Acant


Acanthus mollis L. (Acanthaceae)

Cat.: acant, ala d’àngel; Cast.: acanto; Angl.: bear’s breeches.

Distribució i hàbitat

Centre i est de la regió mediterrània, cultivada i naturalitzada en altres zones. Creix en herbassars ruderals sobre sòls profunds, humits i rics en nutrients.

Descripció morfològica

Herba perenne d’entre 30 i 70 cm. Fulles basals de fins a 1 m, pinnatipartides, peciolades, amb limbe ovat, glabres per l’anvers i piloses pel revers. Inflorescència en espiga de fins a 2 m, densa, bracteada. Flors hermafrodites i zigomorfes, calze amb 4 sèpals foliacis, corol·la bilabiada, blanquinosa amb nervació purpúria, 4 estams, dos més curts (didínams) i gineceu bicarpel·lar. Fruit en càpsula, ovoide, coriaci, dehiscent per valves amb 2-4 llavors reniformes i llises.

Usos

Ocasionalment pot arribar a causar dermatitis de contacte. Usada principalment amb finalitats ornamentals per les fulles basals, brillants i grans, que donen un aspecte senyorial.