La prova consisteix en quatre exercicis. L´exercici 1 és comú i obligatori i els exercicis 2, 3 i 4 són optatius i estan agrupats en dues opcions: A i B. En cap cas es pot respondre amb un exercici de l´opció A i un altre de l´opció B. La puntuació total de l´examen és de 10 punts, repartits de la manera següent: exercici 1 (3 punts), exercici 2 (3 punts), exercici 3 (2 punts) i exercici 4 (2 punts).

Aquestes pautes són orientatives i formulen el fil argumental que l'alumnat hauria de fer servir en les seves respostes. També es podran, però, considerar com a correctes altres tipus de respostes. En tot cas, es valorarà més la comprensió i el significat dels fets biològics i la seva interpretació que no pas l'enumeració i el llistat d'idees i definicions, sense relació, que simplement tinguin a veure amb el tema que es pregunta.
 

1)

2) L'hemoblobina és una proteïna. La seva funció biològica es relaciona en el transport de gasos  (O₂ i CO₂) pel medi intern. Pel que fa al metabolisme aeròbic és especialment important ja que subministra O₂ a les cèl·lules per a fer possible la cadena respiratòria i la síntesi d'ATP.

3) L'alumnat ha d'assenyalar el complex de Golgi de la cèl·lula caliciforme (localitzat entre el nucli i el conjunt de vesícules i grànuls de secreció). L'aparell o complex de Golgi intervé la síntesi i transport de substàncies. És especialment important en els processos de secreció cel·lular, als dictiosomes es sintetitzen glucoproteïnes i glucolípids que es mobilitzen en vesícules i grànuls de secreció.
 

Pregunta 2 A  (3 punts) (-->exercici)

1) L'alumnat ha de fer referència  a la mutació i a la recombinació com importants factors evolutius.

Les mutacions són canvis del material hereditari que poden afectar als nucleòtids d'un gen  o al nombre i/o estructura d'un cromosoma. Apareixen de forma aleatòria i preadaptativa i  originen  canvis de les freqüències dels diferents gens a les  poblacions, tot  produint un increment  en la  variabilitat genètica dels  individus  d'una població.

L'alumnat ha d'entendre que durant la meiosi  (o reproducció sexual) esdevé l'intercanvi  de material genètic entre els cromosomes homòlegs (valorar positivament el fet que s'esmenti el terme entrecreuament) .En   conseqüència   es produeix  la recombinació de certs gens als cromosomes homòlegs. Aquest procés  afavoreix  l'aparició de múltiples  combinacions d'al·lels que, en  certs casos, i en funció de l'ambient, poden resultar favorables per aquells  individus que les posseeixin.
 

2) L'alumnat ha de raonar que la reproducció dels organismes, implica la possibilitat que es produexin mutacions del material genètic, generades a l'atzar. Quan més elevada és la taxa de reproducció d'una determinada espècie, més gran és la possibilitat que apareguin mutacions  generades a l'atzar que s'acumulen generació rera generació entre els membres d'una determinada població.

Els insectes, amb una elevada taxa de reproducció,  poden acumular nombroses mutacions a les seves poblacions, i d'aquestes, en funció de les característiques del medi, algunes poden resultar favorables per la supervivència dels individus portadors. Cas que aparegui per atzar una mutació de resistència enfront l'insecticida, el medi seleccionarà els insectes que presentin aquestes mutacions, per tant  sobreviuran i  es reproduiran, tot transmetent aquestes resistències a la descendència.
No és acceptable cap raonament amb bases Lamarckianes.
 

3) L'alumnat ha de raonar que els humans ens hem creat un medi propi (pobles, ciutats), en el qual les exigències de supervivència no són molt estrictes. En aquest medi no establim relacions de depredació o competència amb altres espècies animals  i  les condicions físico-químiques de l'entorn estan  molt  controlades i per tant tenen escassa influència sobre la nostra supervivència. Així, en general,  no cal que tinguem  unes característiques  físiques determinades per poder sobreviure en aquest ambient (per exemple: vista molt desenvolupada, gran fortalesa física...). D'altra banda, amb l'ajut de la medicina i dels avenços tecnològics, moltes persones patim malalties genètiques que amb un correcte tractament ens permeten sobreviure i reproduir-nos. Així en la nostra espècie es poden mantenir gens  vinculats a certes malalties genètiques  (hemofília, diabetis, miopia...) que en un medi natural desapareixerien perquè els humans que manifestessin aquestes malalties, amb molta probabilitat  no arribarien a adults i moririen sense descendència.

