Temps i espai en música experimental

Resum

Aquesta assignatura tracta de qüestions molt més pràctiques del que ho fem a Psicoacústica i Música Experimental. És lògic: necessitàvem establir els fonaments d’un llenguatge per fer referència amb precisió suficient al comportament el so en el seu lloc natural: l’espai. Això va requerir molta informació teòrica. Per espai, però, no només entenem les tes dimensions espacials tradicionals -que únicament són aplicables al domini en què ens desplacem de manera voluntària-, sinó que afegirem el temps a aquesta terna, ja que els sons i la música tenen lloc, també, en el transcórrer del temps, sigui el que el temps acabi, al capdavall, sent. Sigui dit de passada, els físics encara discuteixen sobre la seva existència real.

A causa d’aquestes consideraciones, hem estructurat l’assignatura en quatre grans mòduls: Entorn i Difusió, Gest, Generació i Temps.

Temari

• 1. Espai. Paisatge sonor
  • 1.1. Concepte i utilitat
  •      1.1.1 Dimensió metodològica del Paisatge sonor
  •      1.1.2 Dimensió narrativa del Paisatge sonor
  • 1.2. Difusió de so. Altaveus com a instrument musical
    • 1.2.1. Tipus d’altaveus i formes d’estimulació de l’espai
    • 1.2.2. Direccionalitat
    • 1.2.3. Disposicions d’altaveus
      • 1.2.3.1. Estereofonia
      • 1.2.3.2. Quadrafonia i octofonia
      • 1.2.3.3. Sistemes especials de difusió
        • 1.2.3.3.1. Gmebaphone
        • 1.2.3.3.2. Acousmònium
        • 1.2.3.3.3. Cúpules de Kupper
      • 1.2.3.4. So virtual. Ambisonic i Vector Based Amplitude Panning – VBAP
      • 1.2.3.5. Wave Field Synthesis – WFS
      • 1.2.3.6. Manifold – Interface Amplitude Panning – MIAP
• 2. Sistemes interactius. Interacció i temps real. Dispositius de hardware
  • 2.1. En el món virtual
    • 2.1.1. Entre aplicacions en el mateix ordinador
      • 2.1.1.1. Aplicacions sonores
      • 2.1.1.2. Aplicacions sonores, visuals i altres menes d’aplicacions
    • 2.1.2. Entre ordinadors dedicats
      • 2.1.2.1. Ordinadors dedicats a aplicacions sonores
      • 2.1.2.2. Ordinadors dedicats a aplicacions sonores, visuals i altres menes de media
    • 2.1.3. A la xarxa
  • 2.2. En el món físic
    • 2.2.1. Sensors
      • 2.2.1.1. Micròfons
      • 2.2.1.2. Captors mecànics
      • 2.2.1.3. Captors de radiació electromagnètica
        • 2.2.1.3.1. Fotoresistències
        • 2.2.1.3.2. Detectors d’infrarojos
        • 2.2.1.3.3. Càmeres de vídeo i microscopis
    • 2.2.2. Actuadors
      • 2.2.2.1. Altaveus
      • 2.2.2.2. Planxes
      • 2.2.2.3. Solenoides
      • 2.2.2.4. Motors
      • 2.2.2.5. Altres actuadors
• 3. Sonificació
  • 3.1. So en funció de la imatge
    • 3.1.1. Identificació del color
    • 3.1.2. Identificació de la lluminositat
    • 3.1.3. Identificació del moviment
    • 3.1.4. Localització del color
    • 3.1.5. Localització de la lluminositat
    • 3.1.6. Localització del moviment
  • 3.2. So en funció de dades
    • 3.2.1. GPS
    • 3.2.2. Internet. El cas de Carnivore
    • 3.2.3. SRTM – Dades d’elevació terrestre de la NASA
    • 3.2.4. Cassini – Dynamic Explorer – Dades del campo electromagnètic terrestre
    • 3.2.5. Valors de borsa
    • 3.2.6. Dades de l’estat del mar
    • 3.2.7. Dades de l’estat del clima
    • 3.2.8. Dades de demogràfics del planeta
    • 3.2.9. Dades d’activitat geològica
    • 3.2.10. Decodificació de matrius bidimensionals i QR
• 4. Generació d’imatge en funció del so
  • 4.1. Visualització de paràmetres musicals
    • 4.1.1. Altura/Temps
    • 4.1.2. Dinàmica/Temps
    • 4.1.3. Timbre/Temps
    • 4.1.4. Espai/Temps
  • 4.2. Visualització de paràmetres sonors
    • 4.2.1. Freqüència/Temps
    • 4.2.2. Amplitud/Temps
    • 4.2.3. Espectre/Temps
    • 4.2.4. Localització/Temps
    • 4.2.5. Codificació de sons en matrius bidimensionals i QR
• 5. Generació conjunta de so i imatge
  • 5.1. Processos independents de l’usuari
    • 5.1.1. Comportaments numèrics clàssics
      • 5.1.1.1. Sèries de nombres famoses
      • 5.1.1.2. Funcions famoses
    • 5.1.2. Fractals
    • 5.1.3. Autòmats cel·lulars i matrius de Conway
    • 5.1.4. Superfícies paramètriques. Mescla de matrius
    • 5.1.5. Agents computacionals
      • 5.1.5.1. Boids
      • 5.1.5.2. Molles
      • 5.1.5.3. Cuques de llum
    • 5.1.6. Algoritmes genètics
  • 5.2. Processos dependents de l’usuari. Interactivitat i temps real. Acció humana en temps real sobre els paràmetres computacionals
    • 5.2.1. Perspectiva interactiva de l’ús de fractals
    • 5.2.2. Perspectiva interactiva de l’ús d’autòmats cel·lulars i matrius de Conway
    • 5.2.3. Perspectiva interactiva de l’ús de superfícies paramètriques i mescla de matrius
    • 5.2.4. Perspectiva interactiva de l’ús d’agents computacionals
      • 5.2.4.1. Boids
      • 5.2.4.2. Molles
      • 5.2.4.3. Cuques de llum
    • 5.2.5. Convolució i fluxos
• 6. Temp
  • 6.1. Escales de temps
  • 6.2. Direccionalitat
  • 6.3. Obra tancada
    • 6.3.1. Formes musicals
  • 6.4. Obra oberta

