Setembre 2002, Convocatòria titular (Sèrie 1)
Pautes de correcció
a) Els gens es troben al segment diferencial del cromosoma Y (Caràcter holàndric). En aquest cas no hi hauria femelles afectades. Al pedigrí s’observa que la femella II-2 està afectada. Per tant, aquest cas no és possible.b) Els gens es troben al segment diferencial del cromosoma X (Caràcter ginàndric). L’home I-1 és un home normal, amb genotipus XY; la dona I-2 podria ser XLX o XX (indiquem amb “L” l’alel mutant).Però la dona no pot ser XX, perquè tots els descendents de l’encreuament amb l’home XY serien normals, i al pedigrí es veu que no és així.
En l’altre cas, les femelles descendents de l’encreuament podrien ser XLX o XX, i en ambdós casos no estarien afectades. Al pedigrí s’observa que la femella II-2 està afectada. Per tant, aquest cas tampoc és possible i el gen no està lligat al sexe.
2a)(0,5 punts). El patró d’herència del gen del llenguatge és “recessiu no lligat al sexe”. No és lligat al sexe perquè es troba al cromosoma número 7. És recessiu, perquè els individus de la generació I són portadors, ja que els seus fills manifesten el caràcter, però no estan afectats.
2b)(0,5 punts) Alel dominant: L, alel recessiu: l (es pot fer servir qualsevol altra lletra, sempre que es justifiqui el seu significat i s’utilitzi correctament).
I-2: Ll,
II-2: ll,
II-3: Ll,
III-3: Ll,
III-4: ll
3a) (0,5 punts) La probabilitat és ¼.
3b)(0,5
punts ) L’homé II-1 és ll.
A) Si la dona és homocigòtica LL, tots els fills seran normals heterocigots.B) Si la dona és heterocigòtica Ll, la probabilitat de que cada fill de la parella sigui normal, no afectat per la malaltia, és de ½, però per a cada un d’ells les probabilitats són independents; per tant, els cinc fills poden ser tots normals, tot i que la probabilitat d’aquest cas sigui baixa.C) Si la dona és homocigòtica recesiva (ll), no poden tenir fills normals.
Exercici
2a (-->exercici)
1a)(0.5 punts) Poden acceptar-se:
- Hi ha relació entre les condicions de llum i l’activitat dels llangardaixos ?, o
1b)(0.5 punts)
- variable independent: condicions de llum
- variable dependent: activitat dels llangardaixos (o moviment dels
llangardaixos)
2)(1 punt) Poden acceptar-se diversos dissenys. En tot cas haurien de respondre al següent esquema bàsic.
a). Escollir com a mínim 3 terraris que es sotmetran a condicions de llum diferents (intensa, atenuada, foscor). També serà correcte que l’alumne proposi un nombre de terraris múltiple de 3.b). Fixar la temperatura i la humitat ambiental dels terraris en uns valors a determinar. Tot i que possiblement seria més pertinent fixar els valors intermitjos per a la temperatura i la humitat, n´hi haurà prou que siguin Els mateixos en tots els casos i mentre duri l’experiment.c). Introduir diversos llangardaixos en cada terrari.d). En uns intervals de temps a determinar (cada dia, dos cops al dia, etc...) mesurar l’activitat dels animals a través del recompte dels moviments. Anotar les observacions.e). Finalitzat el període d’una setmana donar per acabat l’experiment. Estudiar les dades per tal de veure en quines condicions de llum (intensa, atenuada, foscor) és produeix una major o menor activitat.f). Elaborar les conclusions de l’experiment i fer-ne una justificació.
3b)(0.5
punts) Els organismes homeoterms tenen una temperatura interna més
o menys constant, independent de les variacions que pugui experimentar
la temperatura del medi exterior. Les aus i els mamífers són
animals homeoterms.
Exercici
3a (-->exercici)
1a) (0.5 punts)
|
A
|
RNA missatger
|
|
B
|
Ribosomes (pot
acceptar-se polirribosoma)
|
|
C
|
Cisterna reticle
endoplasmàtic rugós
|
|
D
|
Vesícules
de secreció
|
|
E
|
Proteïnes
o pèptids de secretats
|
1b) (0.5 punts)
Procés 1: A partir del missatge codificat en l'RNA missatger, els ribosomes realitzen la síntesi de proteïnes. L’ordre en què s’incorporin els aminoàcids a la cadena polipeptídica dependrà de la informació continguda en l'RNA. Les proteïnes un cop sintetitzades s’introdueixen a les cavitats del reticle endoplasmàtic.Procés 2: Les proteïnes a l’interior del reticle són lleugerament modificades, procés que pot culminar un cop es troben a l’interior de les cavitats del complex de Golgi. Un cop han madurat són secretades a l’exterior a través de vesícules de secreció.L’alumne pot referir-se a aquest darrer procés amb el terme exocitosi.
a) Falsa. Falsa. La difusió es realitza a favor de gradient, sense consum energètic i per tant no és un mecanisme de transport actiu.b) Certa.c) Falsa. Les cèl·lules vegetals no ténen centriols.
d) Falsa. El cromosomes constitueixen un empaquetament de la cromatina nuclear que s’observa durant la divisió cel·lular, però no en la interfase del cicle.
e) Falsa. Les cèl·lules vegetals disposen de cloroplasts per a realitzar la fotosíntesi i de mitocondris per dur a terme la respiració cel·lular
Exercici 4a (-->exercici)
1a) (0.5 punts) Dins de la població d'orquídea Vanilla planifolia han estat seleccionades les que tenien aquesta mena de tub (esperó) de forma allargada. D'aquesta manera asseguren ser pol·linitzades per una única espècie d'insecte (Melipone yucatanica). Així, quan aquest insecte vagi a una altra flor de la mateixa espècie tindrà més possibilitats de ser pol·linitzada. L'insecte, a canvi, rebrà sempre el nèctar, ja que és l'única espècie que pot arribar fins a ell. La selecció natural ha provocat doncs, que els individus amb esperó siguin seleccionats favorablement, es reproduiran més i els seus gens, i per tant característiques, seran més abundants dins de la població (major freqüència gènica).
