Miguel Alonso

Curriculum

  • Bio
    Músic, docent, traductor i/o activista passiu-reflexiu gallec-català de matriu andalusa. Doctor en Antropologia cultural, Màster en Antropologia urbana, Llicenciat en Antropologia social i graduat en Filologia Anglesa. Les meves línies de recerca estan relacionades amb l’etnografia, la socioacústica i les cultures de l’escolta, la memòria històrica, la identitat sonora i els processos d’aculturació lligats a la cultura de masses.
  • Assignatura
    Imparteixo part de l’assignatura d’Implicacions socials i polítiques de l’art sonor, a la qual li he afegit l’epítet de cultural. En aquesta repasso les contribucions de les diferents escoles acadèmiques i pensadors que s’han interessat i tractat d’estudiar la relació entre so i comportament, així com les tècniques i eines metodològiques que han utilitzat per a aquest propòsit, amb l’objectiu de presentar una aproximació holística al sonor que abasti tant ciències experimentals com ciències socials i humanístiques.

Medín Peirón

Medín Peirón és músic de formació clàssica, alumne del pianista Jean Pierre Dupuy, i titulat en sonologia per l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). Com compositor electroacústic, es forma a França al costat de mestres com Denis Dufour i Jonathan Prager, iniciant-se amb aquest últim també en l’art de la interpretació acusmàtica. Les seves obres s’han presentat en Festivals com «Festival de Música Contemporánea de Alicante» (Alacant, Espanya), «Mixtur» (Barcelona, ​​Espanya), «Musiques d’ajourd’hui» (Perpinyà, França), «Futura» (Crest, França), «Cycle Experiences du son» (París, França), «Musica Electronica Nova» (Polònia), «Musicacoustica» (Pequin), i al «New York City Electroacustic Music Festival» (New York), entre d’altres. Participa, també, als concerts organitzats a Barcelona per “El Sindicato de Altavoces”, l’acousmonium del compositor Pablo Fredes. Apassionat de barri barceloní de Poblenou, de la seva platja, i de la música electroacústica, treballa, com a membre de l’«Orquestra del Caos», en la difusió d’aquest gènere musical a Barcelona, col·laborant en la organització del Festival de Músiques Electroacústiques i Art Sonor «Zeppelin». Igualment, és consultor independent d’«ACA» («Àrea de Creació Acústica») de Búger, Mallorca, on hi col·labora en la programació dels «Encontres de Compositors». Actualment desenvolupa un phD sobre l’escola electroacústica francesa  sota la direcció de Carmen Pardo.

Barbara Held

Bàrbara Held és una intèrpret i compositora que viu a Barcelona. Ha encarregat i interpretat un important cos d’un nou repertori per flauta de compositors espanyols i americans com ara el “Self Portrait” d’Alvin Lucier per flauta i anemòmetre, una sèrie de partitures de Yasunao Tone, un film i una performance de Carles Santos i el poeta Joan Brossa. Ha estat activa al món musical Nova York com a membre fundador del Bowery Ensemble, un grup amb importants vincles amb els compositors Morton Feldman i John Cage. La seva pràctica artística es caracteritza per un continu interès en composar amb la sensualitat del ritme entre el so i la imatge i ha col·laborat amb artistes com ara Eugenia Balcells, Yapci Ramos, Pere Noguera, Francesç Abat, Paloma Navares, Ursula Scherrer, Francesca Llopis, Carles Hac Mor, Ester Xargay, Toni Serra, David Behrman, Phill Niblock, Brenda Hutchinson, Jin Hi Kim, Robert Ashley, Matt Davis, Tom Chant, Pilar Subira, Josep Manuel Berenguer. Com a curadora, va crear i produir “Music at Metrònom”, un festival de música experimental que va donar suport especial a la col·laboració entre músics i artistes visuals; Possiblitity of Action; “The life of Score”, per al MACBA durant la temporada 2008-09 i “Lines of Sight”, una sèrie de set programes de música experimental i art radiofònic per la Radio Web del MACBA. El seu treball ha estat presentat al Festival LOOP de videoart, Barcelona; Soundproof Festival, Londres; Storefront for Art and Architecture, Nova York; Solianka Gallery, Moscú; Issue Project Room, Nova York; The Bridge, Colònia; Experimental Intermedia, Nova York;Festival Grec, Barcelona; Fundació Gulbenkian, Lisboa; Fundació Joan Miró, Barcelona; Walker Art Center, Minneapolis; part de la presentació “Microcosmics” curada per Joan Fontcuberta a la Sala Metrónom de Barcelona, Contour Editions a Nova York, i “Bioderivas”, Museo de la Naturaleza y el Hombre, Tenerife. El seu treball ha estat comentat les revistes FO A RM, Leonardo Music Journal, i al Lovely Music Ltd. CD, “Upper Air Observation”.

