PAAU LOGSE, BIOLOGIA
Setembre 2006, (Sèrie 4)
Examen

 

 

Exercici 1 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

La figura següent presenta el cariotip d’una persona de 28 anys que intenta conèixer la possible causa de la seva infertilitat. Els cromosomes es van obtenir de cèl·lules nucleades (leucòcits) de la sang del pacient.

 


_______
1


________
2


________
3


________
4


________
5

 


________
6


________
7


________
8


________
9


________
10


________
11


________
12


________
13


________
14


________
15


________
16


________
17


_______
18

 


________
19


________
20


________
21


________
22


________
crom. sexuals

 

 

(Font: http://www.biology.arizona.edu/human_bio/activities/karyotyping/patient_b/y-xx.html)

 

 

 

 

1.- (1 punt)

Discutiu la validesa de les següents afirmacions:

 

 

a) La persona a la que correspon el cariotip, és un home

 

 

 

 

 

 

 

 

 

b)      La cèl·lula sanguínea de la qual es va obtenir el cariotip estava en interfase o en meiosi.  

 

 

 

 

 

 

 

 

2.- (1 punt)

 Observeu atentament el cariotip, que presenta una irregularitat.

 

 

 

a) Identifiqueu quina és aquesta irregularitat i raoneu com es pot haver originat.

 

 

 

 

 

 

 

 

b) Si el cariotip d’aquesta persona s’hagués obtingut d’una cèl·lula epitelial i no d’una cèl·lula sanguínia, presentaria la mateixa irregularitat? Justifiqueu-ho.  

 

Cuadro de texto: .

 

 

 

 

 

 

 

3.- (1 punt)

L’esquema següent representa el procés de  l’oogènesi humana, que condueix a la formació d’òvuls:

 

 

 

Cuadro de texto:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quines de les cèl·lules de l’esquema són haploides (n) i quines són diploides (2n)? Indiqueu-ho a la taula següent, contestant n o 2n i justificant la resposta a partir de l’esquema.

 

Cèl·lula

n / 2n

JUSTIFICACIÓ

Oogoni

 

 

 

 

Oòcit I

 

 

 

 

Oòcit II

 

 

 

 

Ovòtida

 

 

 

 

Òvul

 

 

 

 

 

 

 

 

Exercici 2 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

Un alumne de batxillerat, en el seu treball de recerca, ha plantejat la següent pregunta:

¿A partir d’un mateix grup de llavors inicial i després de diverses generacions, és possible obtenir  plantes capaces  de germinar en condicions d’escassetat d’aigua i  plantes capaces de germinar en condicions d’abundància d’aigua?

 

En presentar aquesta pregunta als companys i companyes de la classe hi ha hagut diverses opinions i controvèrsies. Transcrivim un fragment d’una de les discussions:

 

A. És evident que sí es pot obtenir. Els organismes canvien segons les circumstàncies que els toca viure: o s’adapten o moren. Segur que algunes plantes es fan capaces de germinar en aquestes condicions.

B. Entre les llavors del grup inicial hi deu haver variabilitat genètica per a les condicions de germinació. Segons quines siguin les condicions ambientals, s’afavoriran diferents fenotips.

 

 

1.- (1 punt)

Argumenteu la vostra posició en relació a cadascuna de les opinions presents al fragment de la discussió.

 

A.

Argumentació:

 

 

 

 

 

 

 

B.

Argumentació:

 

 

 

 

 

 

 

2.- (1 punt)

Feu un disseny d’un procés d’experimentació per tal d’intentar conèixer si la germinació de les llavors depèn de la humitat del sòl. En el disseny cal que assenyaleu quines seran les variables dependent i independent, així com el control de l’experiment.

            Disposem de múltiples terraris com el que mostra el dibuix, que contenen suficients testos amb el substrat necessari per a la germinació. A més a més els terraris tenen dispositius per regular les condicions ambientals. També tenim un nombre abundant de llavors.

 

 

 

OPCIÓ A

 

Exercici 3A (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

Durant una cursa gastem energia que hem magatzemat al nostre organisme.

