Una nit tranquil·la de lluna nova passejava Nikola Tesla pel port de Nova York. De sobte, una extraordinària llum el va enlluernar. Passat l’interval d’ofuscació, Tesla es disposà a examinar d’on podia provenir una llum de tanta potència.
No trobà cap embarcació que semblés tenir aquella font lluminosa. El far tampoc podia ser el causant de l’enlluernament, ja que era massa llunyà i incapaç de produir un efecte tan fort. Mentre anotava al seu diari els fets que acabava de viure, un raig lluminós el tornà a sorprendre. Aquest cop va poder veure que venia de dins el mar. La llum es va apagar i va començar a emergir un submarí al mateix temps que s’apropava al moll on es trobava Tesla. De la nau sortí un home d’aspecte misteriós, s’apropà a Tesla i es presentà com a capità Nemo. Aquest oferí a Tesla viatjar a bord del Nautilus a canvi d’ajudar-lo amb el seu nou projecte. Evidentment, Tesla acceptà i s’embarcà al submarí.
El viatge sota la superfície dels mars i oceans durà tres mesos. Durant la llarga estada a la nau, Nemo i Tesla, combinant enginyeria i magnetisme, van ser capaços de crear la màquina del temps. El vespre després d’acabar la màquina i havent gaudit d’un exquisit filet de tortuga marina, es disposaren a provar el gran invent. Prement un botó porprat viatjaren fins el 1658 al laboratori de Robert Boyle. Allà trobaren Boyle i Hooke experimentant amb bombes de buit. Tesla provà de parlar amb els dos científics, però per a sorpresa de Nemo i Tesla, aquests no podien sentir la seva presència. Per culpa d’aquest imprevist, el capità es va enrabiar i provocà la tornada al futur. De fet, el capità Nemo va irritar-se tant que abandonà Tesla una nit tranquil·la de lluna nova al port de Nova York.