L’expressió em va quedar gravada durant un dels meus primers anys a la facultat. Vaig veure-la al títol d’un seminari anomenat (crec) «Relaxació d’estats inestables mitjançant soroll de color». Va passar un temps fins que vaig entendre què era el soroll de color (http://ca.wikipedia.org/wiki/Soroll_de_color) però sempre m’ha semblat molt evocadora per la seva aparença contradictòria que la fa gairebé poètica.