels rèptils. Cronològicament (155
milions d’anys enrere) està emplaçat poc abans del moment actualment acceptat
com a separació entre els rèptils i les aus.
- 0,2 punts per situar-ho
a l’arbre - 0,3 punts per la
justificació |
b) El nom científic que s’ha posat a aquesta nova espècie és Anchiornis huxleyi, en homenatge a Thomas H. Huxley, el primer científic que va proposar que les aus es van originar a partir d’un grup de rèptils. Quines evidències aporta aquesta troballa en aquest sentit?
Les característiques d’aquest fòssil constitueixen una prova
més de com algunes espècies de rèptils van començar adquirir caràcters que són
propis del nou grup de vertebrats que estava a punt d’originar-se, els ocells (plomes
i aspecte general, en aquest cas). Atès que la presència de plomes és exclusiva
del grup dels ocells, questes espècies de rèptils es poden considerar, doncs,
les avantpassades de les aus.
(0,5 punts per un raonament
semblant a aquest, que inclogui la presència de caràcters propis dels ocells en
aquests organismes).
2) Els fòssils no són les úniques evidències del procés evolutiu. Esmenteu dos tipus més de proves de l’evolució i expliqueu en què consisteixen. [1 punt]
A
continuació s’esmenten les diverses proves de l’evolució que els alumnes poden
explicar, però només els en demanen DUES, les que ells vulguin.
0,5 punts
per cada prova de l’evolució correctament explicada (0,1 punt pel tipus d’evidència
+ 0,4 punts per l’explicació correcta).
Si l’explicació és incomplerta o parcial, o té
alguna errada, valorar en cada cas.
|
Tipus de proves (0,1 punt
per cadascun dels dos tipus d’evidències que es demanen) |
Explicació (04 punts per cadascuna de les dues
explicacions, segons les respostes model següents) |
|
Anatòmiques |
L’estructura anatòmica de les diferents espècies és més semblant com
més properes són evolutivament dues espècies. Aquest fet es dóna especialment
pels caràcters anatòmics interns ja que, si només ens fixem en l’aspecte
extern dels organismes, alguns casos de convergència evolutiva ens poden
confondre. Es considerarà vàlida qualsevol
resposta que expressi la idea explicada a la primera frase de la resposta
esmentada a dalt. |
|
Embriològiques |
Durant el desenvolupament embrionari dels vertebrats es pot observar
com els embrions de diferents espècies mostren progressivament caràcters dels
diferents grups de vertebrats que es poden trobar a la línia filogenètica del
grup al qual pertanyen. Els embrions d’amfibis, per exemple, tenen primer
aspecte de peix i després adquireixen aspecte d’amfibi. Els de mamífer
semblen primer peixos, després amfibis, rèptils i finalment adquireixen
aspecte d’embrió de mamífer. NOTA: Malgrat es
considera correcte als efectes d'aquesta prova, atès que es troba així
en molts llibres de text, la recapitulació de Haeckel esmentada més amunt (la ontogenia
recapitula la filogènia) es incorrecte. Les proves
embriològiques de l'evolució mostren que els embrions d'una
espècie se semblen als embrions d’espècies emparentades, malgrat que els
adults de les mateixes espècies no s'hi assemblin. Aquesta és l’autèntica
prova embriològica Es considerarà vàlida qualsevol
resposta que expressi la idea explicada.