1.- (1 punt)

Durant una marató el múscul utilitza una gran quantitat d’oxigen i consumeix tant glúcids com lípids. Feu un esquema metabòlic assenyalant quines vies metabòliques estan actives en aquest tipus d’exercici. (De cada via ha de quedar clar el seu nom, el nom del seu substrat i del seu producte, i el compartiment de la cèl·lula en el que es produeix).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2.- (1 punt)

Durant una cursa d’esprint, en canvi, el múscul utilitza molt poc oxigen. Empleneu la taula següent indicant quines vies metabòliques están actives i quines no en aquest cas. Raoneu-ho.

 

Via metabòlica

activa / inactiva

justificació

Cicle de Krebs

 

 

 

 

 

 

Cadena Respiratòria

 

 

Fosforilació oxidativa

 

 

Oxidació de la glucosa (fins a CO2)

 

 

 

 

Fermentació

 

 

 

 

Beta-oxidació

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3.- (1 punt)

Durant una Marató un esportista consumeix unes 2.600 kcal. El 60% d’aquesta energia procedeix dels glúcids i l’altre 40% dels lípids. Sabent que l’oxidació d’un glúcid allibera 4.3 kcal.g-1 i l’oxidació d’un lípid allibera 9.1 kcal.g-1, calculeu la massa de cada tipus de compost que perd un esportista durant una marató.

 

 

 

Exercici 4A  (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

El factor sanguini Rh (antigen Rh)  és un caràcter controlat per un gen amb dos al·lels D i d. L’al·lel D és el responsable de la síntesi de l’antigen Rh (Rh positiu), que es localitza a la membrana cel·lular dels eritròcits. Aquest al·lel domina sobre l’al·lel d que no codifica l’antigen (Rh negatiu).

Una dona  Rh negativa i un home Rh positiu (el pare del qual era Rh negatiu) tenen un primer fill mascle Rh positiu.

 

 

1.- (1 punt)

a)      Raoneu si l’herència d’aquest gen és autosòmica o lligada al sexe.

 

b)      Indiqueu les freqüències fenotípiques i genotípiques esperades de la descendència d’aquest encreuament.

           

2.- (1 punt)

Els gràfics següents esquematitzen el procés a través del qual una dona Rh negativa s’immunitza en el primer embaràs (d’un fill Rh positiu) contra l’antigen Rh. A partir dels vostres coneixements expliqueu la informació que proporciona cadascun dels gràfics.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1.

2.

3.

 

 

 

 

 

OPCIÓ B

 

Exercici 3B  (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

La síndrome de Chédiak Higashi és una alteració genètica greu que es manifesta en els primers anys de vida. És molt poc freqüent i és deguda a un gen defectuós localitzat al cromosoma 1. Es fonamenta, entre d’altres anomalies, en un funcionament anormal dels lisosomes (orgànuls que intervenen a la digestió cel·lular).

 

1). (1 punt)

a). Una parella sana té un fill afectat per la síndrome de Chédiak Higashi. Feu-ne el pedigrí de l’encreuament i determineu el patró d’herència (dominant/recessiu). Indiqueu també el genotip de la mare, del pare i del fill.

b). Raoneu quina probabilitat té la parella de que un altre descendent també estigui afectat per la malaltia

 

2). (1 punt) Quan els metges van sospitar que la criatura estava afectada per la síndrome van preguntar a la parella: “Hi ha algun tipus de consanguinitat entre vostès?” Justifiqueu per què van fer aquesta pregunta (entenent per consanguinitat l’existència de parentiu entre ells).   

 

3). (1 punt) Els neutròfils són cèl·lules afectades per aquesta síndrome. Expliqueu el paper dels neutròfils en el sistema immunòlogic i justifiqueu l’activitat especialment intensa que deuen tenir els lisosomes en aquest tipus de cèl·lules.

 

 

 

Exercici 4B  (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

 

En un hivernacle estem conreant plantes de menta. A la figura es representa la variació de la concentració d’oxigen a l’aire de l’interior de l’hivernacle al llarg del temps.

 

1) (1 punt)

Quins processos metabòlics de la planta son responsables d’aquestes variacions? Raoneu les respostes

 

 

 

 

 

2) (1 punt)

Les plantes de menta van creixent. Fent servir els vostres coneixements de la fotosíntesi, expliqueu aquest increment de la biomassa i com s’ha generat l’oxigen que apareix a l’atmosfera de l’hivernacle.