Actualment la paraula candidata a ser la més contradictòria de la Física. Malgrat el sufix -nova, descriu el moment «final» de la vida d’algunes estrelles. Originalment, però, el nom era ple de sentit, ja que es referia a un «nou» punt que excepcionalment apareixia del no-res en el firmament nocturn amb una lluminositat extraordinària (super) i donava lloc a un nou estel. És paradigma de com les coses poden no ser el que semblen. La preservació del mot en el temps és un just tribut als avantpassats que primer descrigueren les observacions.