|
|
Moleculars, bioquímiques
o serològiques |
Les seqüències d’aminoàcids de moltes proteïnes i de nucleòtids del DNA
d’espècies diferents són més semblants com més properes són evolutivament. Els
anticossos contra una proteïna d’un organisme aglutinen més les proteïnes
equivalents d’un altre organisme com més propers són evolutivament. El codi
genètic és universal i moltes biomolècules són comunes a diferents espècies. Es considerarà vàlida qualsevol resposta que expressi una de les idees explicades en text superior. |
|
Biogeogràfiques |
La distribució geogràfica de les espècies actuals i fòssils, així com
les seves característiques permet reconèixer el parentesc evolutiu entre
elles: -
Com més
properes són dues regions més semblants són les espècies que les habiten. -
Les àrees
actualment allunyades però que havien estat unides o properes en el
desplaçament dels continents, també presenten una certa similitud en les
seves espècies. -
Les illes
remotes i aïllades durant un llarg temps són els indrets on hi ha espècies
amb característiques més particulars (molt sovint són endemismes). -
Es considerarà completament vàlida
qualsevol resposta que expressi, com a mínim dues de les idees explicades en text superior. Si només se
n’esmenta una, llavors l’explicació es valorarà amb la meitat de punts (0,2
punts.) |
|
Selecció artificial |
Les tècniques de selecció artificial aplicades als animals i les
plantes domèstics permeten observar canvis ràpids en alguns caràcters dels
animals i plantes, de forma semblant a com ho fa la selecció natural a la
natura. |
| Taxonòmiques | La classificació dels organismes es basa en criteris de semblances (anatòmiques, bioquímiques, moleculars, ..), les quals són degudes a l’existència d’antecessors comuns. |
3) En la sèrie de fenòmens que origina noves espècies, com és el cas del Anchiornis huxleyi, tenen un paper clau la mutació i la selecció natural. Expliqueu en què consisteixen aquests dos processos i quin paper poden haver exercit en l’adquisició de nous caràcters com, per ara les plomes, en aquesta espècie. [1 punt]
|
Procés |
En què consisteix? |
Quin paper va tenir en el procés d’adquisició de les
plomes en l’Anchiornis? |
|
Mutació |
Canvis en el DNA. (0,2 punts) |
Origina variabilitat en els organismes, és a dir, origina caràcters
nous o diferents. L’adquisició de les plomes en l’Anchiornis va ser molt
probablement conseqüència d’una o més mutacions en el seu DNA. Qualsevol resposta que faci
referència referència a la variabilitat/diversitat
produïda per les mutacions o als avantatges selectius que el nou caràcter pot
atorgar a l’Anchiornis es considerarà correcte. (0,3 punts) Si no ho contextualitzen, només 0,15
punts |
|
Selecció natural |
Supervivència dels individus que posseeixen els caràcters amb un major
valor adaptatiu en unes condicions ambientals concretes. (0,2 punts) |
Permet que els individus que presenten els caràcters que els permeten
adaptar-se millor a les condicions regnants, es reprodueixin més i transmetin
aquests caràcters a la seva descendència. Elimina, per altra banda, als
individus amb caràcters amb poc o cap valor adaptatiu. En el cas de l’Anchiornis,
els individus amb plomes podien sobreviure millor (capturar les preses,
escapar dels depredadors, mantenir la calor corporal, etc.) al posseir aquest
caràcter, i aquest fet els va atorgar un avantatge selectiu en comparació als
altres individus que no tenien el caràcter, i en conseqüència van deixar més
descendents. Qualsevol resposta que faci
referència a l’actuació de la selecció natural en el cas d’Anchiornis
es considerarà correcte. (0,3 punts) Si no ho contextualitzen, només 0,15
punts |
L’any 1984, per a commemorar
el centenari de la mort de Mendel, uns científics de
Van encreuar una
pesolera amb beines inflades i flors blanques amb una altra que tenia beines
arrugades i flors violetes. Ambdues eren línies pures. En la primera generació
(F1), totes les pesoleres tenien les beines inflades i les flors violetes. Després
van obtenir la segona generació (F2), per autofecundació de les pesoleres de
|
Resultats F2 |
Beines inflades |
Beines arrugades |
|
Flors violetes |
3935 |
1325 |
|
Flors blanques |
1305 |
438 |
1) Justifiqueu els resultats
obtinguts a
|
Nomenclatura: beines inflades I beines arrugades i flors violetes F flors blanques f S’acceptarà com a correcta qualsevol nomenclatura
coherent, que assigni una lletra a cada gen reservant la majúscula a l’al·lel dominant i la minúscula al recessiu,
i que no pugui dur a confusió (com p. ex. V – v). PUNTUACIÓ: - Nomenclatura: 0,2 punts
|
|
Relació entre al·lels: I > i (o bé I domina sobre i) F > f (o bé F domina sobre f) PUNTUACIÓ: - Relació entre els al·lels: 0,3
punts |
|
Justificació dels resultats de
A
IIff X iiFF
IiFf ATENCIÓ:
Si ho justifiquen de forma correcte però no fan explícitament l’encreuament,
no ho penalitzarem. PUNTUACIÓ: - Justificació dels resultats de
|
2) Responeu les qüestions següents,
relatives a
a) Calculeu la proporció en què
apareixen els diferents fenotips de
(0,6 punts per a la pregunta 2a)
En encreuar dos individus
de
3935 / 438 = 8,89 (aproximadament
9) (o bé 56,25%)
1325 / 438 = 3,03 (aproximadament
3) (o bé 18,75%)
1305 / 438 = 2,98 (aproximadament
3) (o bé 18,75%)
438 / 438 = 1 (o bé 6,25%)
IiFf X IiFf
|
|
IF |
If |
iF |
if |
|
IF |
IIFF |
IIFf |
IiFF |
IiFf |
|
If |
IIFf |
IIff |
IiFf |
Iiff |
|
iF |
IiFF |
IiFf |
iiFF |
iiFf |
|
if |
IiFf |
Iiff |
iiFf |
iiff |
Beines inflades i flors
violetes: IIFF, IIFf, IiFF,
IiFf, IIFf, IiFf, IiFF, IiFf,
IiFf = 9/16
Beines inflades i flors
blanques: IIff, Iiff, Iiff = 3/16
Beines arrugades i flors
violetes: iiFF, iiFf, iiFf = 3/16
Beines arrugades i flors
blanques: iiff = 1/16
A la taula es poden
comprovar aquestes proporcions dels fenotips.
