Ficus carica L. (Moraceae)
Cat.: figuera; Cast.: higuera; Angl.: common fig.
Distribució i hàbitat
Regió mediterrània i sud-oest d’Àsia. Silvestre o assilvestrat, en penya-segats i parets, així com en murs, torres, etc. Consumit des del Neolític i conreat com a mínim des del 4.000 aC, a Egipte.
Descripció morfològica
Arbust o arbret de fins a 6-8 m, caducifoli, d’escorça grisenca i llisa que a les ferides deixa fluir un làtex d’olor acre, amb capçada molt ampla amb branques gairebé horitzontals que de vegades no aguanten llur propi pes i que a les Pitiüses es falquen amb crosses. Fulles simples, molt grosses, palmades i/o lobades, aspres, peciolades. Flors, tant les masculines com les femenines, tancades en un receptacle carnós, piriforme (en forma de pera) amb un porus apical; un cop fecundades les flors a través d’un mecanisme força complex, el receptacle esdevé carnós i constitueix un tipus d’infructescència (siconi) que és la figa, a interior de la qual hi ha els veritables fruits (aquenis).
