Des que la Universitat de Barcelona es va adherir al Programa d’Acords Voluntaris de Reducció d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) l’any 2018, s’han elaborat tres inventaris anuals d’emissions, que s’han dut a terme seguint la metodologia fixada per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic.
Això ens ha permès comptar amb una breu sèrie històrica que ja ens deixa veure l’evolució que segueixen les emissions de la UB. Amb les activitats analitzades en el marc dels Acords Voluntaris, les emissions han disminuït un 77,7% entre els anys 2017 i 2019, degut principalment a la contractació d’energia procedent de fonts 100% renovables. Només gràcies a les emissions de l’electricitat, la petjada de carboni de la UB ha minvat més de 15.000 tones anuals.
En el cas de les emissions fugitives de gasos fluorats, que corresponen a recàrregues de gasos refrigerants en equips de climatització o neveres, refrigeradors i congeladors, la reducció també és molt rellevant, d’aproximadament 1.000 tones. La resta de paràmetres inventariats també estan reduint les emissions, però en quantitats molt més petites: unes poques tones el transport realitzat pels vehicles de la UB o el consum d’aigua, i unes desenes de tones menys els residus municipals.
| Activitat inventariada | 2017 | 2018 | 2019 |
|---|---|---|---|
| ENERGIA | 18.261,1 | 6.137,7 | 2.662,9 |
| Electricitat | 15.688,5 | 3.185,7 | 0,0 |
| Combustibles fòssils | 2.572,6 | 2.952,1 | 2.662,9 |
| EMISSIONS FUGITIVES DE GASOS FLUORATS | 2.655,5 | 1.362,1 | 1.526,4 |
| TRANSPORT | 95,1 | 98,1 | 91,6 |
| Carretera | 95,1 | 98,1 | 91,6 |
| Marítim | 0,0 | 0,0 | 0,0 |
| Aeri | 0,0 | 0,0 | 0,0 |
| Ferroviari | 0,0 | 0,0 | 0,0 |
| RESIDUS | 494,4 | 498,4 | 470,4 |
| AIGUA | 70,4 | 63,9 | 63,8 |
| TOTAL ACORDS VOLUNTARIS | 21.576,6 | 8.160,3 | 4.815,0 |
L’únic paràmetre que no millora és el consum de combustibles fòssils, relacionat amb el consum de gas als edificis. L’evolució actualment ve marcada per la temperatura hivernal i les necessitats de calefacció, i per reduir les emissions d’aquest apartat seria necessari actuar sobre les instal·lacions i els edificis, tant substituint les calderes i equips actuals per altres més eficients i amb menys emissions, com protegint els edificis per tal que es redueixin les pèrdues de calor i conservin millor la temperatura a l’hivern.
Tot i que aquests paràmetres ens permeten concloure que anem pel bon camí en la reducció d’emissions, l’inventari no ofereix una imatge completa de la petjada de carboni de la UB. De fet, la norma UNE-EN ISO 14064-1:2019 estableix noves activitats que les organitzacions han d’incloure als seus inventaris d’emissions, i que caldrà incorporar de manera progressiva als futurs inventaris del Programa d’Acords Voluntaris.
És per això que, fora de l’inventari que ha estat presentat a l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC) de la Generalitat de Catalunya, hem realitzat el càlcul d’emissions dels següents paràmetres:
- Mobilitat obligada de la comunitat universitària
- Mobilitat associada a reunions, congressos i projectes de recerca del PAS i el PDI
- Consum de paper
- Materials emprats en la construcció dels edificis
El procés de selecció d’aquests paràmetres s’ha dut a terme en el marc d’un projecte aprenentatge servei (ApS) amb alumnat de l’assignatura de Desenvolupament Sostenible del grau de Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la UB. El treball fet per l’alumnat en el marc d’aquest projecte ApS ens ha permès reflexionar sobre les alternatives d’incorporar nous paràmetres a l’inventari d’emissions, i també ha facilitat la selecció de la metodologia de càlcul més adient en cada cas.
En aquest enllaç podeu consultar la metodologia aplicada en cada paràmetre.
En relació amb la mobilitat obligada (conjunt de desplaçaments que es fan entre el lloc de residència i el lloc d’estudi o treball), s’han calculat les emissions a partir de l’enquesta de mobilitat de la UB realitzada l’any 2018.
