Curs per aprendre noves eines pedagògiques per abordar la història dels genocidis

Prop de quaranta estudiants d’Educació i joves investigadors participaran els dies 11 i 12 de maig en el curs Genocidis i atrocitats massives. Eines educatives i pedagògiques sobre història i memòries. El seminari, que es farà a la Universitat de Barcelona i al castell de Montjuïc, serà a càrrec de catorze experts d’universitats de França i Espanya, entre els quals destaquen Annette Wieviorka, Johann Chapoutot i Jean-Arnault Dérens. Coordinen el curs Jordi Guixé, director de l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (EUROM); Bruno Boyer, del Memorial de la Shoah, i Concha Fuentes, del Grup de Recerca Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials (DHiGeCs) de la Facultat d’Educació de la UB.

El programa destaca metodologies pedagògiques de prevenció del racisme, l'antisemitisme i la violència extrema a partir d’una sèrie de presentacions sobre l’Holocaust, els crims contra la humanitat a l'Amèrica Llatina, el genocidi dels tutsis a Ruanda, les matances i la violència a Espanya durant el franquisme, i les atrocitats massives durant les guerres dels Balcans. També s'hi discutirà el paper dels museus i de l’espai públic en la gestió d’aquestes memòries, així com l’ús d’eines tecnològiques en l’ensenyament de la història recent.

El seminari arrencarà dijous, dia 11, a les 9.30 h, a la sala d’actes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB (Melcior de Palau, 140). En la sessió inaugural, Yves Ternon, de la Universitat de París IV-Sorbona, i José Luis Pérez Triviño, de la Universitat Pompeu Fabra, faran una aproximació comparativa sobre genocidis, atrocitats massives, crims contra la humanitat i matances. A continuació, Johann Chapoutot, autor del llibre La loi du sang (Premi Yad Vashem 2015), discutirà sobre racisme i anticolonialisme. El professor David Bondia, de la Universitat de Barcelona, introduirà els crims contra la humanitat en els règims repressius de l’Amèrica Llatina. L’Holocaust es tractarà en una ponència d’Annette Wieviorka, investigadora del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) i autora dels llibres 1945. Cómo el mundo descubrió el horror i Auschwitz explicat a la meva filla. Josep Calvet, investigador de la Universitat de Lleida, parlarà de la relació d’Espanya amb l’Holocaust, i Antonio Míguez, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, explicarà les matances i la violència del franquisme entre els anys 1936 i 1952. Tal Bruttmann, de l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials del CNRS, introduirà la història dels camps de concentració nazis. Les guerres dels Balcans i el genocidi de Srebrenica seran l'objecte d'estudi de l’historiador Jean-Arnault Dérens, autor de diversos llibres sobre aquesta temàtica. Florent Piton, especialista en història de l’Àfrica a la Universitat de París 7, analitzarà el genocidi dels tutsis.

Divendres, dia 12, l’activitat es traslladarà al castell de Montjuïc. La jornada començarà a les 9.30 h amb una visita guiada a la fossa comuna del Fossar de la Pedrera i al mateix castell de Montjuïc, a càrrec de l’historiador Ricard Conesa, de l’EUROM. La professora Marta Simó, de la Universitat Autònoma de Barcelona, presentarà la seva recerca en educació i aprenentatge sobre l’Holocaust. Les eines pedagògiques i d’ensenyament per explicar els genocidis a la secundària són els temes que tractaran els catedràtics de Didàctica de les Ciències Socials Joaquim Prats i Concha Fuentes, membres del DHiGeCs. La seva ponència es complementarà amb una presentació sobre eines tecnològiques en el treball de memòria, a càrrec de l’investigador Miquel Albert Tarragona, també del DHiGeCs. El seminari es tancarà amb una presentació de la investigadora Victoria López Benito, de la Universitat de Saragossa, sobre el paper dels museus en la gestió de la memòria.

Podeu consultar el programa complet del seminari en aquest enllaç.