Fórmules

Abans de posar-te a pensar què escrius i precipitar-te a fer-ho… posa l’escala a la paret que toca! Comença pel verificador ortogràfic i fes una ullada al contingut d’aquests enllaços:

Llibre d’estil
Retrucs

Hi ha coses que no es deixen menysprear, però sí negligir. Així, doncs, quan parlem de dades, de quantitats, etc., que no s’han de tenir en compte, que cal ometre, el verb adequat és negligir i l’adjectiu, per tant, negligible.

La interacció entre partícules es pot negligir per al cas de densitats baixes.

Exercici 4. Per una politja de radi r i massa negligible […].

El noi que ens atén en un comerç és el dependent… Aquest mot el trobem sovint en altres contextos del llenguatge especialitzat: “la resistència pot ser dependent de la llum” o bé “forces dependents de la velocitat i del temps”. De vegades hem d’escriure dependent i de vegades depenent, segons si és un adjectiu o el gerundi del verb dependre. Ex.: Depenent del nombre d’alumnes matriculats caldrà buscar una aula més gran. O bé: transmissió bidireccional dependent, variable dependent, forces dependents de la velocitat, resistència dependent de la tensió (VDR, de l’anglès voltage dependent resistor), antena independent de la freqüència.

Hi ha diferents tipus d’ones sísmiques: ones de volum i ones de superfície.
La matèria es presenta a la natura en tres estats físics: gasos, líquids i sòlids.
Elements sense isòtops: Be, F, Na, Al, etc.
Ultraviolat: UV

Els nombres tant es poden escriure amb xifres com amb lletres, però cal tenir-ne en compte els diferents usos i especificitats. Així doncs, quan expressen una quantitat i van seguits del símbol de la unitat, s’escriuen amb xifres.

Ex.: Utilitzem un conductor esfèric de 12 cm de radi. Una resistència de 4 Ω es connecta a un generador que té una freqüència de 60 Hz. L’assignatura d’Àlgebra preveu 15 h de dedicació per a les pràctiques de problemes.

En canvi, quan els escrivim amb lletres no convé posar-hi el símbol sinó el nom de la unitat.

Ex.: Les dues capitals estan separades per vuitanta quilòmetres.
La dedicació a les pràctiques de problemes és de quinze hores distribuïdes en cinc sessions.

En textos científics o especialitzats no és habitual trobar-ho escrit amb lletres.

Ex.: Utilitzem un conductor esfèric de

dotze centímetres

El famós gat de Schrödinger ens va bé per parlar de casos especials d’apostrofació —la d’un grup consonàntic inicial (s + consonant o f + consonant)— i entendre per què davant d’un context consonàntic similar no s’apostrofa la preposició de i, en canvi, sí l’article masculí el.

El Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona explica i il·lustra amb exemples els casos especials que s’escapen de la norma general d’apostrofació, com ara davant de sigles, xifres, lletres, etc.

En la tradició tipogràfica catalana, el símbol utilitzat per separar els decimals és la coma. En els llenguatges especialitzats, però, es pot fer amb punt o amb coma. És important mantenir la coherència en tot el treball i, per tant, cal tenir-ho en compte si s’insereixen imatges o resultats que en porten.

Llibre d’estil

El nom complet de les unitats s’escriu en minúscula: metre, gram, ampere, mol, etc. El símbol de les unitats s’escriu en minúscula si prové d’un nom comú (10 kg, 5 km), però en majúscula si procedeix d’un nom propi (de B. Pascal, pascal, Pa; d’I. Newton, newton, N).

N’és una excepció el símbol de litre, que pot ser L i l.

S’escriuen en rodona, no duen marca de plural ni van acompanyats de punt. Ex.: 44 s, 30 g, 400 lm. Si apareix un punt al costat del símbol de la unitat és perquè tanca l’oració. Ex.: El diccionari defineix caloria com la unitat d’energia equivalent a 4,184 J. Sempre hi ha d’haver un espai entre la xifra i el símbol de la unitat.

Quan els símbols + i – precedeixen un nombre, s’escriuen sense espai. Ex.: –9 ˚C, –5 V, +24. L’espai sí que cal deixar-lo, en canvi, entre la xifra i el símbol de la unitat.

Recordeu que són un cas especial, i que s’escriuen sense deixar blanc entre el símbol i la xifra que acompanya, els signes del sistema sexagesimal que representen els graus, els minuts i els segons. Ex.: 32° 28′ 14″.

Si volem mantenir junts dos segments (paraules, símbols, etc.) que podrien quedar separats a final de línia —com ara els 4 cm de l’exemple—, els podem unir amb un espai inseparable.

El símbol del litre es pot escriure en minúscula o en majúscula. La Conferència General de Pesos i Mesures ha adoptat L com a símbol alternatiu per evitar el risc de confusió entre la lletra l i el número 1.

En tot cas, en un mateix text cal fer servir la mateixa forma i ser coherents amb la tria.

L’ús de les majúscules depèn de la posició que el mot ocupa en el text o bé de la seva naturalesa. Com que més aviat se n’abusa, i perquè les majúscules no perdin la seva funció, convé ajustar-se a les convencions sobre les majúscules.

En el cas de lleis, teories, fórmules, etc., només els noms propis van en majúscula inicial. Ex.: l’efecte Casimir, la llei de Plank, les lleis de la termodinàmica,

el teorema d’equipartició

Les sigles en general es formen a partir de la lletra inicial de cada un dels mots que les constitueixen, s’escriuen en majúscula sense cap punt ni cap espai després de cada lletra.

Les lletres majúscules de les sigles no ens han de despistar ni fer pensar que les inicials de les paraules que les formen necessàriament també van en majúscula

Et pots ajudar amb els continguts de l’apartat dedicat a la redacció que trobaràs al llibre d’estil de la UB: els criteris generals de redacció  i les 20 recomanacions per redactar bé. I per descomptat, busca els fonaments d’«Escriure la física».