ATENCIÓ: No cal que els alumnes explicitin quins
genotips corresponen a cada fenotip, atès que en la pregunta només es parla de
“proporció en què apareixen els diferents fenotips). Si posen directament els
fenotips sense els genotips associats, es considerarà igualment vàlida aquesta
part de la resposta.
PUNTUACIÓ
(màxim de 0,6 punts):
- Per calcular correctament les freqüències (també és vàlid
si es donen en %) = 0,2
- Per fer la taula de Punnett
correctament (amb la nomenclatura especificada a la pregunta 1) = 0,1
- Per calcular les freqüències fenotípiques esperades a
partir de la taula de Punnett = 0,1 (amb o sense
detall dels genotips associats)
- Per relacionar les freqüències esperades amb les trobades,
que ha calculat a partir de l’experiment = 0,2
b) En una visita guiada als camps on es van fer aquests experiments, un estudiant va preguntar si amb aquests resultats és possible saber si el gen que determina la forma de les beines i el gen que determina el color de les flors es troben en un mateix cromosoma o bé en cromosomes diferents. Què li respondríeu? Justifiqueu la resposta.
(0,4 punts per a la pregunta 2b)
Resposta model:
Els
resultats obtinguts en l’encreuament fet pels científics de Brno s'ajusten molt
bé a les proporcions esperades en cas que els gens fossin independents. Si els
gens estiguessin lligats, esperaríem que els gàmetes recombinants
es produïssin en proporcions diferents als no recombinants
i, per tant, que ens apartessin d'aquestes proporcions
-
No obstant, si els gens estesin al mateix cromosoma però molt allunyats entre
ells, podrien obtenir-se uns resultats semblants als trobats !!!!!!
Si es justifica això, també s’ha de
considerar correcte.
PUNTUACIÓ (màxim de 0,4 punts):
- Per dir que els resultats obtinguts
s’ajusten molt bé als esperats si es considera que són independents (o bé que
es troben molt allunyats en un mateix cromosoma) = 0,4 punts
OPCIÓ A
Les larves de la processionària del pi, Thaumetopoea pityocampa, tenen uns pèls urticants que
fan servir com a mecanisme de defensa. Aquests pèls contenen un al·lergogen, la
taumatopeïna, i quan entren en contacte amb la
superfície del cos d’un animal originen una reacció d’hipersensibilitat.
1) Expliqueu què són els al·lergògens i quina relació tenen amb les reaccions d’hipersensibilitat. [1 punt]
Resposta model:
Els
al·lergògens són antígens, en principi inofensius per a l’organisme, però que poden
provocar, en alguns individus, reaccions d’hipersensibilitat (al·lèrgies), és a
dir, una resposta immune exagerada.
- Per dir que els al·lergògens són
antígens: 0,33 punts
- Per dir que són “inofensius” en la
major part d’individus: 0,33 punts
- Per dir que en alguns individus
provoquen reaccions d’hipersensibilitat, és a dir, al·lèrgia, i que l’al·lèrgia
és conseqüència d’una resposta immune: 0,33 punts
2) La primera vegada que una persona al·lèrgica a la taumatopeïna entra
en contacte amb aquesta substància té lloc el procés de sensibiltzació.