 www.barbaraheld.com

Agustí Fernández

Agustí Fernández (Palma de Mallorca, 1954), amb una carrera perfectament consolidada i una merescuda reputació internacional, és un dels músics catalans de major projecció internacional i una referència mundial en el món de la música improvisada. Fernández ha treballat amb grans músics de l’improvisació lliure com Peter Kowald, Derek Bailey, Laurence D «Butch» Morris, Evan Parker, Barry Guy, Mats Gustafsson, Joel Ryan,Joe Morris, Nate Wooley i Peter Evans entre molts d’altres, i és membre de Blue Shroud Band, Mats Gustafsson NU Ensemble and Barry Guy New Orchestra. Fins a la data actual ha publicat més de 80 CDs.

AGUSTÍ FERNÁNDEZ ÉS UN DELS EXPLORADORS MÉS IMPORTANTS DE LA MÚSICA VANGUARDISTA A ESPANYA, UN MÚSIC QUE COMBINA UN GRAN CONEIXEMENT DEL PIANO CLÀSSIC DEL SIGLO XX AMB LA LLIURE IMPROVISACIÓ DEL JAZZ PER CREAR UN ESTIL ÚNIC I PODERÓS (THE VILLAGE VOICE, NEW YORK).

Ha treballat també amb el reconegut compositor de musica contemporània Héctor Parra, qui va composar en estreta col•laboració amb el pianista el solo per a piano expandit FREC, estrenat el 2013 al Huddersfield Contemporary Music Festival. Aquest concert compta amb la col.laboració del videoartista Lucas Caraba.

Ha dirigit diversos ensembles de música improvisada com Ad Libitum Ensemble (Varsovia), Free Art Ensemble (Barcelona), Ansambl Studio 6 (Lujbljana), Orquesta FOCO (Madrid), Entenguerengue (Jérez de la Frontera), Impromptu Ensemble (València), etc.

Premis i reconexiements

Al llarg de la seva vida professional, Fernández ha rebut diversos reconeixements, i així el seu solo de piano “Mutza” presentat a Nova York el 2007 fou distingit per la revista novaiorquesa AllAboutJazz com un dels 10 millors concerts de l’any. El CD “Un llamp que no s’acaba mai” a PSI (Agustí Fernández, John Edwards i Mark Sanders) fou distingit per AllAboutJazz com un dels 10 millors CDs de l’any 2009; el CD “Aurora” a Maya Recordings (Agustí Fernández, Barry Guy y Ramón López) fou escollit per la revista Cuadernos de Jazz com a millor disc de l’any 2007, com el quart millor disc de la historia del jazz catalá per la revista Jaç i fou Disc d’émoi (febrer 2007) per la revista francesa Jazz Magazine. El 2012 va ser finalista del “BMW Welt Jazz Award” de Munich amb el trio “Aurora”.

L’any 2000 va rebre el “Premi Altaveu” del Festival Altaveu Sant Boi de Llobregat i el 2001 el premi “FAD – Sebastià Guasch” juntament amb Andrés Corchero pel seu espectacle “A modo de Esperanza”.

L’ANY 2010 VA REBRE EL “PREMI CIUTAT DE BARCELONA DE MÚSICA” ATORGAT PER L’AJUNTAMENT DE BARCELONA. EL 2013 VA SER DISTINGIT AMB EL «PREMI NACIONAL DE CULTURA» DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

El 2011 Fernández fou el protagonista del documental “Los dedos huéspedes” de Lucas Caraba, que s’ha projectat en diversos festivals internacionals de documentals.

