La prova consisteix en quatre exercicis. L´exercici 1 és comú i obligatori i els exercicis 2, 3 i 4 són optatius i estan agrupats en dues opcions: A i B. En cap cas es pot respondre amb un exercici de l´opció A i un altre de l´opció B. La puntuació total de l´examen és de 10 punts, repartits de la manera següent: exercici 1 (3 punts), exercici 2 (3 punts), exercici 3 (2 punts) i exercici 4 (2 punts).
Aquestes pautes són orientatives i formulen el fil argumental
que l'alumnat hauria de fer servir en les seves respostes. També
es podran, però, considerar com a correctes altres tipus de respostes.
En tot cas, es valorarà més la comprensió i el significat
dels fets biològics i la seva interpretació que no pas l'enumeració
i el llistat d'idees i definicions, sense relació, que simplement
tinguin a veure amb el tema que es pregunta.
1)
1 | Microvilli (replegaments de la membrana) |
2 | Grànuls de secreció |
3 | Mitocondris |
4 | Nucli (també pot acceptar-se cromatina) |
5 | Nucleol |
2) L'hemoblobina és una proteïna. La seva funció biològica es relaciona en el transport de gasos (O2 i CO2) pel medi intern. Pel que fa al metabolisme aeròbic és especialment important ja que subministra O2 a les cèl·lules per a fer possible la cadena respiratòria i la síntesi d'ATP.
3) L'alumnat ha d'assenyalar el complex de Golgi de la
cèl·lula caliciforme (localitzat entre el nucli i el conjunt
de vesícules i grànuls de secreció). L'aparell o complex
de Golgi intervé la síntesi i transport de substàncies.
És especialment important en els processos de secreció
cel·lular, als dictiosomes es sintetitzen glucoproteïnes
i glucolípids que es mobilitzen en vesícules i grànuls
de secreció.
Opció A
Pregunta 2 A (3 punts) (-->exercici)
1) L'alumnat ha de fer referència a la mutació i a la recombinació com importants factors evolutius.
Les mutacions són canvis del material hereditari que poden afectar als nucleòtids d'un gen o al nombre i/o estructura d'un cromosoma. Apareixen de forma aleatòria i preadaptativa i originen canvis de les freqüències dels diferents gens a les poblacions, tot produint un increment en la variabilitat genètica dels individus d'una població.
L'alumnat ha d'entendre que durant la meiosi (o reproducció
sexual) esdevé l'intercanvi de material genètic
entre els cromosomes homòlegs (valorar positivament el fet
que s'esmenti el terme entrecreuament) .En conseqüència
es produeix la recombinació de certs gens als cromosomes
homòlegs. Aquest procés afavoreix l'aparició
de múltiples combinacions d'al·lels que, en certs
casos, i en funció de l'ambient, poden resultar favorables per aquells
individus que les posseeixin.
2) L'alumnat ha de raonar que la reproducció dels organismes, implica la possibilitat que es produexin mutacions del material genètic, generades a l'atzar. Quan més elevada és la taxa de reproducció d'una determinada espècie, més gran és la possibilitat que apareguin mutacions generades a l'atzar que s'acumulen generació rera generació entre els membres d'una determinada població.
Els insectes, amb una elevada taxa de reproducció, poden
acumular nombroses mutacions a les seves poblacions, i d'aquestes, en funció
de les característiques del medi, algunes poden resultar favorables
per la supervivència dels individus portadors. Cas que aparegui
per atzar una mutació de resistència enfront l'insecticida,
el medi seleccionarà els insectes que presentin aquestes mutacions,
per tant sobreviuran i es reproduiran, tot transmetent aquestes
resistències a la descendència.
No és acceptable cap raonament amb bases Lamarckianes.
3) L'alumnat ha de raonar que els humans ens hem creat un medi propi (pobles, ciutats), en el qual les exigències de supervivència no són molt estrictes. En aquest medi no establim relacions de depredació o competència amb altres espècies animals i les condicions físico-químiques de l'entorn estan molt controlades i per tant tenen escassa influència sobre la nostra supervivència. Així, en general, no cal que tinguem unes característiques físiques determinades per poder sobreviure en aquest ambient (per exemple: vista molt desenvolupada, gran fortalesa física...). D'altra banda, amb l'ajut de la medicina i dels avenços tecnològics, moltes persones patim malalties genètiques que amb un correcte tractament ens permeten sobreviure i reproduir-nos. Així en la nostra espècie es poden mantenir gens vinculats a certes malalties genètiques (hemofília, diabetis, miopia...) que en un medi natural desapareixerien perquè els humans que manifestessin aquestes malalties, amb molta probabilitat no arribarien a adults i moririen sense descendència.
