La carrera

PAAU LOGSE, BIOLOGIA
Juny Incidències 2006, (Sèrie 3)
Examen

Exercici 1 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

El gràfic mostra l’evolució de l’acidesa muscular, al llarg del temps, en un esportista que participa en una cursa que requereix un esforç continuat moderat i que finalitza amb un esforç molt més intens. També s’hi observa el període de recuperació al llarg del qual es recuperen els nivells normals d’acidesa muscular.

______ minuts

1.- (1 punt)

Quina és la durada aproximada

de la carrera?

______ minuts

I del període de recuperació?

Assenyaleu clarament en el gràfic amb les lletres A, B i C, els tres períodes que s’esmenten en el text (A: període amb un esforç continuat moderat, B: període amb un esforç molt més intens, C: període de recuperació).

2.- (1 punt) Feu un esquema de les vies metabòliques implicades en el catabolisme energètic de les cèl·lules musculars. Utilitzant l’esquema que heu fet, raoneu per què es produeix el descens de pH que s’observa en el gràfic.

3.- (1 punt) El gràfic següent mostra la corba d’activitat d’un enzim en funció de l’acidesa del medi.

a) Indiqueu quin seria el nivell d’activitat d’aquest enzim en el múscul durant els diferents moments de la cursa que es mostren a la taula i digueu quin és el seu pH òptim:

Temps transcorregut des de l’inici de la carrera	% de l’activitat màxima
15 minuts
25 minuts
40 minuts

pH òptim

b) L’acidesa és un dels factors que influeixen en l’activitat dels enzims, però no n’és l’únic. Enumereu un parell de factors que, a més de l’acidesa, modifiquin l’activitat enzimàtica i expliqueu el mecanisme pel qual ho fan.

Factor

Mecanisme pel qual es modifica l’activitat de l’enzim

Exercici 2 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

Fa uns 6 milions d’anys les illes Balears estaven unides a la Península Ibèrica. La sargantana Podarcis muralis habitava tot aquest territori fins que, degut a la separació de les illes, grups d’aquesta sargantana van quedar aïllats del continent i entre ells mateixos. Actualment podem trobar a cada illa una espècie diferent del gènere Podarcis: Podarcis lilfordi a Mallorca, Podarcis pityuesensis a Formentera, etc.

1) (1 punt) Tenint en compte el concepte biològic d’espècie, Com es podria demostrar que dues poblacions de sargantanes, que es troben cadascuna a un illot, són de diferent espècie?

2) (1 punt) Utilitzeu els conceptes següents: mutació, selecció natural i variabilitat intraespecífica per justificar, d’acord amb les idees científiques actuals, la situació descrita a l’enunciat.

Exercici A3 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

Un criador de porcs encarrega un estudi per avaluar l’eficàcia de tres vacunes diferents, A, B o C, contra la pesta porcina clàssica, una malaltia vírica d’elevada mortalitat en els porcs. La vacunació consisteix a l’aplicació de dosis de virus modificats de la pesta porcina clàssica.

Per tal de portar a terme l’estudi, s’han utilitzat 28 porcs distribuïts en quatre grups. Tots els porcs tenien 50 dies d’edat i un pes molt similar. Els passos més importants de la recerca han estat els següents:

DIA 0

a) extracció de sang i anàlisi d’anticossos

b) administració de les vacunes

DIA 30

a) extracció de sang i anàlisi d’anticossos

b) administració d’una soca patògena del virus

DIA 60

-comprovació de l’aparició o no de pesta porcina clàssica

1.- (1 punt)

Responeu les qüestions de la taula següent, referides a l’estudi de l’eficàcia de les vacunes:

a) Quina és la variable dependent?

b) Quina és la variable independent?

c) Com dissenyaríeu l’experiment utilitzant els 28 animals?

2. (1 punt)

Elaboreu un gràfic que il·lustri de manera general les respostes immunitàries primària i secundària en funció del temps. Assenyaleu en el gràfic, de forma clara:

-el moment de l’aplicació d’una vacuna, A, que ha resultat eficaç.

