L’Antoine va parpellejar. Tenia els ulls cansats de tan forçar la vista treballant al taller, però l’esforç havia valgut la pena. Les llargues, monòtones i constants sessions de poliment de vidre havien resultat: una col·lecció d’esferes de mides diferents, perfectament polides s’estenia per sobre la taula de treball. Observava amb orgull la més petita de totes elles.
Ara només calia agafar aquesta darrera lent, col·locar-la en el suport que havia dissenyat, buscar una mostra i observar.
La víctima de l’espionatge seria una gota d’aigua, col·locada delicadament sobre una agulla que podria acostar-se a l’esfera de vidre amb l’ajut d’un cargol.
Amb l’instrument a punt, se’l va acostar a l’ull i el que va contemplar el va meravellar. Els raigs de llum que il·luminaven la gota viatjaven per l’aire fins a la superfície del vidre, on canviaven el seu viatge per tornar a emergir a l’aire i desviar-se cap a la retina de l’observador.
Davant seu s’obria un Univers nou de petites criatures que no paraven de bellugar-se, ara vistes dues-centes vegades més grans del que eren. Les intimitats dels habitants de la gota d’aigua van quedar descobertes davant els ulls del jove comerciant holandès per obra d’una bola de vidre.
El joc de relacions trigonomètriques i distàncies que havia servit a Galileu per observar els anells de Saturn i que va mostrar a Hooke les estructures internes del suro donava ara a l’Antoine la visió dels animals més petits mai vistos. La combinació d’elements de tècnics com Janssen queda simplificat ara amb un sol element gràcies a les mans hàbils d’un comerciant de teles.
Qui havia de dir que, d’una manera tan senzilla, podria observar un món minúscul, inconcebible fins i tot per als més grans escriptors de Fantasia? Com unes relacions geomètriques tan simples podien apropar els astres més llunyans i alhora obrir una finestra a les formes de vida més diminutes?