Acàcia del Japó


Styphnolobium japonicum (L.) Schott (Leguminosae)

Sophora japonica L.

Cat.: acàcia del Japó, sòfora; Cast.: acacia del Japón; Angl.: Japanese pagoda-tree.

Distribució i hàbitat

Originari de l’est d’Àsia, principalment de Xina, i malgrat el seu nom, és introduït al Japó. Es planta com a ornamental en zones urbanes.

Descripció morfològica

Arbre de fins a 25 m, caducifoli, d’escorça gris-marronosa estriada longitudinalment. Fulles alternes, pinnaticompostes, de 4 a 10 folíols oval-lanceolats, aguts i enters. Inflorescència en raïm. Flors hermafrodites, amb calze campanulat amb 5 dents, corol·la papilionada amb 5 pètals lliures blancs, rarament porpres, 10 estams soldats en un tub i gineceu monocarpel·lar. Fruit en llegum de 3-6 cm, indehiscent (no s’obre per alliberar les llavors), articulat (loment), pèndul, de color verd grogós que es va tornant marronós i arrugat amb la maduració.

Usos

Espècie emètica. Una de les 50 substàncies fonamentals de la medicina tradicional xinesa. Se li han atribuït propietats com a abortiva, antibacteriana, anticolesterolèmica, antiinflamatòria, antiespasmòdica, diürètica, emètica, emol·lient, febrífuga, hipotensora, purgant o tònica, entre d’altres. Planta ornamental, molt emprada per fer bonsais.