Per tant podem concloure que sobre els humans (concretament aquells que viuen en països desenvolupats) ha disminuït considerablement la pressió de la selecció natural entesa com l'acció del medi sobre els individus que presenten característiques que els fan més aptes per la supervivència, i per tant l'evolució de l'espècie humana està directament relacionada amb els avenços tecnològics i de la medicina i no amb la pressió del medi natural.
Es tracta d'una situació problema sobre un cas de genètica on s'utilitza el concepte d'al·lel dominant i de mutació somàtica (que no afecta a les cèl·lules sexuals). En segon lloc es relaciona l'efecte dels fàrmacs citostàtics usats en quimioteràpia sobre els processos de reproducció cel·lular i les estructures i biomolècules que intervenen.
1a) La proporció esperable de fills afectats per la malatia d'una mare que va patir retinoblastoma bilateral és del 50%. La mare és Rr (es podrien usar altres lletres per designar els al·lels), amb la qual cosa la meitat dels seus òvuls durant informació de l'al·lel dominant R, per això serà d'esperar que la meitat de la descendència estigui afectada per retinoblastoma (es consideraran correctes respostes que indiquin probabilitat de 0,5 o d'una freqüència o proporció esperada del 50%).
1b) Si el tumor es troba en un sol ull, la mutació
és somàtica, és a dir, només afecta
a una part del cos (el teixit de la retina) però no als òvuls,
i per tant aquesta no es transmetrà a la descendència
2) El càncer consisteix en una pèrdua del control
de la divisió cel·lular. Els microtúbuls
son estructures que formen part del fus acromàtic, el qual
es constitueix durant els processos de divisió cel·lular.
En no formar-se degut a l'acció del fàrmac, les cèl·lules
perden la seva capacitat de divisió (mitosi).
1a) (0,5 punts)
Temps | Minut 0 | Minut 30 | Minut 90 | Minut 150 |
Concentració de glucosa (mg/dl) | 75 | 150 | 100 | 75 |
Concentració d'insulina (microU/ml) | quasi 0 | 100 | 50 | quasi 0 |
(Cada fila bé: 0.25 punts)
1b) (0.5 punts)
Tal com s’explica a l’enunciat de l’exercici, la insulina regula la
concentració de la glucosa al plasma sanguini o glucèmia
: l’augment de la concentració de la insulina al plasma afavoreix
l’absorció i utilització de glucosa per diversos teixits
i per tant la disminució de la glucèmia.
En aquest sentit l’increment de concentració de glucosa
observat en el període 0-30 minuts, determina cap al final del mateix
període, un augment de la concentració d’insulina.
Però els efectes de la insulina s’observen immediatament
perquè a partir dels 30 minuts ja es produeix una disminució
de la glucèmia que recupera els valors inicials al cap de 150 minuts.
En aquest interval encara es produeix un màxim d’insulina als 60
minuts, però en anar retornant als valors normals la concentració
de glucosa, disminueix progressivament la concentració d’insulina.
2). (1 punt)
Humans | Vegetals superiors | |
biomolècules de reserva | glicogen | midó (amilosa + amilopectina) |
característiques bàsiques | Polisacàrid
Polímer ramificat de glucoses enllaços 1-4 al llarg de la cadena enllaços 1-6 en els punts de ramificació |
2 polisacàrid : amilosa i amilopectina
Amilosa: polímer lineal de glucoses enllaços 1-4 al llarg de la cadena Amilopectina: Polímer ramificat de glucoses enllaços 1-4 al llarg de la cadena, enllaços 1-6 en els punts de ramificació |
òrgans on s’acumulen | Fetge i múscul | Llavors i tubèrculs |
tot correcte 0,5 punts
tot correcte 0,5 punts
Pregunta 2 B (3 punts) (-->exercici)
1)
a) 5’-AGA-GGA-GAT-3’
b) 5’-CGG-GGT-GAC-3’
3’-TCT-CCT-CTA-5’
3’-GCC-CCA-CTG-5’
(en negreta la que es transcriu)
NOTA: No cal que l’alumne/a especifiqui els extrems 5’ i 3’ de la doble
cadena de DNA. Sí, com a mínim, que la doni en el ordre que
s’especifica.