 Per tant podem concloure que sobre els humans  (concretament aquells que viuen en països desenvolupats) ha disminuït considerablement la pressió de la selecció natural entesa com l'acció del medi  sobre els individus que presenten característiques que els fan més aptes per la supervivència, i per tant l'evolució de l'espècie humana està directament relacionada amb els avenços tecnològics i de la medicina  i no amb la pressió del medi natural.

Es tracta d'una situació problema sobre un cas de genètica on s'utilitza el concepte d'al·lel dominant i de mutació somàtica (que no afecta a les cèl·lules sexuals). En segon lloc es relaciona l'efecte dels fàrmacs citostàtics usats en quimioteràpia sobre els processos de reproducció cel·lular i les estructures i biomolècules que intervenen.

1a) La proporció esperable de fills afectats per la malatia d'una mare que va patir retinoblastoma bilateral és del 50%. La mare és Rr (es podrien usar altres lletres per designar els al·lels), amb la qual cosa la meitat dels seus òvuls durant informació de l'al·lel dominant R, per això serà d'esperar que la meitat de la descendència estigui afectada per retinoblastoma (es consideraran correctes respostes que indiquin probabilitat de 0,5 o d'una freqüència o proporció esperada del 50%).

1b) Si el tumor es troba en un sol ull, la mutació és somàtica, és a dir, només afecta a una part del cos (el teixit de la retina) però no als òvuls, i per tant aquesta no es transmetrà a la descendència
 

2) El càncer consisteix en una pèrdua del control de la divisió cel·lular. Els microtúbuls son estructures que formen part del fus acromàtic, el qual es constitueix durant els processos de divisió cel·lular. En no formar-se degut a l'acció del fàrmac, les cèl·lules perden la seva capacitat de divisió (mitosi).
 

1a)  (0,5 punts)
 

Temps	Minut 0	Minut 30	Minut 90	Minut 150
Concentració de glucosa (mg/dl)	75	150	100	75
Concentració d'insulina (microU/ml)	quasi 0	100	50	quasi 0

(Cada fila bé: 0.25 punts)
 

1b) (0.5 punts)
Tal com s’explica a l’enunciat de l’exercici, la insulina regula la concentració de la glucosa al plasma sanguini o glucèmia : l’augment de la concentració de la insulina al plasma afavoreix l’absorció i utilització de glucosa per diversos teixits i per tant la disminució de la glucèmia.

En aquest sentit l’increment de concentració de glucosa observat en el període 0-30 minuts, determina cap al final del mateix període, un augment de la concentració d’insulina. Però els efectes de la insulina s’observen immediatament perquè a partir dels 30 minuts ja es produeix una disminució de la glucèmia que recupera els valors inicials al cap de 150 minuts. En aquest interval encara es produeix un màxim d’insulina als 60 minuts, però en anar retornant als valors normals la concentració de glucosa, disminueix progressivament la concentració d’insulina.
 

2). (1 punt)
 
 
 

	Humans	Vegetals superiors
biomolècules de reserva	glicogen	midó (amilosa + amilopectina)
característiques bàsiques	Polisacàrid  Polímer ramificat de glucoses  enllaços 1-4 al llarg de la cadena  enllaços 1-6 en els punts de ramificació	2 polisacàrid : amilosa i amilopectina   Amilosa: polímer lineal de glucoses  enllaços 1-4 al llarg de la cadena  Amilopectina: Polímer ramificat de   glucoses enllaços 1-4 al llarg de la   cadena, enllaços 1-6 en els punts de   ramificació
òrgans on s’acumulen	Fetge i múscul	Llavors i tubèrculs

                                                                 tot correcte 0,5 punts                               tot correcte 0,5 punts
 
 

Pregunta 2 B (3 punts) (-->exercici)

1)              a)  5’-AGA-GGA-GAT-3’                             b) 5’-CGG-GGT-GAC-3’
                   3’-TCT-CCT-CTA-5’                                  3’-GCC-CCA-CTG-5’

                                                           (en negreta la que es transcriu)
 

NOTA: No cal que l’alumne/a especifiqui els extrems 5’ i 3’ de la doble cadena de DNA. Sí, com a mínim, que la doni en el ordre que s’especifica.
 

