PAAU
LOGSE, BIOLOGIA
Juny 2003,
Convocatòria titular (Sèrie 2)
La prova
consta de quatre exercicis.
L'exercici 1 (3 punts)
és comú. Dels exercicis 2 (3 punts), 3 (2 punts) i 4
(2 punts) hi ha dues opcions:
A i B. Heu de respondre l'exercici 1 i escollir
entre una de les dues opcions.
En cap cas podeu respondre amb un exercici de l'opció A i un altre de l'opció B. |
Exercici 1 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
Les vaques lleteres donen cada dia una
mitjana de entre 30 i 40 litres de llet, amb un elevat contingut de greix, glúcids
i proteïnes. I tot això ho produeixen a partir de l'herba de la que
s'alimenten.
1) (1 punt)
La proteïna
majoritària de la llet és la caseïna. Tot i que és fabricada a partir de les
proteïnes de l'herba, la caseïna té una estructura primària diferent de la
d'aquestes proteïnes. Expliqueu què és l'estructura primària i per què la de la
caseïna és diferent a la de les proteïnes de l'herba.
2) (1 punt)
A partir de la cel·lulosa de l'herba, les vaques fabriquen una gran quantitat
de greix. Sobre l'esquema metabòlic indiqueu el noms dels procesos A, B, C, i D
que participen en aquesta transformació. A la taula assenyaleu també a quin
compartiment de la cèl·lula es produeixen els procesos B i C.
|
Compartiment cel·lular |
B |
|
C |
|
3) (1 punt)
Les vaques per elles mateixes no poden digerir la cel·lulosa. Aconsegueixen fer-ho gràcies a la gran quantitat de bacteris que tenen al seu aparell digestiu. Què creu que tenen els bacteris (que els hi falta a les vaques) per poder digerir la cel·lulosa? Quin tipus de relació interespecífica s'estableix entre aquests bacteris i la vaca? Expliqueu-ho.
Exercici 2a (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
Entre
els organismes que trobem als aquaris domèstics hi ha plantes i diversos animals.
Abunden les Lymnaea ovata petits
cargols herbívors que sovint proliferen de manera que poden posar en perill les
plantes de l'aquari. Com a solució poden introduir-se exemplars d'una espècie
del peix carnívor Botia macracanthus que s'alimenta del molusc Lymnaea.
1) (1
punt)
La taula correspon als canvis observats en la població del cargol Lymnaea
en un aquari durant tres setmanes:
Població (individus) |
38 |
56 |
76 |
98 |
87 |
73 |
60 |
51 |
43 |
35 |
26 |
Temps (dies) |
0 |
2 |
4 |
6 |
8 |
10 |
12 |
14 |
16 |
18 |
20 |
Representeu les dades en un gràfic. Raoneu els
canvis que es produeixen en els primers 6
dies i assenyaleu clarament al gràfic quin dia
probablement es va introduir una parella de peixos Botia a l'aquari.
2) (1 punt)
En un altre aquari també amb abundants cargols,
però amb una aigua amb un pH més àcid i una temperatura més baixa del primer
aquari, es van introduir dos peixos Botia per regular la població de cargols,
però a les poques hores els dos peixos van morir. Quines variables poden
relacionar-se amb la mort dels peixos? Formuleu dues hipòtesis sobre la seva
mort.
3) (1 punt)
Suposeu que disposeu de més peixos Botia i de diferents aquaris dels que es
pot canviar les condicions ambientals. Planifiqueu breument un experiment per
contrastar una de les hipòtesis que heu donat.
Exercici 3a (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
Observeu la següent fotografia realitzada amb el microscopi òptic. S’hi poden observar cèl·lules vegetals en divisió per mitosi.
1) (1 punt)
Feu un cercle, sobre la fotografia, al voltant d’una cèl·lula que estigui en ANAFASE. Expliqueu la vostra decisió.
2) (1 punt)
Al cos humà hi ha més de 200 tipus de cèl·lules diferents. No obstant, totes elles (excepte les sexuals) deriven per divisió mitòtica del zigot originat en la fecundació.
2a) Si la mitosi conserva el número de cromosomes i la informació genètica de la cèl·lula que es divideix, com s’explica aquesta diversitat cel·lular?
