Heura


Hedera helix L. (Araliaceae)

Cat.: heura; Cast.: hiedra; Angl.: ivy.

Distribució i hàbitat

Europa, Àsia i nord d’Àfrica. Boscos ombrejats de la terra baixa fins a l’estatge montà, formant catifes o enfilant-se a troncs, roques o parets.

Descripció morfològica

Liana llenyosa, amb fulles tot l’any i enfiladissa per unes petites rels que s’adhereixen a troncs, roques o parets. Fulles simples, alternes, gruixudes i coriàcies, brillants, d’un verd més fosc per l’anvers que pel revers, peciolades, amb dues morfologies diferents (dimorfes), les de les branques estèrils palmades amb 3-5 lòbuls, les de les branques florides enteres, el·líptiques, romboïdals fins a lanceolades. Inflorescència en umbel·la. Flors hermafrodites, calze amb 5 sèpals petits triangulars, corol·la amb 5 pètals lanceolats, petits i verdosos, disposats en forma d’estrella, que alternen amb 5 estams lliures, erectes, gineceu amb 3-5 carpels. Fruit en baia carnós, de la mida d’un pèsol, negre quan és madur, amb 2 a 5 llavors.

Usos

La fulla té un ús ben establert com a expectorant en casos de tos productiva i un ús tradicional com a expectorant en la tos associada a refredats. En cosmètica s’empra en productes anticel•lulítics. Tota la planta conté una lactona sesquiterpènica tòxica (hederina). Intoxicacions en humans (i en animals domèstics) pel consum de fruits.

Observacions

Al jardí Ferran Soldevila hi ha exemplars de diverses varietats ornamentals (algunes de variegades). Floreix a final d’estiu-tardor, els fruits maduren a la primavera següent.