Activitat docent

És professor titular d’improvisació a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) des del l’anya 2000. Porta a terme una important activitat docent en l’àmbit de l’improvisació i, entre altres centres, ha impartit classes a l’IRCAM de Paris (França), a l’Estonian Academy of Music and Theatre de Tallin (Estonia), al Real Conservatori de L’ Haia (Holanda), al Conservatori d’ Arnhem (Holanda), al Taller de Músics de Barcelona(Espanya), al Taller de Músicos de Gijón(espanya), al Conservatorio Superior de Música de Salamanca(Espanya)  i al Conservatorio Superior de Música de Zaragoza (Espanya) .

http://www.agustifernandez.com/biografia-catala/

Eduard Escoffet

Poeta, investigador i agitador cultural. S’ha dedicat a la pràctica de la poesia sonora i la performance, sense abandonar altres facetes de la creació poètica i sonora actual. Ha presentat les seves propostes en centres i festivals com el Centre Pompidou, el Palais de Tokyo i la Fondation Cartier de París, el Berlin poesie festival, Bowery Poetry Club (Nova York), Centro Cultural São Paulo, Sónar Barcelona, Museo Reina Sofía (Madrid), Roma Poesia, Poetry Africa (Durban, Sud-àfrica) i Museo del Chopo (Ciutat de Mèxic), entre molts altres. Ha publicat els llibres de poesia Gaire (2012), El terra i el cel (2013) i Menys i tot (2017). Amb la banda d’electrònica Bradien, amb la qual va col·laborar entre 2009 i 2016, va publicar els discos Pols (2012) i Escala (2015). Actualment és membre del grup Barba Corsini. 

Va ser comissari, amb Eugeni Bonet, del cicle Pròximament en aquesta pantalla, sobre cinema lletrista al MACBA (2005) i del llibre homònim, que aprofundia en un dels aspectes més interessants del moviment lletrista. Recentment ha comissariat La xarxa al bosc, un projecte sobre poesia experimental a Europa i Amèrica entre 1946 i 1980 i que es va concretar amb una gran exposició a la Fundació Joan Brossa (2019) i un llibre trilingüe que conté materials per acostar-se a aquesta ingent producció (2020). També ha escrit diversos articles sobre poesia sonora, polipoesia, veu i poesia experimental en general.  

Entre el 2010 i el 2012 va ser codirector de Barcelona Poesia (Festival Internacional de Poesia de Barcelona) i entre 2000 i 2004 director del festival PROPOSTA, un festival dedicat a les pràctiques poètiques experimentals que es va celebrar al CCCB. Actualment dirigeix el festival Poesia i +, organitzat per la Fundació Palau de Caldes d’Estrac a diversos municipis del Maresme. 

http://propost.org/escoffet

http://youtube.com/txtstate

Tweets de Escoffet

José Manuel Berenguer

Director de l’Orquestra del Caos i del Festival Música 13, fundador de Nau Côclea, membre de l’Academie Internationale de Musique Electroacoustique de Bourges i President d’Honor de la International Conference of Electroacoustic Music del Consell Internacional de la Música de la UNESCO, ha estat objecte de premis i distincions atorgats per institucions com ara Internationale Ferienkurse de Darmstadt, Gaudeamus Foundation, Prix de Musique Electroacoustique de Bourges, Concorso di Musica Elettronica. Fondazione Russolo-Pratella, International Rostrum of Electroacoustic Music del CIM-UNESCO, Festival de Músiques Contemporànies de Barcelona, Radio Nacional de España i Premio de Vídeo de Castilla-La Mancha. En els darrers anys ha tendit a expressar el seu pensament artístic a través de la instal·lació i els dispositius de computació en temps real, amb la reflexió sobre la filosofia i la història de la ciència, els límits del llenguatge, l’ètica, la vida i la intel·ligència artificials, la robòtica, el metabolisme de la informació i els límits de la percepció i la comprensió humanes. Els seus treballs més recents inclouen instal·lacions, com ara SilenciTransferLa Casa de la PólvoraMega kai Mikron i Autofotóvoros i performances, com ara MinfOn NothingLambda-Itter (amb Jane Rigler), Expanded Piano (amb Agustí Fernàndez) i Desde dentro per a microscopi, guitarra elèctrica i generació electrònica de sons i imatges. La seva peça Luci, sin nombre y sin memoria, va guanyar el premi ARCO/BEEP 2008 d’Art Electrònic.

