I per si un dia ho necessites
pensa que jo et done el meu present:
transforma’l en futur.
Feliu Ventura
Si un dia ens creuem
i ens veiem
i ens mirem,
les busques es congelen
i, sense tenir fred, s’aturen
pacients,
esperant que ens apropem.
Ens evadim del món
un moment:
jo una passa cap a tu,
tu una cap a mi,
i ens creuem,
ens veiem,
ens mirem,
i el temps és quiet
i tranquil.
¿Sents l’escalfor
que m’encén el cor?
¿Veus la gent
com corre d’aquí
cap allà?
¿Notes el pas del temps,
tan lent,
dins del marc buit
a la tauleta de nit?
És suau per tu i per mi,
i vertiginós pels altres:
estem viatjant
en el temps,
a la velocitat de la llum,
lluny
amunt;
a nosaltres
el temps quasi no ens passa,
mentre als altres els passen els anys
i els panys.
I, de nou, ens creuem
i ens veiem
i ens mirem
amb una força terrible
i tremolem d’emoció
perquè
tu i jo
a la velocitat de la llum
i agafats de la mà
estem viatjant al futur.
¿Entens
el pas del temps?