Edició 2019

Si pogués generalitzar unes coordenades,
les definiria esclerònomes i als teus peus,
per poder-te fer origen del meu món i
conservar-te en el temps.

Ho descobreixo;
que l’equilibri d’un castell és fruit de la suma silenciosa de moltes forces,
que els fluids també estimen i s’abracen amb l’excusa del menisc,
que hi ha imants que volen sense fer ús de motors ni ales,
que l’entropia de l’Univers és una escaladora incessant,
que l’elixir de la joventut és tenir valor per perseguir la llum,
i que la dansa de les galàxies la protagonitza una matèria amb por escènica.
És aleshores, després d’entendre-ho,
que els límits de la naturalesa ja no són en les equacions que la interpreten.

Obro els ulls i et veig,
les meves pulsacions es descontrolen
descrivint un moviment rectilini uniformement accelerat.
La velocitat augmenta i no soc capaç de fer-la constant
encara que em frena el fregament.

El culte a l’individu era tan greu
com pensar que mai hem set un tot

Tots els cossos que hem tingut,
totes les veus,
per separat i en to interrogatiu
linealment combinats
les equacions
del problema universal de qui ets,
Jo

I per si un dia ho necessites
pensa que jo et done el meu present:
transforma’l en futur.
Feliu Ventura

Per allà de ben petits esmicolàvem les distàncies,
on esperava jo fermar indrets incauts, on sospirava per un bosc creixent en meva ment,
entre aigües dispares, ets un bèstia atemorit, xucles, ets un ànsies,
mai assaborit no, mai temptat no, mai no mai roent.

Rutherford s’equivocava,
allò indivisible segueix sent-ho:
res és més tautològic
que física atòmica.

Res
és
més
:
físicAtòmica

Destrueix tot allò al teu davant
que en les ruïnes hi ha la veritat.
I és que de la pitjor catàstrofe,
potser on menys pensàvem, n’hem après.

Estimat Newton, d’una
sola igualtat, vas pretendre
l’univers entendre.
D’una poma rància, en vas
crear la gravetat.

Josep Perelló, extracte de Teoria de l’striptease aleatori (Ed. Tres i Quatre, 2004)

(El següent poema es llegeix tot resseguint un camí aleatori. El moviment del lector ve determinat per dos estris. El primer és un dau que indica la llargada del camí a avançar. El segon és una brúixola que marca la direcció cap a on ha de caminar el lector.)