Ex-President de la Asociación de Música Electroacústica de España, actualment és President d’honor de la International Conference of Electroacoustic Music del CIM/UNESCO, membre de la Académie Internationale de Musique Electroacoustique/Bourges, de l’Acadèmia del Consell Nacional de la Música del CIM/UNESCO, del Consell d’Experts de MISAME, del Patronat de la fundació Phonos i de la Fundació d’Artistes Visuals de Catalunya.

http://www.sonoscop.net/jmb/

Francesc Daumal i Domènech

Doctor en arquitectura (1985) amb una tesi sobre acústica (cum laude), és des de 1992 Catedràtic de Condicionaments i Serveis de l’Escola Técnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya), on imparteix docència en las àrees de Condicionament Artificial i d’Arquitectura Acústica, a segon i tercer cicle. És professor d’Acústica i Electroacústica de Sales al Màster Universitari de Tecnologia Arquitectònica de la UPC. Participa en Tribunals de PFC i en la docència en les titulacions de Paisatgisme i de Graduat Superior en Disseny de l’ETSAB, així com en doctorats, màsters i cursos d’especialització de diverses escoles tècniques superiors d’arquitectura, i d’escoles tècniques i col·legis professionals d’Espanya. Ha estat president, vicepresident i secretari de la CSAPDIU (Comissió de Selecció i Avaluació de Professors i Investigadors de la UPC). Com a arquitecte, ha realitzat des de 1976 nombroses intervencions en el camp de la construcció i les instal·lacions, principalment com a consultor en acústica arquitectònica en teatres, auditoris, aules de música, estudis de gravació, pubs i discoteques (Sala d’Actes Comú d’Escaldes d’Engordany (Andorra), Sala d’Actes de l’ETSEIB, Centre Cívic i Auditori de Navarcles, Ateneu Celrà, Abc Granollers, Teatre Mollet, ARQUS Roda Barà, Pacha Salou, Piano Blau Granollers, restaurant Granollers, etc.) i CTE – DB – HR i DAV per al Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España. Com a pèrit arquitecte ha treballat per ASEMAS, per l’Administració de Justícia (Sala del Contenciós del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jurat d’Expropiació de Catalunya, Jutjats de Primera Instància, Jutjats del Contenciós de Barcelona, etc). Intervé a diverses línies d’investigació en projectes nacionals i internacionals relacionats amb l’urbanisme i l’arquitectura acústica, i és vocal del Consejo Rector de la Sociedad Española de Acústica. Realitza obres pictòriques i escultòriques en relació amb l’arquitectura acústica. Ha exposat al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, al FORUM 2004 de Barcelona, a Foment de les Arts Decoratives, a (a)phonica 2005, 2006 i 2007 de l’Ajuntament de Banyoles, a la Casa Sagnier de Barcelona, al Museo de Grenoble, etc. És coautor del Programa Informàtic de Compliment de la Norma Acústica Estatal “NBE-CA-88”, editat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona, 1989; coautor de “Ruido y Planteamiento Urbano”, capítol del llibre El ruido en la ciudad, gestión y control, Sociedad Española de Acústica, Madrid, 1991; autor d’Arquitectura Acústica, 1. Poètica, Edicions UPC, Barcelona, 1998; coautor del capítol “L’impacte ambiental del so i les vibracions” del llibre Medi ambient i tecnologia, Edicions UPC, Barcelona, 1998; autor dels capítols “Rehabilitación acústica de edificios” i “Rehabilitación acústica de locales” del llibre Patología y técnicas de intervención. Las instalaciones, Munilla – Leria, Madrid, 1999; autor d’Arquitectura Acústica, 2. Disseny, Edicions UPC, Barcelona, 2000; autor d’Arquitectura Acústica, Poética y diseño, Edicions UPC, Barcelona, 2002; autor d’Arquitectura Acústica, 3. Rehabilitació, Ediciones UPC, Barcelona, 2007. Ha publicat també nombrosos articles sobre acústica en revistes especialitzades d’àmbit nacional i internacional. Ha rebut la Menció “Mar i Muntanya” de l’Olimpíada Cultural ´92 de Barcelona pel projecte La ciutat del So. És membre de la Societat Francesa d’Acústica (grup G2A Acoustique Architecturale), de l’European Register of Acousticians, del Comitè d’Especialistes en Acústica de la SEA, de la Comissió d’Estudis de Tercer Cicle de la SEA, de l’Agrupació Universitària de Professors d’Acústica, de l’Associació d’Arquitectes Forenses i Experts Pericials (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya) i president de Solucions Constructives i Ambientals KNAUF, del Premi ISOVER i del Comitè Científic de les Jornades Nacionals d’Acústica.

