Instal·lació sonora
La instal·lació sonora és una pràctica multidisciplinària, basada en conceptes d’espai i so. Aquesta assignatura teòrica i pràctica és impartida per un equip de professors compost per un escultor, un compositor, un arquitecte especialitzat en acústica i una artista que treballa en l’àmbit de la transdisciplina. A l’assignatura s’impartiran els conceptes fonamentals per desenvolupar un treball pràctic en el qual intervingui la sintaxi de l’espai tridimensional; l’organització espacial en l’espai urbà i en el medi natural; l’organització del so, la gestió de projectes en l’espai acústic i una investigació crítica que interrelaciona aspectes històrics i la realització pràctica d’una instal·lació de so col·laborativa per part dels estudiants.
L’assignatura és impartida pels professors Pedro Alcalde, Josep Cerdà, Francesc Daumal i Luz María Sánchez, amb la següent estructura i continguts:
Espai · Josep Cerdà
4 sessions de 4h.
Aquesta part de l’assignatura tractarà de la sintaxi de l’espai tridimensional i l’organització espacial en l’espai urbà i en l’entorn natural. S’estudiarà l’estructuració espacial mitjançant els recorreguts i seqüències narratives de l’espai i s’introduirà als materials, tècniques constructives i processos artístics necessaris per a la comprensió i l’experimentació pràctica en escultura sonora i instal·lacions en l’espai tridimensional.
– Geofonías del Silenci
Identitat sonora de el lloc, ambients sonors i escolta activa. Derives sonores, Sound Walking, passejants solitaris, flâneurs, artistes caminants i poetes. Genius loci, o l’esperit de el lloc. Shinrin Yoku, microsons i sons inaudibles. Silencis en la literatura. Instal·lacions, performances i happenings silenciosos.
– Cartografia sonora i geolocalització
Fronteres, nivells i capes sonores en l’espai urbà. Espais urbans definits per la dinàmica i la mobilitat. Trajectòries espacials i temporals. Composicions sonores dels espais urbans. Cartografia artística: mapes de sons, sentiments i sensacions. Sistemes gràfics de representació, codis de lectura, ordenació, processament i transmissió d’informació. La ciutat com a text i escenari, amb múltiples possibilitats de lectura.
– Exposar sons
Experimentar el so amb la tímbrica dels materials i formes. Nocions de Ritme, Composició, Simetria, Harmonia, i la seva interrelació en les arts plàstiques, escèniques, musicals i tridimensionals. Cimática, dibuixar amb sons, imatges de com es propaga el so en els materials amb recorreguts i pautes geomètriques.
– Nocions d’espai
Percepció de l’espai, física, mental i sensorial. Superfícies, territoris, i límits. Línies i recorreguts en l’espai. Trajectòries, etapes espacials i temporals. Transicions i successions rítmiques entre els espais. Seqüències sonores, geometria dels espais i materials. Disseny sonor de l’espai.
So · Pedro Alcalde
4 sessions de 4h.
Aquesta part de l’assignatura s’entrellaça amb la de “Espai” en sessions compartides. El so serà considerat tant en si mateix, com a flux temporal, com en la seva relació amb l’espai i tots aquells projectes que impliquen una interacció multi-, inter- o antidisciplinar amb les altres arts o esdeveniments.
– Jocs de valors i intensitats
Ona sonora i so percebut: magnituds i paràmetres. Exercicis pràctics de creació amb paràmetres aïllats: freqüència, intensitat, durada, espectre de parcials, envoltant i timbre. Combinatòries. Ruletes aleatòries.
- Excurs: so i llum, escolta i visió, altres sentits.
- Pràctica: COMPOSICIÓ SONORA PER PANTALLA, vídeo breu amb imatge i so basats en els diferents jocs amb els paràmetres sonors.
– Mapes de textures
Graduació de el flux d’esdeveniments sonors: composicions amb textures. Sintagma i paradigma: línia de temps horitzontal (opacitat / claredat) i línia de densitat vertical (homogeni / heterogeni). Tipus de textures i maneres de combinació i juxtaposició.
- Excurs: fonts sonores, atributs, morfologies, simbologies, estètiques, ètiques.
- Pràctica: MAPA SONOR REAL O IMAGINARI, cartografia amb arxius d’àudio.
– Instruccions, Partitures, Notacions
Procediments, ritmes i desenvolupaments sonors. Eines: magnificar, minimitzar, modificar, donar un altre ús, reordenar, combinar.
- Excurs: categories reguladores: lineal / no lineal, unitat / multiplicitat, durador / fugaç, objectiu / subjectiu, col·lectiu / individual, ordre / caos, tancat / obert.
- Pràctica: PARTITURA GRÀFICA I DIARI SONOR, amb materials d’àudio.