---

Bibliografia

BARLOW, C., F. BARRIèRE, J. M. BERENGUER, et al. Time in electroacoustic music. Bourges: Actes 5, Mnemosyne, 1999-2000.

BARRET, N., “Spatio-Musical Composition Strategies”. Organised Sound, Vol. 7 (3) (CUP), 2002, pp. 313-323.

BAYLE, F., Musique acousmatique, propositions… positions. París: Buchet/Chastel—INA-GRM, 1993.

BOULANGER, R., The Csound Book: Perspectives in Software Synthesis, Sound Design, Signal Processing,and Programming. The MIT Press, 2000.

CHOWNING, J., “The Simulation of Moving Sound Sources”. Journal of the Audio Engineering Society, 19 (1), 1971, pp. 2-6 (Computer Music Journal, June 1977, pp 48–52).

CLOZIER, Ch., “The Gmebaphone Concept and the Cybernéphone Instrument”. Computer Music Journal, Vol. 25 (4), 2001, pp. 81–90.

COLE, H., Sounds and Signs: Aspects of Musical Notation. Oxford University Press, 1974.

COLLINS, N., Handmade Electronic Music: The Art of Hardware Hacking. Routledge, 2006.

DAVIS, M. F., “History of Spatial Coding”. Journal of the Audio Engineering Society, Vol. 51 No. 6, June 2003, pp. 554–569.

EMERSON, S. (ed.), The Language of Electroacoustic Music. London: MacMillan Press, 1986.

DOHERTY, D., “Sound Diffusion of Stereo Music over a Multi Loudspeaker Sound System: from First Principles onwards to a Successful Experiment”. Journal of Electroacoustic Music (SAN), Vol. 11, 1998, pp. 9-11.

GHAZALA, R., Circuit-Bending: Build Your Own Alien Instruments.John Wiley & Sons, 2005.

GRITTEN, A. i E. KING (eds.), Music and Gesture. Aldershot: Ashgate, 2006.

KEANE, D., Tape Music Composition. Oxford University Press, 1981.

MANNING, P., “Computers and Music Composition”. Proceedings of the Royal Musical Association, Vol. 107, David Greer (ed.), 1980–1, pp. 119–131.

OWSINSKI, B., The Mastering Engineers Handbook. MixBooks, 2000.

SCHAEFFER, P., De la musique concrète à la musique même. París: Mémoire du Livre, 2002.

WANDERLEY, M. M., Non-Obvious Performer Gestures in Instrumental Music. Heidelberg: Springer, 1999.