Lina Bautista

Va estudiar composició musical a Bogotà, Colòmbia. Des del 2009 viu i treballa a Barcelona, on va acabar els seus estudis de composició musical i noves tecnologies, Disseny de Sistemes Musicals Interactius i Art Sonor. Ha realitzat concerts ciutats al voltant del món i ha participat en incomptables festivals com artista i educadora.

Actualment treballa amb l’Orquestra del Caos, associació i projecte de recerca sobre la música experimental i art sonor y amb Familiar, on realitza tallers de construcció d’aparells electrònics DIY. Amb la col·laboració del centre de producció Hangar es directora del projecte On-the-fly de promoció del live coding. També és membre de Sons de Barcelona, grup d’artistes que treballen en incentivar l’interès en el so i les seves tecnologies. Es coordinadora tècnica de Mediaestruch i ensenya en institucions com ara SAE Institute i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), entre altres.

Pedro Alcalde

Pedro Alcalde és compositor, director d’orquestra, pianista i musicòleg.

Les seves obres inclouen composicions de música acústica, electroacústica i electrònica, per a dansa, teatre, cinema, instal·lacions sonores i mix-media per a orquestra i electrònica, estrenades en importants sales de concerts i teatres d’òpera arreu del món, com l’Òpera Estatal de Berlín, el Teatro Real de Madrid, el Teatre del Châtelet de París, el Teatre Mossoveta a Moscou, el New York City Center, el Teatre Líric de Sidney, o el Festival Sónar i el Gran Teatre de Liceu de Barcelona, entre d’altres.

Pedro Alcalde és doctor en Filosofia i Musicologia per la Freie Universität de Berlín, Master of Arts per la Columbia University de Nova York i llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Es va especialitzar en Direcció Orquestral a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena, posteriorment va ser director assistent de l’Òpera Estatal de Viena i de l’Orquestra Filharmònica de Berlín amb Claudio Abbado. És membre fundador de l’Nonoprojekt de la Fondazione L’Unione Europea a Berlín, amb el objectiu de inspirar als joves a reflexionar sobre la idea de llibertat, democràcia i tolerància a través de programes musicals. Ha estat professor de composició a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i entre 2009 i 2015 va impartir classes com a professor convidat a l’Aula de les Arts de la Universitat Carlos III de Madrid.

