antimatèria
És la manera actual que té la física per descriure la idea perenne del Yin i el Yang.
aproximació
És el que fem durant tota la carrera, o no? «Una vaca esfèrica, puntual, amb densitat infinita…»
asimetria
Normalment la física cerca les simetries dels problemes experimentals que vol entendre per tal de proposar models (que contenen el mateix tipus de simetria) que ens permetin entendre i predir el comportament dels problemes experimentals. A vegades, però, el més inquietant és que les simetries gairebé es compleixen, però no del tot. Trobar models que continguin aquestes petites asimetries que permetin explicar i predir resultats experimentals és encara més apassionant i excitant.
bracket
És un joc de paraules que sempre m’ha agradat. Un bracket és un parèntesi. Però en la notació de Dirac és el producte d’un bra i un ket, que és la manera com es rebategen en aquesta notació un vector dual i un vector. I és, per tant, un escalar. Però no és el mateix que el producte d’un ket i un bra, que és un producte tensorial. I així queda una manera molt compacta de rebatejar els vectors i els seus duals i llegir molt intuïtivament els seus productes.
catalitzador
Tots en necessitem un quan hi ha alguna cosa que ens costa fer.
centrípeta
És una força que ens té lligats injustament al CENTRE i de la qual desitjo i espero que podrem alliberar-nos aviat, ara és l’hora! que ja fa massa segles! que ara aquest cop sí i per sempre més!
cintil·lació
És bonica, oi?
coalescència
És deliciosa de pronunciar.
color
Curiosa càrrega que tenen les partícules o percepció visual de l’espectre electromagnètic.
Coriolis (efecte)
Efecte més interessant de la borratxera de primer curs.
cosmos
S’origina a partir del terme grec kosmos, que significa ‘ordre’ o ‘ornament’ i és oposat al concepte de caos. És una paraula que en moltes altres llengües té una fonètica molt similar. S’utilitza generalment com a sinònim d’univers. Tots dos mots, cosmos i univers, defineixen també el tot.
difracció
En física, la difracció és un fenomen físic característic de les ones en general i es fa present quan una ona es troba amb un obstacle en el seu camí. Aquest obstacle la desvia, amb la producció d’uns resultats dependents de la naturalesa d’aquesta ona. Es tracta d’un fenomen present en les nostres vides, tant quan anem per la carretera i veiem els feixos de llum i les figures en forma d’estrella dels llums d’un cotxe o d’un fanal, o bé en estar escoltant música en un concert; fins i tot en entrar les onades del mar (ones propagant-se per una superfície material) en un port. La difracció, a més, és un fenomen de la naturalesa que, històricament, ha contribuït i facilitat la descoberta d’altres fenòmens, com ara la difracció d’electrons (comparada amb la difracció de raigs X) sobre superfícies cristal·lines, que permet obtenir experimentalment i verificar la llei de Bragg i fa palès el caràcter dual de les partícules subatòmiques i de la llum, o també pot ser el desenvolupament de tècniques que van permetre a Francis Crick i James Watson descobrir l’estructura de l’ADN i verificar-ne la seva estructura en forma de doble d’hèlix.
dipol
M’atrau la simplicitat de la paraula, que alhora està formada per la unió de dos conceptes.
discrepància
Mentre caigui dins el rang de la incertesa experimental… no serà significativa.
dispersió
És a tot arreu. Llum, arc de Sant Martí, col·lisions de partícules, etc. I més avui en dia en la nostra societat. Què és més dispers que les infinites ments que divaguen trepitjant aquest món?
energia
És un dels conceptes clau per ajudar a entendre qualsevol reacció que es produeix. És el que mou i fa evolucionar el món.
entalpia
Realment mai ningú ha acabat d’entendre’n el significat!
entropia
És un concepte clau d’un principi fonamental de la física (el segon principi de la termodinàmica). És encara al centre d’interès de temàtiques de recerca com la física dels sistemes fora de l’equilibri i la computació quàntica. I, alhora, ha traspassat l’àmbit purament científic, per designar col·loquialment la manca d’organització i el grau de desordre d’un sistema qualsevol.
entropia
L’he triada perquè la idea del desordre en expansió constant m’agrada molt.
ergodicitat
Entre d’altres, és una de les bases de la física estadística. I a més té una certa musicalitat que m’agrada.
esmicolament
Un procés important en astrofísica és el que anglès se’n diu tidal disruption, que en català crec que se n’ha de dir esmicolament per marea, o esbocinament per marea. Consisteix en la destrucció d’un objecte quan queda afectat per les marees gravitatòries d’un altre, per exemple quan una galàxia és esmicolada en passar molt a prop d’una altra o del centre d’un cúmul, o quan una estrella passa molt a prop d’un forat negre.
espai
L’he triada per l’estudi de la física de l’espai (entès com a univers) i l’espai com a dimensió respecte del temps.
espai dual
Quan les sents per separat, no passa res. Però quan te les posen juntes per primera vegada i t’expliquen de què va, comproves que la física és més complicada del que semblava abans de començar la carrera…
espectre
Els fantasmes també entenen de física.
espectre electromagnètic
…perquè és el títol d’un llibre de poesia que m’agrada.
estàndard
Pot ser desviació, model, estrella… i realment ho és tant com creiem?
estocàstic
La primera vegada que la vaig sentir em va agradar tot i que no sabia què volia dir. Quan vaig saber que era sinònim d’aleatori encara li vaig trobar més encant.
excentricitat
Sembla una «bestiesa», però és la manera d’anomenar el grau d’el·lipticitat de l’òrbita dels cossos celestes.
fregament
Valoro la dimensió humana d’aquesta paraula, representa el contacte entre persones, la pèrdua d’energia que comporta es converteix en calor, com en el contacte humà.