-el moment de l’administració del virus patogen

3. (1 punt)

Justifiqueu...

a) ...la presència o absència d’anticossos en les anàlisis de sang dels dies 0 i 30

b) ...l’adquisió d’immunitat dels porcs tractats amb una vacuna eficaç

Exercici A4 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

Un estudiant de batxillerat ha buscat la a la pàgina web del NCBI (National Center for Biotechnology Information), la seqüència que codifica un enzim del ratolí. Tot seguit reproduïm una part del que ha escrit a la seva llibreta:

      AATGGCTACAGACTCTCGG

1) (1 punt)

Qüestions	Respostes
a) Llegint la pàgina web, a l’estudiant no li ha quedat clar si la seqüència mostrada correspon a l’mRNA o a una de les cadenes del DNA. Raoneu de quina d’aquestes dues molècules es tracta
b) La seqüència completa té 810 nucleòtids. Quin és el nombre màxim d’aminoàcids que pot contenir aquesta proteïna? Justifiqueu la resposta.
c) No obstant, és molt probable que el nombre d’aminoàcids de la proteïna sigui menor al calculat a l’apartat b). Expliqueu per què.

2) (1 punt)

L’estudiant decideix comparar aquesta seqüència amb la del mateix enzim d’una vaca i d’un pollastre. Expliqueu amb quina d’elles esperaríem que s’assemblés més i per què.

Exercici B3 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

L’anomenada hormona juvenil participa en la regulació del desenvolupament dels insectes. El gràfic adjunt mostra la relació entre la concentració d’hormona juvenil en el cos de l’insecte i la transició entre els diversos estadis de desenvolupament en la papallona de la seda, Bombyx mori.

1.- (1 punt)

a) A partir del gràfic indiqueu dues conseqüències associades a les variacions de concentració d’hormona juvenil. Expliqueu-ho.

b) Expliqueu en què consisteix la metamorfosi i descriviu un exemple en organismes vertebrats.

2.- (1 punt)

Esquematitzeu el cicle biològic de la papallona de la seda (insecte). A l’esquema hi han de constar els següents termes:

- gàmetes

- zigot

- fase haploide

- fase diploide

- meiosi

- fecundació

- (n)

- (2n)

Assenyaleu clarament quan es produeix la metamorfosi en el cicle biològic.

3.- (1 punt)

Es vol dissenyar un experiment per tal d’estudiar la validesa de la hipòtesi següent:

“Potser un augment de la quantitat d’hores de llum diàries fa més curt l’estadi de crisàlide”.

Per aquest experiment disposem d’un elevat número de crisàlides, de diversos terraris amb sistemes d’il·luminació regulables (des de 0 a 24 hores de llum per dia, segons convingui). Altres dispositius permeten controlar altres variables ambientals com la temperatura, la humitat ambiental, etc.

Dissenyeu un experiment per tal provar la validesa d’aquesta hipòtesi. En el vostre disseny cal que assenyaleu quines seran les variables dependent i independent, així com el control de l’experiment.

Exercici B4 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

Uns estudiants volen calcular la concentració d’un determinat antigen en una mostra problema de sèrum sanguini. Per esbrinar-ho, disposen d’una placa amb un medi que porta l’anticòs específic per l’antigen. Al medi, hi posen quatre mostres de concentració coneguda d’aquest antigen i també la mostra problema de concentració desconeguda (X). Quan l’antigen i l’anticòs reaccionen, es produeix l’aglutinació a cadascuna de les mostres i es forma un anell de diàmetre proporcional a la concentració d’antigen de cada mostra.

Placa amb l’anticòs i mostres Placa amb l’anticòs i mostres

de l’antigen, abans de l’aglutinació de l’antigen, després de l’aglutinació

Concentració d’antigen

a les mostres medi amb l’anticòs medi amb l’anticòs

Un cop mesurats els diàmetres dels anells, obtenen la taula següent:

Concentració de l’antigen (mg.mL^-1)	Diàmetre de l’anell (mm)
1,25	3,0
2,50	4,2
5,0	6,0
10,0	8,5
X (mostra problema)	5,0

1.- (1 punt)

a) Representeu gràficament les dades de la taula i indiqueu en el gràfic quina serà la concentració (X) de l’antigen a la mostra problema.

b) Què vol dir que la reacció antigen - anticòs és específica?

2.- (1 punt)

El dibuix mostra el que passa quan una persona de grup sanguini A rep una transfusió de sang d’una persona de grup sanguini B.

a) Indiqueu en els requadres corresponents el nom dels elements implicats.

b) Expliqueu breument el procés immunològic que es dóna, tot esmentant les cèl·lules que intervenen, per a que tingui lloc el què s’observa a la figura anterior.