Expliqueu en què consisteix tal sensibilització. Redacteu l’explicació
utilitzant els termes següents: IgE, limfòcits T,
cèl·lules presentadores d’antígens, limfòcits B, mastòcits, cèl·lules plasmàtiques.
[1 punt]
Resposta model:
L’al·lergogen,
la taumatopeïna, després de travessar la pell, és captat per cèl·lules
presentadores d’antígens, que els mostren als limfòcits T, els quals promouen
la proliferació de limfòcits B i la seva
diferenciació en cèl·lules plasmàtiques productores d’Ig
E, que s’uneixen a la superfície dels mastòcits (i aquests secreten histamina, però això no cal necessàriament que ho
diguin perquè no surt als termes explícitament esmentats a la pregunta).
PUNTUACIÓ
- Per cada paraula ben utilitzada i
posada en el context adequat de la resposta global: 0,15 punts (6 x 0,15 = 0,9)
- 0,1 punts per la lògica adequada de
la resposta.
3) La segona exposició a la taumatopeïna provoca en individus sensibilitzats l’alliberament d’histamina procedent dels mastòcits i produeix una inflamació local. [1 punt]
a) Quin paper té la histamina en la resposta inflamatòria?
(0,4 punts per la 3a)
Produeix
un augment del flux sanguini local i un augment de la permeabilitat vascular. D’aquesta
manera arriben més cèl·lules i molècules immunològiques a la zona.
Potser
també diguin que es produeix contracció de la musculatura llisa, però si no ho diuen no penalitzarem)
PUNTUACIÓ: 0,4 punts totals, repartits segons:
- Per explicar la funció directa: Produeix
un augment del flux sanguini local i un augment de la permeabilitat vascular:
0,2 punts
- Per esmentar les conseqüències d’aquesta acció: D’aquesta
manera arriben més cèl·lules i molècules immunològiques a la zona: 0,2 punts
b) Quines altres cèl·lules, juntament amb els mastòcits, participen en la resposta inflamatòria? Indiqueu on es troben aquestes cèl·lules.
0,6 punts totals, repartits segons:
(ATENCIÓ:
només cal que diguin DUES de les 6 posssibles respostes
que es donen a continuació !!!! Si les diuen més de DUES, la puntuació no superarà
mai els 0,6 punts)
-
Els basòfils, que es troben a la sang (0,3
punts: 0,15 punt pel nom + 0,15 punt per la localització)
-
Els macròfags, que es troben als teixits (0,3
punts: 0,15 punt pel nom + 0,15 punt per la localització)
-
Els eosinòfils, que es troben sobretot als teixits i també a la sang (0,3
punts: 0,15 punt pel nom + 0,15 punt per la localització)
-
Els neutròfils, que es troben a la sang i surten als teixits (0,3
punts: 0,15 punt pel nom + 0,15 punt per la localització)
-
Els monòcits, que es troben en sang (0,3
punts: 0,15 punt pel nom + 0,15 punt per la localització)
-
Els limfòcits, que van de la sang als teixits (0,3
punts: 0,15 punt pel nom + 0,15 punt per la localització)
NOTA: És possible que alguns alumnes, en lloc de dir
“sang”, diguin que algunes d’aquestes cèl·lules es troben al “plasma”. Malgrat
“plasma” i “sang” no siguin en absolut sinònims, i la resposta “plasma” no
sigui correcta, aquesta distinció no forma part del currículum de Batxillerat
sinó del de 3r d’ESO, per la qual cosa s’ha acordat
durant la reunió de correctors no puntuar negativament si es contesta “plasma”.
El
beri-beri és una malaltia causada per un dèficit en la vitamina B1
(tiamina). És endèmica en alguns països asiàtics i és pròpia de les poblacions
que s'alimenten gairebé exclusivament d'arròs blanc que quasi no conté
vitamines del complex B. La tiamina és indispensable per a la síntesi del
pirofosfat de tiamina (TPP). Aquest compost és un coenzim que participa, juntament amb l’enzim piruvat-deshidrogenasa i d’altres coenzims, en la
transformació del piruvat en acetil-CoA.