La variabilitat gènica inicial, que és seleccionda, es deu a mutacions i recombinacions genètiques durant la meiosi.
L'ecosistema també podria veure's afectat. La influència negativa la rebrien els organismes que estableixen relacions alimentàries, per exemple, amb alguna d'aquestes espècies, ja que veurien reduït els seus recursos. Si alguna espècie s'alimentés exclusivament d'alguna de les dues, també podria desaparèixer, i aquest fet, alhora, podria afectar d’altres espècies de l’ecosistema.
L’alumnat
pot esmentar que les diferents espècies d’un ecosistemes estableixen
una xarxa d’alimentació amb múltiples connexions i que per
tant la desaparició d’una espècie pot afectar altres".
2)
(1 punt)
Avantatges: en fer la fecundació encreuada i evitar l'autofecundació s'aconsegueix incrementar la variabilitat genètica i per tant redueix la probabilitat d'homozigosi. Aquesta pot augmentar la freqüència de caràcters desfavorables recessius i, sobre tot, fa que la població tingui menys capacitat de supervivència davant un canvi dels factors ambientals.Inconvenients: el pol·len trigarà més d'arribar a l'altra flor que, a més a més pot ser d'una altra espècie i per tant perdre's. L'evolució haurà seleccionat favorablement les plantes que inverteixin part de l'energia que podien destinar a altres factors (per exemple creixement) en estructures per disseminar aquest pol·len (atracció d'insectes o altres animals per olors, colors, estructures semblants a les femelles de l'insecte, nèctar,...).
1b)(0.5 punts) La imatge s’ha obtingut amb un microscopi electrònic de transmissió.
Justificació:
- El nombre d’augments un microscipi òptic no te aquesta ressolució a aquests augments- Es pot distingir clarament la ultraestructura cel.lular.- Els diferents orgànuls i estructures cel·lulars es poden distingir per ser més o menys electrodensos (com més electrodensa és una estructura més negra apareix a la imatge)
|
Orgànul
|
Funció
|
|
|
A
|
Membrana Cel.lular
|
Mantenir la integritat
cel.lular.
Regular l’intercanvi
de productes i informació entre la cèl·lula i l’entorn
|
|
B
|
Reticle endoplasmàtic
(rugós)
|
Síntesi
de proteïnes no citosòliques.
Síntesi
de productes de secreció o de la via exocítica
Síntesi
de proteïnes de membrana
Síntesi
de proteïnes de la matriu extracel.lular
|
|
C
|
Mitocondri
|
Producció
d’energia
|
|
D
|
Nuclèol
|
Síntesi
de rRNA i muntatge de les subunitats ribosòmiques
|
|
E
|
Embolcall Nuclear
|
Organitzar el material
genètic, separar el contingut nuclear del citosòlic, regulació
del transport núcleo-citoplasmàtic
|
3)(1
punt)
- La via és el cicle de Kebs
Exercici
3b (-->exercici)
1a)(0.5
punts)
|
GRUP D'ORGANISMES
|
NIVELL TRÒFIC
|
|
fitoplàncton
|
productors
|
|
zooplàncton
|
consumidors primaris
|
|
nècton
|
consumidors secundaris
|
|
humans (pesca)
|
consumidors terciaris
|
|
bacteris
|
descomponedors
|
1b)(0.5
punts) Els bacteris fan possible que la matèria orgànica
passi a inorgànica i, per tant, aconsegueixen tancar el cicle de
la matèria, en fer que els éssers vius fotosintètics
puguin captar aquesta matèria inorgànica (elements minerals),
que d'altra manera es perdrien en no poder ser captats o assimilats.
2)(1 punt)
nècton 0.7 g C/m2
Aquest
ecosistema és sostenible perquè tot i que el fitoplàncton
té una biomassa inferior que el nivell superior que s'alimenta d'ell
(zooplàncton), aquest fet té lloc en un moment puntual. L'elevada
capacitat de reproducció (pot dividir-se cada 24-48 hores) del fitoplàncton
provoca una taxa de renovació molt ràpida, com es pot comprovar
en fixar-se en l'elevada xifra de la producció (70 g C/m2.any),
que dóna idea de la biomassa disponible per unitat de temps, que
pot ser utilitzada pel nivell tròfic superior.
Exercici
4b (-->exercici)
1a) (0.5 punts) és un pèptid format per 4 restes d’aminoàcids
1b)
(0.5
punts) Els monòmers s'anomenen aminoàcids. Tots ells
tenen un grup carboxil i un grup amino (sobre un carboni
assimètric, excepte la glicina)
2a) (0.5 punts) Els enllaços s'anomenen peptídics. Caldrà assenyalar els tres -CO-NH- de la figura
2b)(0.5 punts) La informació d'ordre de nucleòtids del DNA està continguda en la informació d'ordre dels nucleòtids del gen que codifica la proteïna.