Exercici 2A (-->exercici)

1)

a) El trencament del midó es produeix més ràpidament a 35 i 40 ºC (casos C i D). El resultat negatiu apareix després de 10 minuts de la mescla de les dissolucions de midó i a -amilasa.

b)En les condicions en què es realitza l’experiment, les temperatures de 35 i 40ºC permeten que una major fracció de molècules de l’enzim hagin adquirit la seva estructura nativa, aquella que comporta la seva activitat. Si hi ha un nombre major de molècules actives és previsible que la reacció química incrementi la seva velocitat i per tant el midó desaparegui més ràpidament.

2) En aquest experiment podem considerar :

- variable independent : la temperatura (factor sobre el que s’actua modificant-ne el seu valor en els diferents tractaments)
- variable dependent : velocitat de la reacció (tot i que s’acceptarà igualment que l’alumnat es refereixi al temps que triga en desaparèixer el midó).

 
Es va vigilar que la concentració de midó i d’a -amilasa i que el pH fos el mateix en totes les dissolucions per assegurar-nos que els resultats obtinguts depenien únicament de les variacions introduïdes en la temperatura.

 
3) El gràfic informa que la màxima activitat s’obté a un pH de 7.
Això és degut a que a altres valors d’acidesa, les molècules d’enzim (proteïnes) es van desnaturalitzant, van perdent la seva estructura tridimensional activa (estructura nativa).

 
1) L'àtom de carboni del que parlem va ser exhalat per Darwin, per la qual cosa deguè ser el carboni d’una molècula de CO₂. Desprès de passar un cert (llarg) temps a l’atmosfera, la molècula de CO₂ deguè entrar en una cèl·lula vegetal, on va quedar "fixada" a travès de la fotosíntesi, i va formar part d’una molècula de sucre. La persona que respon la pregunta podria haver menjat la fulla de la planta (per exemple en una amanida) i per tant haver ingerit la molècula de sucre. Després d’entrar al torrent circulatori, el sucre podria haver estat captat per el fetge que l’hauria utilitzat per sintetitzar la molècula de glicogen.

Evidentment són possibles moltes altres rutes, com ara:

          A) El CO₂ el podria haver fixat una alga microscòpica marina i haver passat a un peix.

B) La planta podria haver estat ingerida per un herbívor, el qual podria haver estar ingerit per un carnívor, etc. fins el seu consum per qui respon.

2)

a) Falsa: És cert que les plantes fotosintetitzen només de dia: a la fase lumínica de la fotosíntesi l'energia de la llum es converteix en energia química en forma d'NADPH i ATP i a la fase fosca o independent de la llum, aquesta energia s'utilitza per a reduir el carboni i sintetitzar glucids senzills. Però és fals que només respirin de nit: tant de nit com de dia oxiden glucosa i altres sucres per obtenir àcid pirúvic que oxiden fins a CO₂ i H₂O al cicle de Krebs, la cadena respiratòria i la fosforilació oxidativa tot obtenint energia en forma d'ATP i NADH.

b) Falsa: Les cèl·lules vegetals tenen cloroplasts però també tenen mitocondris (respiren!)

c) Certa: en absència d'oxigen la fosforilació oxidativa està inhibida, i això impossibilita el funcionament del cicle de Krebs i, per tant, també també de les vies catabòliques que desemboquen en el cicle de Krebs (oxidació de la glucosa, betaoxidació, etc.). En aquestes condicions, doncs, la fermentació és l'únic recurs per obtenir energia metabòlica.

Exercici 4A (-->exercici)

1) S’originen per meiosi. Les espores són haploides, ja que originen el gametòfit (n); s’han d’originar, per tant, per una divisió meiòtica a partir de cèl·lules de l’esporòfit (2n). El paper de la meiosi és reduir a la meitat la dotació cromosòmica d’una cèl·lula diploide, segregant un dels dos cromosomes de cada parella; així mateix, té importància biològica la recombinació genètica entre els cromosomes.

2)

a) Els gàmetes dels briòfits són haploides (n), ja que de la seva fecundació resulta un esporòfit diploide (2n).

b) Els gàmetes s’originen per mitosi a partir de cèl·lules del gametòfit (n). La mitosi és el mecanisme de divisió cel·lular en el que les cèl·lules filles conserven la dotació cromosòmica completa de la cèl·lula mare.

Exercici 2B (-->exercici)
 

1) L'home s'equivoca: la dona pot ser daltònica sempre que la seva mare fos portadora i el seu pare fos daltònic. La seva àvia per força havia de ser portadora del gen del daltonisme.
Com que no tenim informació dels avis paterns, no els inclourem al pedigree. Es considerarà vàlida, però, qualsevol possibilitat correcta. (l'àvia paterna ha de ser portadora, però també pot ser daltònica, i l'avi patern pot ser o no daltònic)

2)

per tant, els fills seran:

si és noi: X^d Y
si és noia: X^dX^D

La probabilitat que un de la parella (si és noi) sigui daltònic és del 100%
La probabilitat que una filla de la parella (si és noia) sigui daltònica és del 0%

 
3)  Un gen conté la informació que codifica una proteïna. Així, la presència d'un al·lel alterat d'aquest gen provocarà la síntesi d'una proteïna alterada. Si aquesta proteïna participa en el procès de la visió, la presència de l'al·lel alterat suposarà una alteració de la visió.

1) La producció neta s'obté restant la respiració de la producció bruta, per tant:

Prat alpí: PN = 4 g C m^-2 dia^-1 - 2 g C m^-2 dia^-1 = 2 g C m^-2 dia^-1
Bosc Tropical: PN = 6,5 g C m^-2 dia^-1 - 6 g C m^-2 dia^-1 = 0,5 g C m^-2 dia^-1

En ambdós casos la producció primària neta és la fracció potencialment disponible per al següent nivell tròfic (els herbívors).

2) N'hi hauria prou que l'alumnat indiqui clarament un parell de les següents característiques:

• les despeses de respiració tendeixen a igualar-se a producció bruta, de manera que la producció neta és relativament baixa.
• La biomassa es manté més o menys constant.
• la comunitat augmenta la seva diversitat (augmenta el nombre d'espècies).
• s'adquireix un grau d'organització i complexitat més alt, apareixen nous nínxols ecològics.

Exercici 4B (-->exercici)

1) Les indicacions següents són orientatives. L’alumnat podrà fer-ne d’altres similars i igualment correctes.

a)… no tenen un elevat potencial reproductor, és a dir, produeixen menys descendència …

Les plantes i els animals tenen un elevat potencial reproductor, és a dir, produeixen més descendència de la que pot sobreviure. No obstant les poblacions tendeixen a romandre constants. Segurament es produeixen moltes morts abans d’assolir l’estat adult.
 

b) condueix contínuament a múltiples lluites i enfrontaments directes

La lluita per l’existència, la competència entre els organismes pels recursos del medi (aliment, refugi, espai vital, …) no s’ha d’entendre que es duu a terme a través de lluites o enfrontaments directes entre organismes tant de la mateixa com de diferent espècie.
 

c)… i com a conseqüència de l’esforç dels organismes per adaptar-se al medi …

Les poblacions de forma espontània experimenten variacions, canvis. Són les mutacions, responsables de les variacions hereditàries.
 

d) Algunes variacions, provocades pel medi en què viu un organisme, fan …