2) En ambdós casos s’obté el tripèptid arginina-glicina-aspartat (Arg-Gly-Asp). Com podem veure, és el mateix tripèptid, encara que les seqüències de DNA (i, conseqüentment, d'mRNA) eren diferents: el fet que hi hagi diferents codons (fins a 6 diferents per alguns casos) que codifiquin el mateix aminoàcid fa que la presència de canvis al DNA per mutació, sobretot pel que fa a la 3ª base del codó, no necessàriament altera la seqüència polipeptídica. Per tant, es veu minimitzat l’efecte de les mutacions puntuals al DNA, pel que fa a la seva expressió posterior.
 

3)

NOTA: S’ha construït el dipèptid N-Arg-Asp-C, però també s’acceptarà que l’alumne faci el N-Asp-Arg-C, o bé C-Arg-Asp-N, C-Asp-Arg-N (enllaçant l’amino del 1r aminoàcid). No s'ha tingut en compte que la càrrega dels grups amino i carboxil dels aminoàcids i del dipèptid a pH neutre no serà aquesta. No cal que l’alumne ho hagi especificat.
 

1).    a2P;   b2M;   c1K;   d1K;    e1P;    f1K;    g2A;    h1M;     i2F;      j2A

2). El canvi més important entre la composició de l'atmosfera actual i la primitiva és l'augment en la quantitat d'oxigen. L'atmosfera primitiva era molt pobre en oxigen i tenia un caràcter reductor, amb predomini de gasos com el metà, l'amoníac o el diòxid de carboni. Els primers organismes fotosintètics (bacteris i algues unicel·lulars), que podien dissociar l'aigua amb la llum, van jugar un paper clau en l'enriquiment progressiu de l'atmosfera amb oxigen fins els valors actuals.
 

1) L'alumnat ha d'interpretar que durant el dia, a la zona superficial  hi ha major concentració d'oxigen que durant la nit, i ha de relacionar aquest fenomen amb el fet que és a la zona il·luminada o fòtica (no cal esmentar aquest terme) on es concentren les algues (productors primaris) les quals durant el dia  realitzen  la fase lumínica de la fotosíntesi, amb el consegüent alliberament d'oxigen. A la zona profunda on no hi arriba la llum, les algues no poden desenvolupar-se; només s'hi troben bacteris i animals, que consumeixen oxigen però no en produeixen, per tant en aquesta zona  la concentració d'oxigen sempre és molt més baixa que a la zona superficial  i no es detecten diferències significatives entre el dia i la nit.
 

2) L'alumnat ha de relacionar l'abocament massiu de nitrogen i fòsfor amb el procés d'eutrofització (es valorarà el fet que l'alumnat esmenti aquest terme). El nitrogen i el fòsfor són elements limitants de la producció primària als ecosistemes; si s'aboquen de forma indiscriminada produeixen un creixement important de productors primaris (algues) que predominaran a la part superfícial del llac tot originant una capa verdosa. Quan morin les algues es dipositaran  en el fons i seran  descomposades per microorganismes aeròbics que esgotaran  les reserves d'oxigen en el fons. Si l'aigua està estratificada i no permet una renovació de l'oxigen el fons del llac passarà a ser anòxic, i es desenvoluparan microorganismes anaeròbics que descomposaran les restes vegetals i animals per processos de putrefacció, els quals en  molts casos originen productes tòxics com  resultat del seu metabolisme. En conseqüència els organismes aeròbics del llac que ocupen zones per sota de la capa superficial d'algues, moriran per absència d'oxigen i per l'alliberament de productes tòxics.

No es demana a l'alumnat l'explicació detallada d'aquest procés. La idea clau que l'alumne ha de desenvolupar és la relació entre un augment d'element limitants a l'ecosistema (N, i P) i l'augment de la producció primària amb les conseqüències que aquest fet por tenir sobre un ecosistema aquàtic.