– Escenes sonores
El so en interacció: instal·lació, performance, vídeo, cinema, net-art, dansa, teatre, espais públics, urbanisme, paisatgisme, arquitectura … Es treballaran les diferents funcions escèniques de el so: estructurals (associació, continuïtat, puntualització), emocionals, referencials, fàctiques, simbòliques i estètiques en relació amb diferents elements: tema, personatges, acció, espai i temps.
- Excurs: so “in”, “out” i “off” – imatge / so: identitat, complementarietat, oposició.
- Pràctica: ESCENA SONORA (AUDIO / VIDEO) tema, durada i format lliure.
Gestió de Projectes · Francesc Daumal
2 sessions de 4h.
El Projecte és el conjunt de les activitats que desenvolupa un individu o una entitat per assolir un determinat objectiu o resultat. Aquestes activitats poden ser interprofessionals i per això trobar-se molt interrelacionades. El projecte es basa en diferents coneixements que es mostren a través de diagrames, dibuixos, gràfics, esquemes, plànols, maquetes i altres classes de representacions i informacions que es presenten en format imprès i / o digital, i es desenvolupen de manera coordinada per determinar en algun tipus de suport, com serà una obra o instal·lació que planeja dur a terme. Com que l’objectiu perseguit pel projecte ha de ser complert en un cert període temporal definit amb anterioritat i respectant un pressupost i unes condicions d’execució en obra i / o taller, trasllats, assegurances, etc., és necessari un contracte de clàusules legals, unes memòries descriptives i tècniques, documentació gràfica, estat d’amidaments i pressupostos, que en ocasions han de ser molt detallats.
– Gestió del Projecte
- Avantprojecte
- Projecte
- Memòria descriptiva
- Memòria técnica
- Plánols de plantes, alçats i seccions. Plànols de detalls
- Plec de condicions tècniques
- Estat d’amidaments
- Pressupost
- Promoció
- Contracte (plaços de realització i de facturació)
- Facturació. Gestió i impostos
– Lectura de plànols
L’escala
- La planta i planta zenital
- Els alçats
- Les seccions
- Les perspectives i renders
- L’enderroc i obra nova
- Les maquetes
Instal·lacions Sonores · Luz María Sánchez
4 sessions de 4h.
El curs es desenvolupa en dues seccions paral·leles: una part reflexiva/teòrica i una altra pràctica. I conclou amb la creació, producció i exhibició d’un projecte d’instal·lació sonora col·laborativa amb la participació dels membres de la classe.
La instal·lació sonora sorgeix a la intersecció de moltes pràctiques que han donat lloc a idees radicals sobre noves formes de creació artística. El terme instal·lació sonora va ser encunyat per Max Neuhaus a finals dels anys seixanta del segle passat, i fa referència a una forma artística permanent o semi-permanent, que existeix tant en llocs públics com en contextos culturals, que, amb so, modelen, transformen, creen, i defineixen un espai específic; i que no existeixen de manera aïllada, sinó dins del seu context: el context del seu entorn sonor, visual i social. (Neuhaus 1994).
Durant el curs s’exploren els vincles d’aquestes relacions interdisciplinàries i s’observa com les qualitats espacials i relacionals del so són fonamentals per a la construcció de l’entorn immersiu. A partir d’un procés d’investigació col·lectiu, es busca fomentar el pensament crític i proporcionar una base conceptual destinada a crear un projecte pràctic col·lectiu final. Durant el curs es desenvolupen anàlisis no cronològiques d’instal·lacions sonores seminals i reflexions teòriques rellevants.
– Instal·lació sonora – Aproximacions teòriques
S’aborden idees generades per teòrics i creadors que han reflexionat sobre el paper del so en l’espai, i en concret sobre la instal·lació sonora, entre ells Max Neuhaus, Salomé Voegelin, Seth Kim-Cohen, Lucy Lippard, Brandon LaBelle, Gascia Ouzounian, Raquel Castro i Christoph Cox, entre d’altres.
– Instal·lació sonora – Context, espai i so
En la instal·lació sonora, el context i l’espai són elements essencials que determinen la relació entre el so i el seu entorn. El context, entès com l’entorn físic, social i cultural, influeix en com es percep i s’experimenta el so. L’espai, tant arquitectònic com social, actua com un recipient que modula el so, transformant la percepció dels oients. Es revisaran obres d’autors seminals i contemporanis de diferents punts geogràfics com Max Neuhaus, Christina Kubisch, Janet Cardiff, Tania Candiani, Maryanne Amacher, Susan Philips, Lawrence Abu Hamdan i Rebecca Horn, entre d’altres.
– Instal·lació sonora – Creació, producció i presentació pública
Es treballarà de manera pràctica en una instal·lació sonora col·lectiva, aplicant els conceptes teòrics i pràctics discutits al llarg del curs. Aquest projecte col·lectiu implicarà l’exploració i experimentació del so en un espai físic específic, considerant tant les característiques arquitectòniques com el context social i cultural del lloc. L’obra final col·lectiva no només serà un exercici tècnic, sinó una reflexió sobre la relació entre l’espai i el so, alineant-se amb les pràctiques d’instal·lació sonora contemporània.
