Sequoia


Sequoia sempervirens (D. Don) Endl. (Cupressaceae )

Taxodium sempervirens D. Don

Cat.: sequoia; Cast.: secuoya roja; Angl.: California redwood, coastal redwood.

Distribució i hàbitat

Originària d’EUA, a la costa nord de Califòrnia i sud-oest d’Oregó. Viu en muntanyes molt humides i boiroses, creixent en grup per resguardar-se del vent i les gelades. Es troba entre 300 i 1.000 m d’altitud.

Descripció morfològica

Arbre perennifoli molt longeu (pot viure 3.000 anys), que pot assolir longituds de fins 115 m (arbre més alt del món); tronc recte i cilíndric, escorça gruixuda, fibrosa, amb solcs profunds paral·lels, de color rogenc. Fulles simples, aciculars, aplanades, disposades en dues fileres oposades, verd fosc. Inflorescència unisexual, la masculina ovoide, esquamosa, groga, la femenina amb 15-25 esquames en espiral, amb 3-7 primordis seminals per esquama. Fructificació estrobiliforme (pinya) inicialment verda que es torna marró-vermellosa, amb llavors alades.

Usos

La saba s’ha emprat com a tònic i estimulant. Fusta molt apreciada en ebenisteria per la seva qualitat (lleugera i resistent al foc) i pel color vermellós. També molt usada antigament en la construcció de cases, vies de tren, canoes, etc. Planta ornamental pel seva bellesa i ràpid creixement.