En física, la difracció és un fenomen físic característic de les ones en general i es fa present quan una ona es troba amb un obstacle en el seu camí. Aquest obstacle la desvia, amb la producció d’uns resultats dependents de la naturalesa d’aquesta ona.
Es tracta d’un fenomen present en les nostres vides, tant quan anem per la carretera i veiem els feixos de llum i les figures en forma d’estrella dels llums d’un cotxe o d’un fanal, o bé en estar escoltant música en un concert; fins i tot en entrar les onades del mar (ones propagant-se per una superfície material) en un port.
La difracció, a més, és un fenomen de la naturalesa que, històricament, ha contribuït i facilitat la descoberta d’altres fenòmens, com ara la difracció d’electrons (comparada amb la difracció de raigs X) sobre superfícies cristal·lines, que permet obtenir experimentalment i verificar la llei de Bragg i fa palès el caràcter dual de les partícules subatòmiques i de la llum, o també pot ser el desenvolupament de tècniques que van permetre a Francis Crick i James Watson descobrir l’estructura de l’ADN i verificar-ne la seva estructura en forma de doble d’hèlix.