BIBLIOGRAFIA
Amacher, M. (2020). Selected writings and interviews. Blank Forms Editions.
Blesser, B., & Salter, L. R. (2009). Spaces speak, are you listening?: Experiencing aural architecture. MIT Press.
Brown, D. (2019, March 8). “Afropunk interview: Kevin Beasley.” Afropunk. https://afropunk.com/2019/03/afropunk-interview-kevin-beasley/
Cox, C. (2018). Sonic flux: Sound, art, and metaphysics. The University of Chicago Press.
Cox, C. (2009). Installing duration: Time in the sound works of Max Neuhaus. Yale University Press.
Cox, C., & Warner, D. (Eds.). (2009). Audio culture: Readings in modern music. Continuum.
DeLanda, M. (2011). Mil anys d’història no lineal. https://barbaraheld.files.wordpress.com/2015/12/e2809cmil-ancc83os-de-historia-nolineale2809d-de-manuel-delanda.pdf
Flynt, H. (n.d.). “Concept art.” http://www.henryflynt.org/aesthetics/conart.html
Glover, R., et al. (2019). Being time: Case studies in musical temporality. Bloomsbury Academic.
Gottschalk, J. (2017). Experimental music since 1970. Bloomsbury Academic.
Higgins, D. (n.d.). “Synesthesia and intersenses: Intermedia.” http://www.ubu.com/papers/higgins_intermedia.html
Hu, F. (2015). “Towards a non-intentional space.” e-flux. http://www.e-flux.com/journal/towards-a-non-intentional-space/
Illes, C., & Zummer, T. (2001). Into the light: The projected image in American art 1964-1977. Whitney Museum of American Art.
Kim-Cohen, S. (2009). In the blink of an ear: Toward a non-cochlear sonic art. Continuum.
Kisselgoff, A. (1988, March 3). New York Times review of 1988 revival of “Rainforest”. https://www.nytimes.com/1988/03/03/arts/dance-merce-cunningham-s-rainforest.html
Kuball, M., & Lersch, G. H. (2019). Res.o.nant. Sternberg Press.
LaBelle, B. (2008). Background noise: Perspectives on sound art. Continuum Books.
Larson, K. (2012). Where the heart beats, John Cage, Zen Buddhism, and the inner life of artists. The Penguin Press.
Lippard, L. R. (1998). The lure of the local: Senses of place in a multicentered society. New Press.
Lucier, A. (n.d.). “Thoughts on installation.” http://kunstradio.at/ZEITGLEICH/CATALOG/ENGLISH/lucier-e.html
Lucier, A., & Simon, D. (2012). Chambers: Scores by Alvin Lucier. Wesleyan University Press.
MoMA Spaces – Pulsa: Jennifer Licht. (1969). Museum of Modern Art. https://archive.org/details/MOMASpaces
Mowitt, J. (2015). “Image.” In D. Novak & M. Sakakeeny (Eds.), Keywords in sound (pp. 176-189). Duke University Press.
Neuhaus, M. (1994). “Lecture at Siebu Museum Tokyo, 1982.” In Max Neuhaus: Sound works, Volume I, Inscription. Cantz.
Ouzounian, G. (2013). “Sound installation art: From spatial poetics to politics, aesthetics to ethics.” In G. Born (Ed.), Music, sound and space: Transformations of public and private experience (pp. 73-89). Cambridge University Press.
Reid, T. (n.d.). “Hearing the trauma you can’t see.” The Nation. https://www.thenation.com/article/hearing-the-trauma-you-cant-see/
Rogalsky, M. R. (2006). Idea and community: The growth of David Tudor’s Rainforest, 1965-2006. (Doctoral dissertation, City University London). https://core.ac.uk/download/pdf/42628585.pdf
Rogers, H. (2013). Sounding the gallery: Video and the rise of art-music. Oxford University Press.
Stirling, Ch. (2016). “Sound Art / Street Life: Tracing the social and political effects of sound installations in London.” Journal of Sonic Studies. https://www.researchcatalogue.net/view/234018/234019
“The Experiential Turn — On Performativity — Walker Art Center.” (n.d.). Walker Art Center. https://walkerart.org/collections/publications/performativity/experiential-turn
Voegelin, S. (2010). Listening to noise and silence: Toward a philosophy of sound art. Continuum.
Wang, J. (2015). “Considering the Politics of Sound Art in China in the 21st Century.” In Leonardo Music Journal. Volume 25. The MIT Press.
Young, L. M., & Mac Low, J. (Eds.). (1963). An anthology of chance operations.
• La majoria d’aquests textos estan en anglès. Els extractes s’han traduït per al seu ús a classe. Aquesta llista de referències està en revisió contínua.
