PAAU LOGSE, BIOLOGIA
Juny Incidències 2005,
(Sèrie 1)
Exercici 1 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
En
un estudi sobre un grup de plantes de climes temperats s’han obtingut les dades
que es mostren al gràfic de sota, el qual indica la relació entre la temperatura
i l’activitat fotosintètica (mesurada a partir de la quantitat d’oxigen
alliberat).
1. (1 punt)
Feu
servir les dades que mostra el gràfic per respondre les qüestions següents.
a) Ompliu la taula amb els valors
corresponents:
|
Temperatura
(ºC) |
0 |
10 |
25 |
40 |
|
Activitat
fotosintètica (oxigen alliberat) |
|
|
|
|
b)
Es considera que la temperatura òptima per a la fotosíntesi permet alliberar
quantitats d’oxigen superiors a 15 unitats. D’acord amb aquest criteri
assenyaleu clarament en el gràfic quina és la franja de temperatura òptima.
2.
(1 punt)
L’anàlisi
de la forma de corba en el gràfic ha conduït a la següent conclusió: “La
temperatura influeix en l’activitat fotosintètica”. Useu els vostres coneixements
sobre el procés de la fotosíntesi per explicar la causa d’aquesta conclusió.
3.
(1 punt)
Escriviu
l’equació general de la fotosíntesi, expliqueu d’on prové l’oxigen alliberat i justifiqueu
per què es fa servir l’alliberament d’oxigen com una mesura de l’activitat
fotosintètica.
Exercici 2 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
El
gen “OB”, responsable de la síntesi de la proteïna leptina, sembla ser que és
determinant en certs tipus d’obesitat a l’espècie humana. La leptina és
sintetitzada pel teixit adipós i actua sobre el cervell inhibint la gana.
1.
(1 punt)
Els
ratolins homocigòtics per un gen defectuós “
2.
(1 punt)
Suposem que en la cadena codificant del gen OB s’ha
produït la substitució de la base G per la base C en el triplet ATG. Com es
denominen aquest tipus de canvis?
Utilitzant la taula del codi genètic, expliqueu per què aquest canvi ha fet que
la leptina deixi de ser funcional.
OPCIÓ A
Exercici 3 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
En un laboratori de recerca biomèdica s’està investigant l’eficàcia de dos anticossos (A i B) per combatre un determinat tipus de càncer. Els investigadors volen saber quin dels dos anticossos és més eficaç contra aquest tipus de càncer. Tenen indicis, per altres recerques, que l’anticòs B és més eficaç que l’anticòs A.
1. (1 punt)
Enuncieu el problema a investigar en forma de pregunta i formuleu quina és la hipòtesi dels investigadors.
2. (1 punt)
El laboratori disposa de 60 ratolins als que s’ha induït el creixement d’un tumor maligne que degut a la seva semblança amb els tumors humans, es pot usar per investigar l’eficàcia dels anticossos A i B. Es disposa també de mètodes analítics i d’imatge per avaluar l’extensió i progressió de les cèl·lules cancerígenes als ratolins.
a) Identifiqueu les variables independent i dependent de
l’experiment.
b) Planifiqueu un experiment que intenti resoldre el
problema que s’investiga. No oblideu d’explicar el control i les rèpliques que
faríeu.
3.
(1 punt)
Sabem que un determinat tumor maligne es pot combatre amb un cert
tipus d’anticòs.
a)
Identifiqueu, en aquest cas, quin és l’antígen.
b) Discutiu si tractar una persona afectada amb aquest
anticòs pot considerar-se un procés d’immunització activa o passiva. Raoneu la
resposta.
Exercici
4 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
La miopatía de Miyoshi és una distròfia muscular determinada per una mutació en el gen que codifica una proteïna que és necessària per desenvolupar un múscul sa.
1)
(1 punt)
A
partir de l’arbre genealògic, raoneu el patró d’herència (dominant/recessiu;
lligat al sexe/autosòmic) de la malaltia, així com els genotips dels individus
I2, I3, III1, III2 i IV2. Contesteu a les taules.