2b) Quin és el procés de divisió cel·lular que origina les cèl·lules sexuals ? Considerant la seva importància biològica, quines són les diferències fonamentals amb la mitosi?
Exercici 4a (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
El warfarin és una substància anticoagul·lant que s’ha utilitzat com a raticida. Quan es va començar a utilitzar, l’any 1953, el warfarin era un raticida molt eficient. No obstant, ara moltes rates en són resistents.
1) (1 punt)
Expliqueu com pot ser que les rates hagin arribat a ser resistents al warfarin.Responeu en termes evolutius.
2) (1 punt)
La resistència al warfarin és deguda a un gen que té dos al·lels, un que produeix resistència (l’animal és resistent) i l’altre que no en produeix (l’animal és sensible). Es van efectuar diversos encreuaments entre rates i es van obtenir els següents resultats:
Progenitor
Femella |
Progenitor
mascle |
Descendents |
Resistent |
Resistent |
4 femelles (3 resistents i 1 sensible) i 5 mascles (4 resistents i 1 sensible) |
Sensible |
Resistent |
4 femelles (3 resistents i 1 sensible) i 6 mascles (2 resistents i 4 sensibles) |
2a) Raoneu si l’al·lel que produeix resistència al warfarin és dominant o recessiu.
2b) Raoneu si aquest gen és autosòmic o lligat al sexe.
Exercici 2b (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
La conjugació és una forma de reproducció sexual pròpia dels fongs, que consisteix en la fusió de dues cèl·lules d’hifes diferents i dels seus nuclis. Els fongs, però, també es reprodueixen mitjançant espores vegetatives asexuals. )Figura : Hifes de Amanita durant la conjugació)
1) (1 punt)
Expliqueu breument per què la conjugació es considera una forma de reproducció sexual
2) (1 punt)
Quin procés de divisió cel·lular està relacionat amb la reproducció sexual? Expliqueu el seu significat biològic.
3) (1 punt)
Quin significat evolutiu té que alguns organismes, com els fongs, que es reprodueixen asexualment, tinguin també fases de reproducció sexual?
Exercici 3b (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
1) (1 punt)
Els virus estan formats per proteïnes i per un àcid
nuclèic. Feu un esquema-dibuix d’un virus, indicant on es troben aquestes
substàncies. Digueu també quina és la
funció de cadascuna d’elles.
2) (1 punt)
Un
alumne de batxillerat va intentar cultivar i reproduir virus en una càpsula de
Petri, utilitzant medis nutritius amb aigua, sals minerals, els 20 aminoàcids,
glucosa i una enorme varietat de molècules orgàniques. Tot i així no va
aconseguir que els virus es reproduissin. Expliqueu per què i proposeu un
medi on sí que poguessin reproduir-se.
Exercici 4b (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)
Charles Darwin va presentar en el seu llibre L’origen de les espècies per selecció natural (1859), algunes idees inèdites fins aquell moment:
- l’ elevat potencial de reproducció ,
- la variabilitat intraespecífica,
- la lluita per a l’existència.
1) (1 punt)
Llegiu el següent text. Després identifiqueu quin paràgraf del text il·lustra cadascun dels conceptes anteriors. Responeu a la taula i expliqueu, en la darrera columna, la vostra resposta.
A |
S’ha observat que hi ha bacteris resistents a antibiòtics com l'estreptomicina. No és un fet freqüent ja que en un cultiu amb 2.000 milions de bacteris, esperaríem que hi hagués 20 bacteris resistents a l'estreptomicina. |
B |
Si
s’afegeixen unes gotes d’aquest antibiòtic a un cultiu de bacteris, es
destrueixen tots els microorganismes, excepte els resistents. |
C |
Aquests bacteris supervivents començaran a reproduir-se immediatament i, en unes hores, n’obtindrem 2.000 milions, però ara tots resistents a l'estreptomicina. |
Concepte |
Paràgraf (A, B, C) |
Explicació |
elevat potencial de reproducció |
|
|
variabilitat intraespecífica |
|
|
lluita per l’existència |
|
|
2) (1 punt)
Sens dubte la idea més potent de l’obra de Darwin va ser la de la selecció natural. Expliqueu aquest concepte breument (no més de 10 línies) a partir de la situació descrita en el text anterior.