2) En ambdós casos s’obté el tripèptid arginina-glicina-aspartat
(Arg-Gly-Asp). Com podem veure, és el mateix tripèptid, encara
que les seqüències de DNA (i, conseqüentment, d'mRNA)
eren diferents: el fet que hi hagi diferents codons (fins a 6 diferents
per alguns casos) que codifiquin el mateix aminoàcid fa que la presència
de canvis al DNA per mutació, sobretot pel que fa a la 3ª base
del codó, no necessàriament altera la seqüència
polipeptídica. Per tant, es veu minimitzat l’efecte de les mutacions
puntuals al DNA, pel que fa a la seva expressió posterior.
3)
NOTA: S’ha construït el dipèptid N-Arg-Asp-C, però
també s’acceptarà que l’alumne faci el N-Asp-Arg-C,
o bé C-Arg-Asp-N, C-Asp-Arg-N (enllaçant l’amino
del 1r aminoàcid). No s'ha tingut en compte que la càrrega
dels grups amino i carboxil dels aminoàcids i del dipèptid
a pH neutre no serà aquesta. No cal que l’alumne ho hagi especificat.
1). a2P; b2M; c1K; d1K; e1P; f1K; g2A; h1M; i2F; j2A
2). El canvi més important entre la composició
de l'atmosfera actual i la primitiva és l'augment en la quantitat
d'oxigen. L'atmosfera primitiva era molt pobre en oxigen i tenia un
caràcter reductor, amb predomini de gasos com el metà,
l'amoníac o el diòxid de carboni. Els primers
organismes fotosintètics (bacteris i algues unicel·lulars),
que podien dissociar l'aigua amb la llum, van jugar un paper clau en l'enriquiment
progressiu de l'atmosfera amb oxigen fins els valors actuals.
1) L'alumnat ha d'interpretar que durant el dia, a la zona superficial
hi ha major concentració d'oxigen que durant la nit, i ha de relacionar
aquest fenomen amb el fet que és a la zona il·luminada
o
fòtica (no cal esmentar aquest terme) on es concentren les algues
(productors primaris) les quals durant el dia realitzen la
fase lumínica de la fotosíntesi, amb el consegüent
alliberament
d'oxigen. A la zona profunda on no hi arriba la llum,
les algues no poden desenvolupar-se; només s'hi troben bacteris
i animals, que consumeixen oxigen però no en produeixen,
per tant en aquesta zona la concentració d'oxigen sempre és
molt més baixa que a la zona superficial i no es detecten
diferències significatives entre el dia i la nit.
2) L'alumnat ha de relacionar l'abocament massiu de nitrogen i fòsfor amb el procés d'eutrofització (es valorarà el fet que l'alumnat esmenti aquest terme). El nitrogen i el fòsfor són elements limitants de la producció primària als ecosistemes; si s'aboquen de forma indiscriminada produeixen un creixement important de productors primaris (algues) que predominaran a la part superfícial del llac tot originant una capa verdosa. Quan morin les algues es dipositaran en el fons i seran descomposades per microorganismes aeròbics que esgotaran les reserves d'oxigen en el fons. Si l'aigua està estratificada i no permet una renovació de l'oxigen el fons del llac passarà a ser anòxic, i es desenvoluparan microorganismes anaeròbics que descomposaran les restes vegetals i animals per processos de putrefacció, els quals en molts casos originen productes tòxics com resultat del seu metabolisme. En conseqüència els organismes aeròbics del llac que ocupen zones per sota de la capa superficial d'algues, moriran per absència d'oxigen i per l'alliberament de productes tòxics.
No es demana a l'alumnat l'explicació detallada d'aquest procés.
La idea clau que l'alumne ha de desenvolupar és la relació
entre un augment d'element limitants a l'ecosistema (N, i P) i l'augment
de la producció primària amb les conseqüències
que aquest fet por tenir sobre un ecosistema aquàtic.