Els
cercles representen dones i els quadrats, homes. Els
individus que pateixen la malaltia estan en negre.
|
Patró d’herència |
Argumentació: |
|
dominant / recessiu |
|
|
lligat al sexe / autosòmic |
|
|
|
I 2 |
I 3 |
III 1 |
III 2 |
IV 2 |
|
GENOTIPS |
|
|
|
|
|
2. (1 punt)
A la
població de Sueca, a València, s’ha trobat 9 afectats de miopatia de Miyoshi,
d’entre una població total de 25.000 habitants. A la resta de la Comunitat
Valenciana, que compta amb aproximadament 4.450.000 habitants sense comptar
Sueca, només hi ha 4 casos més, i a la
resta del món és també molt poc freqüent; per exemple al Japó, un de cada
440.000 habitants. Sueca va ser repoblada fa 800 anys per 17 colons provinents
de Tarragona.
a)
Calculeu les freqüències de la malaltia a les tres localitats esmentades.
|
|
Sueca |
Comunitat Valenciana |
Japó |
|
Freqüències |
|
|
|
b) Compareu les freqüències i justifiqueu les diferències
entre la de Sueca i les altres.
OPCIÓ B
Exercici
3 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
Observeu
els tres dibuixos següents. Representen tres cèl·lules en divisió que pertanyen
a diferentes teixits d'una mateixa espècie animal.
1. (1 punt)
Dues
d'aquestes cèl·lules s’estan dividint per meiosi. Indiqueu de quines es tracta i la fase del procés en la
que es troben. Justifiqueu la vostra
resposta.
|
|
2. (1 punt)
a) Quants cromosomes té aquesta espècie animal?
b) Expliqueu la importància de la meiosi a la reproducció
sexual.
3. (1 punt) Raoneu si la següent afirmació és vàlida o no:
Tant els espermatozoides com els òvuls són 2n, per això el zigot farà la meiosi
Exercici 4 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
Entre 1976 i 1978 un període d’intensa sequera a la illa de
Daphne, a les illes Galápagos, va provocar una sobtada disminució del nombre
d’individus de les poblacions del pinsà Geospiza fortis: de 751 ocells
l’any 1976 es va passar a 90 l’any 1978.
Diversos estudis van concloure que no tots els individus tenien la mateixa capacitat de supervivència. Això era degut a que s’havia establert una intensa competència per l’aliment: les provisions de llavors més petites i tendres s’esgotaven ràpidament i els ocells es veien obligats a consumir llavors més grans i dures.
Els gràfics següents mostren els resultats d’un
dels estudis realitzats.
1 (1 punt)
Useu la informació de l’enunciat per interpretar els
gràfics i digueu si la situació és un cas de
selecció natural. Justifiqueu la resposta.
2 (1 punt)
Indiqueu l’opció que és VERTADERA en cadascuna de les
següents afirmacions. Tot seguit justifiqueu en el requadre la vostra elecció.
A. L’augment del gruix del bec és
una conseqüència de:
a) la necessitat dels ocells per alimentar-se de llavors
més grans i dures.
b) la combinació entre les exigències
del medi i la diversitat present a les poblacions d’ocells.
c) l’ús continuat del bec per trencar
llavors que condueix a un enfortiment d’aquest òrgan.
d) mutacions que van donar-se perquè els ocells poguessin
sobreviure.
B.
La imatge següent mostra diverses formes del bec dels ocells, relacionades amb
diferents maneres d’obtenir l’aliment.
:
a) Es tracta d’un exemple d’òrgans
anàlegs: exerceixen idèntica funció.
b) Aquesta diversitat de formes del bec
és una prova de la capacitat d’adaptació de les espècies.
c) Són òrgans homòlegs, ja que fan la
mateixa funció en espècies sense parentesc evolutiu.
d) Les imatges demostren que Lamarck tenia una mica de raó: la funció crea l’òrgan.
