Marià Andreu i Estany ( Mataró, 1888 — Biarritz, 1976)
Pintor, dibuixant, gravador, escultor, esmaltador, decorador i escenògraf resident a París. Començà com a pintor de cavallet amb natures mortes i retrats femenins i com a dibuixant. Realitzà aiguaforts, xilografies, puntes seques i litografies per a edicions de bibliòfil. Féu grans figures de paper retallat i enganxat d’una notable corporeïtat. L’any 1911 exhibí, amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Nèstor Martín Fernández de la Torre, al Faianç Català, pintures, dibuixos i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb. Com a escenògraf treballà copiosament a França i a Anglaterra. La seva pintura és altament decorativa, d’inspiració literària, cenyida i molt correcta en la seva execució. Ha exposat, a més, a “Les Arts i els Artistes” (1916) i a la Sala Parés (1934). Hi ha obres seves, entre d’altres, al Museu del Teatre i al Museu d’Art Modern de Barcelona.