A l’anterior ecoconsell sobre la ‘Publicitat ecològica: no tot és tan verd com sembla’ vam parlar sobre la publicitat ecològica enganyosa, i a continuació veurem alguns exemples més concrets.
La quantitat de productes que veiem anunciats als supermercats o als mitjans de comunicació com a “verds” i “ecològics” ha augmentat considerablement en els últims anys gràcies a la seva elevada demanda. Però… què és el ‘Greenwashing’?
L’oli vegetal és un producte molt utilitzat a les nostres cuines en la preparació d’aliments, i també el trobem en una elevada varietat de llaunes de conserves. Saps com l’has de gestionar un cop usat?
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), a Catalunya hi ha gairebé 5 milions d’automòbils matriculats, incloent turismes, motos, autobusos, furgonetes, etc.
El paper i cartró representa, aproximadament, el 60% dels residus totals de la universitat, tot i que només un 26,2% és recuperat gràcies a l’ús dels contenidors destinats al reciclatge d’aquesta fracció. La resta del paper no és llençat en el contenidor adequat, i per tant, no s’aconsegueix una gestió correcta del residu.
Molts dels aliments que mengem han viatjat molts quilòmetres abans d’arribar al nostre plat.
Actualment, la varietat de làmpades que podem comprar és molt diversa, i saber escollir quina és la que s’adapta millor a les nostres necessitats pot arribar a ser tot un repte.
A la universitat hi passem moltes hores, i per aquest motiu bevem aigua o prenem alguna beguda calenta per rehidratar-nos. Aquesta activitat, que és totalment necessària per a la nostra salut, genera un problema quan el líquid es consumeix en envasos d’un sol ús.
Diversos productes que s’utilitzen per la neteja dels espais contenen substàncies químiques que poden ser corrosives, irritants o nocives tant pel medi ambient com per la salut de les persones.
A l’econconsell Eco2.0-6 vam parlar del concepte de malbaratament alimentari i diferents formes d’evitar llençar aliments que no han estat consumits. En aquest post ens centrarem en el reaprofitament del menjar, una acció que temps enrere practicaven totes les famílies, però que poc a poc s’ha anat perdent.