Santiago Güell i Grau

Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès 1869 - 1955)

Va ser un dels arquitectes més actius al Penedès entre 1892 i 1920, amb una evolució estilística que comença amb l'eclecticisme i passa pel modernisme i el noucentisme, però sense abandonar del tot els trets eclèctics.

Va néixer a Vilafranca fill d'un ferroviari, i el 1892, amb 23 anys, obtingué el títol d'arquitecte a Barcelona. Entre les seves obres hi ha nombroses cases burgeses, però també algunes de populars, i també obres industrials i algun edifici públic.

Els seus primers edificis es relacionen amb els corrents predominants a l'arquitectura catalana de finals del segle XIX, l'eclecticisme i l'historicisme, que Santiago Güell combina fins i tot amb algun primer element modernista.[1] D'aquesta època destaca el pati de l'ajuntament de Vilafranca.[1]

A partir del 1900 comença a fer aproximacions al modernisme, estil que predomina a la seva obra fins cap al 1910, tot i que és un modernisme moderat, poc agosarat i decoratiu.[1] En aquest estil, Güell se situa entre la primera generació de modernistes (Domènech i Muntaner, Gaudí, etc.) i la darrera (Raspall, Jujol, etc.).

A partir del 1910 el seu estil canvia i incorpora elements noucentistes sense abandonar els modernistes, amb un resultat que voreja l'eclecticisme. En aquesta etapa destaca l'Asil Inglada, de 1916. Finalment, a partir de 1920 la seva arquitectura ja és plenament noucentista.