L’agricultura ecològica, una assignatura pendent a la universitat
El predomini de l’agricultura convencional fa que no hi hagi estudis universitaris dedicats a l’ecològica; només un màster a la UB
G.Aragall/ S.Grimal Actualitzat
Ver noticia en TV3:
L’agricultura ecològica creix de manera important a Catalunya. En deu anys, el nombre d’hectàrees dedicades a la producció ecològica ha augmentat més d’un 200%. Tot i això, aquest tipus de producció, lliure de fertilitzants i insecticides químics, encara és molt lluny de la producció convencional.
L’any passat, les hectàrees ecològiques documentades a Catalunya eren més de 177.000, mentre que les convencionals superaven el milió d’hectàrees. I, de les més de 20.000 explotacions ramaderes, només 913 eren ecològiques.
Aquest predomini de la producció convencional, tant agrícola com ramadera, fa que encara no hi hagi estudis universitaris dedicats exclusivament a la producció ecològica. De fet, només hi ha un màster de la Universitat de Barcelona, que és pioner. Xavier Sans, director del màster, ho descriu com una proposta revolucionària.
«És una proposta, podríem dir-ne, revolucionària, perquè va en contra de l’establishment i del model que ha dominat el món els últims 50 o 60 anys.»
A l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida, la més important de Catalunya, s’hi estudia agricultura convencional, amb algunes matèries optativessobre agricultura ecològica. Aquí, les coses es veuen diferent.
Daniel Villalba, coordinador del Grau d’Enginyeria Agrària i Alimentària (ETSEA, Universitat de Lleida), considera que encara hi ha poca producció ecològica que justifiqui un grau universitari específic.
«De granges de porcs, en tenim vuit de producció ecològica a tot Catalunya, compareu-ho amb la producció convencional, que tenen sis milions o set milions de porcs. Quin sentit tindria donar docència d’una cosa que són vuit granges i no intentar que els vuit milions es produeixin de manera més respectuosa amb el medi ambient?»
Veuen el model ecològic com la punta de llança a la qual s’ha de tendir, però defensen el convencional perquè cada cop és més precís i genera menys residus.
«Intentem fer que la fertilitat del sòl vingui de la rotació de cultius i no tant de la fertilització química, però sense deixar de promocionar o ensenyar la fertilització química i d’intentar optimitzar aquesta fertilització.»
En canvi, els promotors dels estudis d’agroecologia asseguren que el sistema convencional ja no és sostenible.
«Pesticides, herbicides, insecticides, al davant de tot això, què cal fer? Evidentment, canviar el model.»
Per als uns, els estudis universitaris d’Agricultura Ecològica ja són una necessitat. Per als altres, com en Daniel Villalba, cal esperar que augmenti la demanda.
«Si la societat en un futur proper demana més producte ecològic, evidentent hi haurà més possibilitat de fer que aquestes assignatures optatives es converteixin en obligatòries i ampliar-ho, però encara és molt, molt, molt baix.»