Tenint en compte l’elevat nombre de persones que formen la comunitat universitària (al voltant de 65.000), i que la UB atreu població resident a una gran quantitat de comarques de Catalunya, l’impacte de la mobilitat obligada mesurat en emissions de CO2 és molt alt: per sobre de 28.000 tones anuals. És el paràmetre d’emissió de GEH més important de la UB, i sobre el que seria més necessari i urgent actuar.
| Activitat inventariada | 2017 | 2018 | 2019 |
|---|---|---|---|
| MOBILITAT OBLIGADA | 28.433,7 | 28.408,0 | 28.171,8 |
| MOBILITAT RECERCA, CONGRESSOS I REUNIONS | s.d. | s.d. | 1.555,2 |
| Tren | s.d. | s.d. | 60,2 |
| Avió | s.d. | s.d. | 1.495,0 |
| CONSUM PAPER | 402,7 | 344,4 | 338,3 |
| Màquines autoservei | 24,5 | 0,0 | 0,0 |
| Serveis de reprografia | 132,9 | 129,9 | 129,9 |
| Compres UB | 245,3 | 214,4 | 208,3 |
| MATERIALS CONSTRUCCIÓ EDIFICIS | 5.702,3 | 5.702,3 | 5.702,3 |
| TOTAL NOVES ACTIVITATS | 34.538,7 | 34.454,6 | 35.767,6 |
La mobilitat associada a projectes de recerca, congressos i reunions inclou tots aquells desplaçaments per als quals el PDI i el PAS han gestionat els seus viatges a través de les dues agències homologades per la Unitat de Compres.
Les emissions d’aquest apartat, exclusivament disponibles per l’any 2019, sumen 1.555,2 tones equivalents de CO2, de les quals només 60 tones corresponen a viatges en tren, i gairebé 1.500 tones a vols. Cal destacar que els vols de menys de 1.000 km, que podrien ser susceptibles de ser substituïts en molts casos per viatges en tren, sumen 327,7 tones. Si limitem la distància a 500 km, les emissions dels vols sumen 256,0 tones.
El consum de paper inclou el paper d’oficina adquirit per les diferents unitats administratives de la UB, el paper consumit a les màquines fotocopiadores autoservei instal·lades als centres, i paper de les empreses adjudicatàries dels serveis de reprografia.
Els tres tipus de paper han anat disminuint els darrers anys, i en el cas de les fotocopiadores autoservei, es van retirar l’any 2018 atès que cap empresa es va presentar al concurs públic per a la prestació d’aquest servei. Les emissions pel consum de paper han disminuït de 402,7 tones l’any 2017, a 338,3 tones l’any 2019, amb un descens del 16%.
Igual que en la fabricació d’un producte, es considera que els materials emprats en la construcció de qualsevol edifici generen emissions de GEH que cal tenir en compte, i que es reparteixen al llarg de la vida útil de l’edifici, que s’estableix en 50 anys.
La superfície construïda de la Universitat de Barcelona, tenint en compte que no hagin superat la vida útil de 50 anys, es trobaria en 600.247 m2 per als tres anys analitzats. Això ens dona unes emissions anuals de 5.702,3 tones de CO2 anuals, que situen aquest paràmetre com el segon més important en l’inventari d’emissions ampliat.
Conclusions
Com s’ha pogut comprovar, la incorporació de nous paràmetres a l’inventari d’emissions de CO2 genera moltes incerteses, tant per la dificultat d’obtenir dades totalment fiables com per la manca de factors d’emissió estandarditzats.
Tanmateix, els nous paràmetres que hem aconseguit inventariar són, malgrat aquestes incerteses, fonts d’emissió de GEH molt rellevants. Tant la mobilitat obligada com els materials emprats en la construcció dels edificis superen qualsevol dels paràmetres inventariats fins ara en el marc del Programa d’Acords Voluntaris, en tant que el consum de paper té un volum d’emissions similar al del tractament de residus municipals, i la mobilitat en tren i avió associada a projectes de recerca, o assistència a congressos i reunions, assoleix valors semblants als de les emissions fugitives de gasos fluorats.
La mobilitat obligada constitueix un àmbit clau sobre el qual cal impulsar accions de millora, ja que concentra el 75% de les emissions un cop sumats tots els àmbits que s’han pogut inventariar. Ben segur que els canvis que la pandèmia per la COVID-19 està provocant en els nostres hàbits de mobilitat tindran un efecte directe sobre aquestes emissions. Uns seran positius, pel menor nombre de desplaçaments que afavoreix el treball i l’estudi a distància, i altres negatius, per la priorització del vehicle privat envers el transport públic.
