Biologia:

(a) Purificació de proteïnes solubles per centrifugació diferencial a partir de teixit hepàtic:

(b) Aïllament d’orgànuls subcel.lulars per centrifugació diferencial:

magnitud: Fc = m x w² x r (m, massa del cos; w, velocitat angular; r, radio de gir)

 

Rotor: És la peça que gira impulsada pel motor i sobre la qual es col·loca la mostra. Han de ser materials lleugers i resistents a altes velocitats de gir. Els millors són de titani i fibra de carboni ja que són lleugers i duradors. Hi ha diferents tipus de rotors:

1.  Oscil·lants, flotants o basculants. L’adaptador del tub està unit al braç del rotor per la seva banda superior, però no està fix a ell. Durant la centrifugació, els tubs perden la verticalitat a causa de la força centrífuga i se situen perpendiculars a l'eix de rotació. S’utilitzen per a separacions més precises ja que la força centrífuga s’exerceix en la direcció de la longitud del tub. Es poden separar partícules, essencialment en funció de la seva densitat, utilitzant gradients de densitat de dissolvent (isopícnics).



2.  D’angle fix. L’adaptador del tub té una certa inclinació respecte a l’eix de gir. S’utilitzen per a les separacions més simples (cèl·lules, orgànuls cel·lulars, membranes, proteïnes més o menys agregades segons els casos), sobretot en separacions seqüencials a velocitats de rotació creixents.



3.  Verticals. Rotors massissos amb compartiments esculpits paral·lels a l’eix.

 

Tubs: Estan fets de materials inerts que no interaccionin amb els components de la mostra i resistents perquè no es deformin a altes velocitats. L’elecció depèn del tipus de rotor, tipus de mostra, volum i tipus de fraccionament. Poden ser de vidre (fins a 25.000 g) o de  materials polimèrics com el polipropilè o els policarbonats.