Lluís Jou Senabre

Lluís Jou i Senabre ( Gràcia, 1882 — els Baus, 1968)

Pintor. Es formà amb E.Canivell. Seguí Josep Civil i Castellví a París, on s’estigué amb Manolo Hugué i fou ajudat pel doctor Bosviel. Il·lustrà amb gravats de fusta Les opinions de Jérome Coignard, d’Anatole France. Gravava les seves obres sense dibuix previ, cosa que els dóna un caràcter inimitable. Publicà Le jaloux Carrizules d’Estremadure, de Cervantes (1915), Le prince, de Maquiavel (1921), Les sonnets pour Hélène, de Ronsard (1927), L’évangile selon saint Mathieu (1928), Les histoires naturelles, de Jules Renard (1929), Psyché, de La Fontaine (1930), Les musiciens, d’André Suarès (1931), Salomé, d’Oscar Wilde (1932), els Essais, de Montaigne (1934-36), Nerto, de Mistral (1936), Les oraisons funèbres, de Bossuet (1939), etc. Des del 1918 passà temporades als Baus, on acabà instal·lant-se: allà produí també obres notables, com Don Quichotte de la Manche (1948-50). Naturalitzat francès i membre de l’Institut de France, mai no perdé el contacte amb Catalunya; sovint anà al Rosselló. El 1950 féu els cartells del primer Festival Casals de Prada. També es dedicà a l’aquarel·la, la pintura a l’oli i la ceràmica d’arrel popular.