Ginjoler

Ziziphus jujuba Mill. (Rhamnaceae)

Cat.: ginjoler; Cast.: azufaifo; Angl.: Chinese jujube.

Distribució i hàbitat

Originari del sud-est de Xina. Va ser introduït a la regió mediterrània des de fa molt temps procedent d’Orient. A l’actualitat es cultiva en horts i camps i com a ornamental.

Descripció morfològica

Arbre de fins 10 m, caducifoli, amb l’escorça molt clivellada i branques espinoses i en ziga-zaga. Fulles simples, alternes, oval-lanceolades, amb tres nervis ben marcats, acuminades i serrades al marge. Flors verd-groguenques, petites, axil·lars, amb 5 sèpals estesos com una estrella, i 5 pètals que formen un disc central, més curts que els sèpals i còncaus, com una cullereta i 5 estams alternats amb els sèpals. Fruit en drupa ovoide (gínjol) de 2-3 cm, rogenc o marronós amb endocarpi (pinyol) petri.

Usos

S’usa com a expectorant per les afeccions respiratòries de la gola, faringitis i laringitis. Les fulles i l’escorça en decocció s’usen com antidiarreic i externament per tractar ferides. Les arrels per tractar la febre. Té propietats emol·lients i demulcents. El fruit, de sabor dolç, és comestible i conté molta vitamina C i sucres. És laxant i se’n fan melmelades, xarops i licors. La fusta serveix per la construcció de tanques i instruments musicals com gralles, dolçaines i tenores. L’escorça conté tanins per adobar cuirs. A partir del pinyol triturat s’obté un oli. Planta mel·lífera.

• 
•