patatoide
La millor manera de descriure un dibuix d’un objecte amb forma irregular.
positró
Hem de ser positius. 🙂
quadrivector
S’ha de tenir en compte el temps.
quàntic
La possibilitat màxima i la total incertesa… el tot i el no-res alhora… és molt poètic!
quàntum
És una paraula que em fascina pel concepte físic que descriu, perquè històricament suposa un trencament radical de paradigma científic fa ja més d’un segle, perquè conserva totalment la paraula llatina original (fins no fa gaire no incloïa l’accent i el plural, per tant, era quanta)…
quasi arreu
Trobo que és una traducció sublim d’almost everywhere i una solució molt elegant per indicar que una funció convergeix «gairebé puntualment».
quiescent
El seu significat és: «que està aturat podent tenir moviment propi»… a vegades em sento així.
reflexió
Gràcies a aquest fenomen òptic podem observar el món que ens envolta. La reflexió de la llum ens permet mirar-nos al mirall o observar una muntanya sobre la superfície d’un llac. En filosofia és el procés de pensar detingudament amb la finalitat de treure’n conclusions. Requisit indispensable per a la física.
relativista
Aquesta paraula m’agrada perquè quan s’utilitza aplicant-la a algun sistema físic és per indicar que la teoria clàssica d’abans d’Einstein deixa de funcionar i cal un canvi de visió més moderna i més correcta.
ressonància
Poden ser mecàniques, elèctriques, magnètiques, òptiques… fins i tot quàntiques.
sabor
No és la típica propietat que et pot vindre al cap per a una partícula.
Schaum
És el llibre que ha evitat «sudores fríos».
simetria
És important a la física, a les matemàtiques, a la natura i a les arts.
simplèctica
Varietat diferencial no degenerada. La fèiem servir a teòrica, i ens feia més «simple» la «dialèctica» de les variables generalitzades.
sincrotró
Un giny per jugar a ser Déu i fer «que es faci la llum».
singularitat
Paraula molt elegant per referir-se a l’atzucac que representa per als físics arribar a una solució matemàtica que no es pot explicar des del punt de vista físic, típicament l’infinit.
soroll de color
L’expressió em va quedar gravada durant un dels meus primers anys a la facultat. Vaig veure-la al títol d’un seminari anomenat (crec) «Relaxació d’estats inestables mitjançant soroll de color». Va passar un temps fins que vaig entendre què era el soroll de color (http://ca.wikipedia.org/wiki/Soroll_de_color) però sempre m’ha semblat molt evocadora per la seva aparença contradictòria que la fa gairebé poètica.
sublimació
Per les seves connotacions que depassen el món material.
subnormal
Curiosa denominació de la recta que passa per sota de la normal.
supernova
Actualment la paraula candidata a ser la més contradictòria de la Física. Malgrat el sufix -nova, descriu el moment «final» de la vida d’algunes estrelles. Originalment, però, el nom era ple de sentit, ja que es referia a un «nou» punt que excepcionalment apareixia del no-res en el firmament nocturn amb una lluminositat extraordinària (super) i donava lloc a un nou estel. És paradigma de com les coses poden no ser el que semblen. La preservació del mot en el temps és un just tribut als avantpassats que primer descrigueren les observacions.
superparamagnetisme
Té moltes lletres i sona com un superpoder.
superposició
Per si no en teníem prou amb descriure la posició d’un cos…
suspens
És la paraula més odiada pels alumnes.
temperatura
És una paraula que es fa servir molt al llenguatge quotidià, però que és força complicada de definir.
temps
Tot i que popularment es creu que és absolut, físicament és relatiu.
temps espacial
Fa uns mesos vam publicar una notícia al web de la UB que parlava de noves eines per predir el temps espacial i em vaig imaginar que en el futur, els homes i les dones del temps sortirien davant d’un mapa del Sistema Solar i ens parlarien de tempestes solars i fenòmens d’aquest estil. Ara que alguns diuen que aniran a colonitzar Mart potser aquella idea que vaig tenir no està tan fora de lloc…
tensor
Penso que és una d’aquelles paraules que quan l’escoltes per primera vegada en una classe t’acollones, i més quan et diuen que un tensor és aquell símbol de la pissarra amb tants índexs i subíndexs. Desafiant.
traça
S’ha de tindre traça per detectar traces a l’atmosfera!
trivial
Com més l’escolto, més penso que res és trivial…
vaca esfèrica
Simplificar els problemes és marca de la casa.