1) Les persones que pateixen beri-beri presenten nivells elevats de piruvat en sang, especialment després d’una ingesta rica en glucosa. Quina relació hi ha entre aquest fet i el dèficit de vitamina B1? [1 punt]
Resposta model:
- La glucosa és degradada a piruvat mitjançant el procés de
la glucòlisi (0,2 punts).
- En condicions aeròbies, el piruvat és transformat en acetil-CoA gràcies a l’acció catalítica de la piruvat
deshidrogenasa (0,2 punts).
- El dèficit de vitamina B1, molècula precursora
del pirofosfat de tiamina, reduirà la disponibilitat d’aquest coenzim (0,2 punts).
- Conseqüentment, la piruvat deshidrogenasa serà menys
efectiva en la seva funció i el piruvat s’acumularà en sang (0,4 punts).
L’ordre de
l’explicació no ha de ser necessàriament aquest. Es considerarà correcte
qualsevol explicació que inclogui aquests punts i que tinguí lògica argumental,
amb la puntuació concreta esmentada per a cada ítem de la deducció.
2) Un dels símptomes de les formes lleus de beri-beri és
l’astènia, això és, la sensació patològica de debilitat o cansament,
generalitzada a tot el cos, semblant a la que s’experimenta després de fer
exercici físic intens. Utilitza els teus coneixements sobre el metabolisme
energètic per a relacionar el dèficit de vitamina B1 amb l’astènia
associada amb les formes lleus de beri-beri. [1 punt]
Resposta model:
- El dèficit de vitamina B1 reduirà la quantitat de piruvat que pugui transformar-se en acetil-CoA. Conseqüentment, l’obtenció d’energia per via aeròbica a partir de la glucosa, a través del cicle de Krebs i de la cadena respiratòria (o transport electrònic, o cadena de transport electrònic), es veurà molt limitada (0,5 punts). (Si en lloc d’anomenar explícitament el cicle de Krebs i la cadena respiratòria parlen simplement de respiració aeròbia: 0,25 punts)
- Les cèl·lules en general, i els músculs en particular, hauran d’obtenir energia a través de la fermentació làctica, molt menys eficaç des del punt de vista del seu rendiment energètic. Aquest fet explica la sensació patològica de cansament permanent que experimenta una persona afectada per les formes lleus de beri-beri (0,5 punts). (Si parlen de fermentació, sense dir “làctica”: 0,3 punts. Si parlen de fermentació làctica com a forma de respiració anaeròbia: 0,2 punts. Si parlen de fermentació alcohòlica o simplement de respiració anaeròbia: 0 punts)
TAMBÉ S’ACCEPTA COM A CORRECTA, amb 0,5 punts,si en comptes del paràgraf anterior es diu:
· La fermentació làctica seria pitjor que la glucòlisi fins a piruvat, ja que perdríem 2 NADH pel transport electrònic (no creiem que gaires alumnes arribin a aquest nivell, però és correcte).
· Oxidació dels àcids grassos, només aeròbica o més lenta (només cal una de les dues consideracions):
Atenció
!!!!!
És cert que la beta-oxidació dels
àcids grassos és una font molt important d’energia en la qual no és necessària
la presència del TPP ja que aquest procés catabòlic allibera directament acetil-CoA. Ara bé, l’obtenció eficient d’energia a partir
dels àcids grassos només és possible en condicions estrictament aeròbies i, per
tant, ho és en músculs rics en fibres musculars de tipus I (músculs vermells),
molt rics en mitocondris.
Aquest raonament no és pas necessari per respondre la
pregunta, però si algun alumne n’esmenta alguna part, cal tenir-ho en compte i
valorar-ho en funció del global de la pregunta.
OPCIÓ B
Certs terrenys, com és el cas de la zona minera de Riotinto (Huelva), estan contaminats amb metalls pesants, que són molt tòxics per als éssers vius. No obstant això, alguns exemplars de plantes de determinades espècies són capaços de créixer i de reproduir-se sobre sòls amb unes concentracions de metalls pesants que matarien la major part d’éssers vius.