Projectes i col·laboracions passats inclouen: onze ballets amb el coreògraf Nacho Duato representats arreu del món: Herrumbre(2004), Diecisiete (2005), Alas (2006), Hevel (2007), Cobalto (2009) i Jardín infinito (2010) per a la Compañía Nacional de Danza; Rust(2013) i l’escena final de Depak Ine (2014) per a la Martha Graham Dance Company de Nova York; Static Time (2015) i Erde (2017) per al Staatsballett de Berlín i Deuces / Julia (2019) per a la Gauthier Dance Company a Stuttgart. Ha col·laborat amb destacats artistes de la música electrònica com Pan Sonic i Richie Hawtin en els Festivals Sónar de Barcelona el 2004 i 2005 i posteriorment amb Richie Hawtin a la Staatsoper de Berlín el 2017. Va compondre Infinito per a la companyia de teatre La Fura dels Baus, una obra per a orquestra i electrònica basada en el mite de Prometeu, que es va estrenar al Teatre Romà de Mèrida el 2005. Va dirigir la música composta per Alberto Iglesias per la pel·lícula The Dancer Upstairs, debut com a director de John Malkovich, interpretada per l’orquestra Simfònica de Madrid amb solistes de la Filharmònica de Berlín. La pel·lícula va guanyar el Premi Nino Rota a la millor banda sonora al Festival de Cinema de Venècia 2002. El 2013, va compondre la música per al 2 acte de l’òpera multimèdia El Somni de Franc Aleu i El Celler de Can Roca. Aquest treball interdisciplinari també es va presentar com una exposició, un llibre i una pel·lícula. El film es va estrenar a la 65a edició de Festival Internacional de Cinema de Berlín el 2014. De 2015 a 2018, ha dirigit regularment l’orquestra de l’Òpera Estatal de Berlín.

pedroalcalde.com

Carmen Pardo

Professora d’Història de la Música a la Universitat de Girona. Investigadora postdoctoral a la unitat IRCAM-CNRS de París (1996-1998), on duu a terme una investigació sobre l’espai sonor a la música contemporània. És responsable de l’edició i traducció de John Cage, Escritos al oído (1999) i autora de La escucha oblicua: una invitación a John Cage (2001, versió francesa a Approche de John Cage. L’écoute oblique, 2007, guardonat el 2008 amb el Coup de Coeur en Publicacions de Música Contemporània de l’Acadèmia Charles Cross); Robert Wilson (en col·laboració amb Miguel Morey, 2003); Las TIC: una reflexión filosófica (2009) i En el mar de John Cage (2009). Ha participat en diverses obres col·lectives, entre elles Présences de Iannis Xenakis / Presences of Iannis Xenakis (2001); Musiques, Arts, Technologies. Pour une approche critique (2004, versió anglesa a Music, Arts, Technologies. Toward a critical approach i versió castellana a Músicas, Artes, Tecnologías. Por una aproximación crítica); La parole sur scène. Voix, texte, signifié (2008); Estética: perspectivas contemporáneas (2008); Encuentros de Pamplona 1972: Fin de fiesta del arte experimental (2009) i Desbordamiento de Val del Omar (2010). Els seus articles, que tenen com a eix central l’art contemporani, particularment la música i l’art sonor, s’han publicat en revistes especialitzades d’àmbit nacional e internacional. Com a traductora s’ha encarregat també, entre d’altres, de l’obra de Michel Chion, El arte de los sonidos fijados o la música concretamente (2001) i de Peter Szendy, Grandes éxitos. La filosofía en el jukebox (2009, en col·laboració amb Miguel Morey). Ha organitzat i coordinat diverses jornades internacionals, com La Calle (Madrid, 1998) o Músicas, artes y tecnologías: por una aproximación crítica(Barcelona/Montpellier, 2000); l’espectacle art mèdia Bosque Sonoro: Homenaje a John Cage (Barcelona, 2003); Ciclo John Cage; Esto llamado… música minimal… y otrosMúsica en la nocheLa Música de la Arquitectura: Varèse, Xenakis, Dusapin (col·laboració amb Músicadhoy/La Casa Encendida, Madrid, 2006, 2008, 2009, 2010); Night of the Electroacoustic MusicEl sonido en la cueva (Sorderas) i Sonidos del poder. Escuchas del miedo (en col·laboració amb l’Orquestra del Caos, Brussel·les 2008 i Barcelona 2008 i 2009). Ha estat comissària adjunta (secció música) de l’exposició Encuentros de Pamplona 1972: Fin de fiesta del arte experimental, presentada al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía del 28 d’octubre de 2009 al 22 de febrer de 2010 i al Museo de Navarra, la Ciudadela de Pamplona i el CIVICAN del 25 de març al 13 de juny de 2010.