Els integrants del Pacte Nacional per a la Universitat es reuneixen al Parc

La comunitat universitària, els agents socials i econòmics, i els grups parlamentaris integren aquest pacte promogut pel Govern

Notícia extreta d'una publicació web d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya

Els integrants del Pacte Nacional per a la Universitat (PNU) es van reunir el passat divendres 15 de setembre al Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona (UB) per celebrar la primera reunió de treball després del ple de constitució del pacte, que va tenir lloc el juny passat. Aquesta reunió, presidida pel secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, va comptar amb l’assistència de rectors i presidents dels Consells Socials de les universitats catalanes, representants dels estudiants i de les organitzacions sindicals i empresarials, diputats, així com personalitats en l’àmbit universitari.

L’objectiu del PNU ­–promogut pel Govern i subscrit per la comunitat universitària, els agents socials i econòmics, i els grups parlamentaris– és debatre i consensuar el futur del model universitari català. El secretari Arcadi Navarro va explicar que amb aquesta reunió “comencem, com ens vam comprometre en la constitució del pacte, els treballs amb una sessió organitzativa per establir les bases de les dinàmiques i mètodes de treball”. Amb aquesta reunió, s’inicia “un període d’un any per forjar els consensos bàsics que el país necessita per a les universitats del futur”. Uns acords, que tal com ha passat en altres pactes nacionals que s’han signat a Catalunya a les darreres dècades –alguns com el de Recerca amb molt d’èxit–, “serveixen en qualsevol circumstància política”, ha subratllat Navarro. 

Les qüestions claus que es debaten en el marc del PNU són: 

• Configuració d’un model de finançament de les universitats que n’asseguri la sostenibilitat i l’estabilitat.
• Millora de la situació del personal de les universitats públiques, permetent l’accés i la progressió en posicions docents i de recerca per a homes i dones.
• Avançar en l’impuls de polítiques de qualitat i innovació a les universitats.
• Avançar en el sistema de preus públics equitatiu que promou la igualtat en l’accés a la universitat (tarifació social).

L’estructura del PNU consta d’un plenari, una taula permanent i quatre grups de treball. En el plenari, hi són representats els rectors i els presidents dels Consells Socials de les universitats catalanes, els representats dels grups parlamentaris, el Consell de l’Estudiant de Catalunya (CEUCAT), l’Agència Catalana per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU), el Consell Escolar de Catalunya, les organitzacions sindicals i empresarials, un grup d’experts en l’àmbit de l’educació superior, i el Govern, mitjançant els alts càrrecs de la Secretaria d’Universitats i Recerca.

El PNU també compta amb una taula permanent integrada pel rector que presideixi l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), dos rectors de les universitats públiques, el rector d’una universitat privada, un representant dels Consells Socials, un membre del CEUCAT, el president d’AQU Catalunya, qui ostenta la presidència de la Comissió d’Empresa i Coneixement del Parlament de Catalunya, dos representants de les organitzacions sindicals i altres dos de les empresarials; així com cinc representants del Govern. 

Pel que fa als grups de treball, van ser un total de quatre que es van configurar al voltant del Què (missió de la universitat: docència, recerca i transferència de coneixement; acció social i territorial, etcètera), el Qui (la comunitat universitària formada per PDI, PAS i estudiants), el Com (criteris d’organització que incideixen en la qualitat), i el Quant (recursos econòmics: finançament, preus i beques, etcètera). En aquest sentit, es va debatre sobre qüestions cabdals del model universitari com ara el model de finançament de les universitats, l’estabilització de les plantilles, el sistema de tarifació social, o el model de governança, entre d’altres.

El secretari d’Universitats i Recerca va referir-se al consens bàsic existent sobre que “l’èxit aclaparador del sistema universitari català difícilment podrà continuar si no som capaços d’assolir les cotes de finançament que requereix”. Navarro va reconèixer el treball “modèlic” d’un sistema català d’universitats que ha estat capaç de millorar posicions en els rànquings internacionals de qualitat amb “enormes esforços en el marc de nivells de finançament que al 2011 van arribar a mínims històrics. Cal corregir el model i la quantia del finançament, a banda d’incidir en models de contractació flexible en la línia dels països amb els sistemes més avançats”. 

Per veure la nota de premsa feu click aquí. 

Més informació feu click aquí.