1) Expliqueu el mecanisme evolutiu mitjançant el qual aquests exemplars de plantes de determinades espècies han pogut desernvolupar resistència als metalls pesants. [1 punt]
Resposta model:
Es
tracta d’un procés de selecció natural. Entre les plantes hi ha diversitat
genètica en aquest aspecte, originada per mutació (i per sexualitat), de manera
que alguns exemplars de plantes de determinades espècies poden aguantar dosis
més elevades de metalls pesants que altres. En el moment que les llavors de
diferents plantes cauen en un terreny contaminat amb metalls pesants, es
produeix una selecció (selecció natural): les llavors de plantes que poden
créixer en aquell terreny ho fan i es reprodueixen, mentre que les que no poden
créixer-hi moren. Passades unes quantes generacions, la població estarà formada
per plantes que aguantaran dosis més altes de metalls pesants que al
començament del procés.
PUNTUACIÓ
- per parlar de forma correcta i
contextualitzada de la diversitat genètica: 0,3 punts
- per esmentar que és produïda per
mutació: 0,3 punts punts (si no parlen de mutació però
sí de sexualitat o de reproducció sexual: 0,1 punts)
- per parlar de forma correcta i
contextualitzada de la selecció natural: 0,4 punts
- si no es contextualitza, llavors
només 0,1 punt per a cadascun dels ítems esmentats
- qualsevol resposta de tipus lamarkista, 0 punts.
2) En el seu treball de recerca, un alumne de batxillerat vol esbrinar quina varietat de blat és més productiva en terrenys contaminats amb metalls pesants. Per a dur a terme la seva recerca, l’alumne disposa de llavors de cinc varietats de blat (que anomenarem A, B, C, D i E), diversos testos, terra contaminada amb metalls pesants, aigua i diverses cambres amb llum artificial i dispositius per a regular-ne la temperatura i la humitat. A més disposa de balances per a mesurar la massa de les plantes i aplica totes les mesures de seguretat necessàries per a no intoxicar-se.
Quin és el problema que vol investigar l’alumne? Quines són les variables independent i dependent? Indiqueu les respostes en el quadre següent: [1 punt]
|
Problema a investigar |
Quina varietat de blat és
més productiva en terrenys contaminats amb metalls pesants? (0,4 punts) Si la formulació no inclou explícitament un interrogant però pot ser interpretada com
interrogativa, es considerarà igualment vàlida |
|
Variable independent |
Varietat de blat. (0,3 punts) |
|
Variable dependent |
Producció (o massa) de
les plantes de blat o de llavors de
blat. (0,3 punts) |
3) Dissenyeu un experiment perquè l’alumne pugui fer la recerca i esbrinar quina varietat de blat (A, B, C, D o E) és la més productiva en terrenys contaminats amb metalls pesants. Disposeu de tots els elements esmentats en l’enunciat de la pregunta anterior. Expliqueu l’experiment d’una manera sistemàtica i ordenada. [1 punt]
Resposta model:
-
Agafem 30 llavors (rèplica) de cada varietat de blat (tractament de la variable
independent) i les plantem en sengles testos, que prèviament haurem omplert amb
la mateixa terra contaminada amb metalls pesants. No cal que siguin 30 llavors exactament, pot ser que diguin “un
nombre suficient de llavors”.
-
Disposem tots els testos en cambres amb
les mateixes condicions d’il·luminació, temperatura i humitat (totes elles
en valors adequats per al creixement), regant-les amb la mateixa quantitat i el
mateix tipus d’aigua (tot el paràgraf és
el control de variables).
- Passat el temps necessari, observem la quantitat de llavors que ha produït (o directament la massa de llavors o de la planta) cada varietat de blat; mesurem la massa de les llavors o de cada planta (observació de resultats) i analitzem aquests resultats per a treure conclusions. També es donarà per vàlid si parlen de la massa total de la planta.
El control de variables és el conjunt
de mesures que es prenen per assegurar-nos que els resultats observats són
deguts únicament a les modificacions de la variable independent. En aquest cas
la variable independent, la varietat de blat, pot adoptar diferents valors i no
pot ser eliminada. Per tant, el control aquí ha de ser assegurar-se que en tots
els tractaments de la variable independent, amb totes les varietats de blat, les
variables controlades tenen els mateixos valors (temperatura, il·luminació,
terra, etc). Observeu que no tindria cap sentit fer un altre experiment amb
terra sense contaminar, perquè en la nostra pregunta no estudiem la influència
del tipus de terra, amb o sense metalls pesants, però tanmateix si algun alumne
ho posa NO HO PENALITZAREM.
PUNTUACIÓ:
Es valorarà 0,25 punts per cadascun
dels quatre aspectes:
1) tractament de la variable
independent.
