No és un dia qualsevol. Es troba en el moment clau de la seva vida: el moment entre el naixement i la mort. El creixement aviat es detindrà i ella arribarà al seu zenit, es mostrarà al món amb el seu màxim esplendor, amb una maduresa exultant. Serà l’enveja de les seves companyes.
Es farà realitat allò tan anhelat i alhora tan efímer, perquè, tan bon punt arribi a aquest estat, tota la seva magnificència i esplendor esdevindran decaïment, podridura, mort.
El temps avança, irremeiablement, implacable. Segon a segon s’aproxima el punt crític i inestable. Ja és innegable: ha esdevingut la més vermella i rodona, la més plena i gloriosa.
Llavors, la branca no pot més. Quelcom es trenca. La poma, inflada i radiant, cau.
I de sobte, el cop. Tot seguit, la revelació. L’eureka. Qui hauria dit que tant la poma, senzilla i modesta, com la Lluna, presumida i pretensiosa, obeeixen la mateixa llei…!