2) control de variables.
3) rèplica.
4) Observació dels resultat (Si només
diuen que observaranm els resultats sense concretar
què observaran: 0,1 punts).
L’estiu del 2008, especialistes de la clínica de
Un equip de quaranta especialistes va aconseguir trasplantar els dos braços
d'un donant a un agricultor de cinquanta-quatre anys que havia perdut aquestes
extremitats durant un accident laboral feia sis anys.
Un metge aguanta el braç del pacient que ha
rebut el trasplantament. Foto: EFE / KLINIKUM RECHTS DER ISAR
1/8/2008 17:03 h DESPRÉS DE 15
HORES D'INTERVENCIÓ
Un
grup de metges alemanys aconsegueix el primer trasplantament complet de dos
braços
Tot i que la operació va ser un èxit, el pacient haurà de prendre
immunosupressors durant tota la seva vida perquè no rebutgi el transplantament.
Un dels immunosupressors més emprats en els trasplantaments d’òrgans és la
ciclosporina A, una substància que bloqueja
la divisió dels limfòcits T col·laboradors i impedeix la formació de
anticossos.
1) Expliqueu que són i quina funció fan els limfòcits
T col·laboradors i els anticossos en la
resposta immunitària. [1 punt]
|
|
Què són? |
Quina funció fan? |
|
Limfòcits T col·laboradors |
Són un dels tipus de limfòcits T (o de cèl·lules, atès que la paraula
limfòcits T ja surt a la columna del costat) que actuen en la resposta
immunitària específica. 0,25 punt |
Actuen com
a intermediaris entre l’antigen (o
(que un cop activats -cèl·lules plasmàtiques- produiran
els anticossos complementaris, però
això darrer no cal que ho diguin atès que no és una funció directa). 0,25
punts per dir la primera part |
|
Anticossos |
Són unes proteïnes (immunoglobulines) específiques
per a cada antigen (0,15 punts). Si només parlen de molècules llavors 0,05. (de fet,els anticossos són específics per a
cada epítop, però no cal pas que els alumnes ho
diguin) Produïdes per les cèl·lules plasmàtiques
(limfòcits B) : 0,1 punts Màxim
total: 0,25 punts |
S’uneix a l’antigen de manera específica o
complementària (0,15 punts) i l’inactiva o facilita la seva eliminació
definitiva (no cal que expliquin la forma concreta de fer-ho) 0,1 punts Màxim
total: 0,25 punts |
2) Responeu a les qüestions següents, relatives al
tractament amb immunosupressors: [1 punt]
a) Quins
problemes de salut relacionats amb la defensa de l’organisme podria tenir una persona que prengui ciclosporina A?
Justifiqueu la resposta.
(0.5 punts
per a la pregunta 2a)
Resposta model:
Com que la ciclosporina A és un immunosupressor que actua
inhibint el funcionament dels Limfòcits T helpers, aquests no reaccionaran enfront al teixit trasplantat, però també
perdran la seva eficàcia per reaccionar enfront dels antígens de microorganismes
patògens. Per tant és molt probable que aquesta persona tingui més infeccions
del compte .
PUNTUACIÓ
- per dir
que la persona tindrà més infeccions: 0,2 punts
- per
justificar-ho correctament: 0,3 punts
b) Si el donant hagués estat un germà bessó
univitel·lí (monozigòtic), hauria calgut que el
receptor prengués immunosupressors?
Justifiqueu la resposta.
(0.5 punts
per a la pregunta 2b)
Resposta model:
No hagués estat necessari l’ús de immunosupressors perquè
els antígens són idèntics en el cas de bessons univitel·lins, ja que són clons
amb la mateixa informació genètica.
És possible
que esmentin el grup HLA, o MHC-II,
que seria el més correcte, però no ho demanem de manera explícita, i poden
justificar-ho sense fer-ne esment. Si en parlen, ho valorarem positivament,
però si el raonament és correcte sense esmentar-los, no ho valorarem pas
negativament.
No és
necessari que utilitzin la paraula clons, però ha de dir explícitament que són
genèticament idèntics.
PUNTUACIÓ
- per dir
que NO: 0,05 punts
- per
justificar-ho dient que són genèticament idèntics, i per tant que els antígens
seran els mateixos: 0, 45 punts.