Alumnat

L’alumnat del Màster prové d’àmbits molt diferents, però comparteix la necessitat d’incorporar, a les seves carreres professionals i/o acadèmiques, una nova perspectiva des del punt de vista ètic i legal.

Comunitat de coneixement

El Màster en Bioètica i Dret impulsa i promou la creació d’una valuosa xarxa de coneixement entre alumnat, professorat i investigadors/es d’àmbits professionals molt variats i procedències geogràfiques diferents.

Això permet que, paral·lelament, es creïn estimables debats i discussions al voltant de temes bioètics d’interès, i s’estableixin aliances i col·laboracions per participar en projectes professionals.

Aquest enllaç creat durant la realització del Màster té continuïtat un cop finalitzat el curs a través de l’Associació de Bioètica i Dret (ABD).

Aquesta associació agrupa els/les exalumnes del Màster que manifesten interès en seguir formant part de la comunitat de coneixement i assistir a les diverses activitats i sessions organitzades de manera exclusiva per als membres.

En primera persona

Diferents alumnes que han realitzat el Màster ens expliquen, de primera mà, les experiències viscudes i els aprenentatges adquirits durant el curs.

Opinions

El programa m'ha brindat una formació integral en bioètica i dret, permetent-me abordar amb més profunditat i rigor els complexos casos que es presenten a la meva àrea de treball

Maximiliano Nitto
Cap d'Àrea de Salut, Acció Social, Educació i Cultura de la Defensoria del Poble d'Argentina
Buenos Aires, Argentina

Destacar especialment la qualitat dels ponents i professors, l'enorme i valuós suport documental, i l'estructura i l'organització del temari

Esther Muñoz Benítez
Tècnica del Departament de Relacions Laborals del Servei d'Urgència Mèdica de la Comunitat de Madrid (SUMMA 112)
Madrid, España

Excel·lent i recomanable experiència que, a més, espero estendre en el temps

Carolina Carvajal
Cap del Departament Jurídic i Encarregada de Drets Humans de l'Institut Psiquiàtric Dr. José Horwitz Barak
Santiago de Chile

Treballs de Fi de Màster

El TFM és un treball de recerca dirigit per un tutor o tutora, que consisteix en la revisió de l’estat de la qüestió d’un tema específic, amb una reflexió original de l’alumne/a. Durant el primer any, es planteja el projecte; durant el segon, es desenvolupa; i en finalitzar el Màster, es presenta el treball acabat.

Títol
Alumne/a
Tutor/a
Análisis de la implementación en el sistema sanitario español de la Ley Orgánica 3/2021, de 24 de marzo, de regulación de la eutanasiaCañero Martínez, MarinaAndreu García
La eutanasia en la legislación chilenaCárdenas Navarro, Javier EmilioFabiola Leyton
Bioética y biotecnología en tiempo de Sars-CoV-2. Origen de la pandemia de COVID-19Castillo Rubio, SilviaManuel Jesús López Baroni
Derechos animales y bioética – Las familias multiespeciesDe Luca Miranda, ElietteFabiola Leyton
Rol de una agrupación comunitaria inclusiva chilena en el reconocimiento y aceptación de la Ley de autismo Nº20.545, desde un enfoque bioético y de Derechos HumanosDíaz Serra, Mariela Viviana MagalyIrene Melamed
Transexualidad e identidad de género: análisis sociológico, jurídico y médico con enfoque en menoresGodoy Medina, CleoféMónica Navarro-Michel
Ética conservadora de la investigación en tiempos de pandemia de COVID-19 y la respuesta de la población de voluntarios en el PerúGuevara Condorhuaman, Wendy ShulayFernando José García López
Experiencia en un Comité de Ética de la Investigación 2019-2023: cambios y nuevos retosGuix Arnau, MartaItziar de Lecuona
Edición de la línea germinal humana con fines biomédicos y clínicos ante el principio precautorio. En el marco Unión Europea – MéxicoHirales Herrera, Victor EdmundoManuel Jesús López Baroni
Bioética y humanismo en la medicinaJiménez Larre Borges, MaríaGisela Isabel Fernández Rivas Plata / Andreu García
Biotecnología; Estudio de derecho comparado entre Chile y la Unión EuropeaJuica Pino, Eric IgnacioManuel Jesús López Baroni
Proyecto de evaluación del conocimiento y aplicación de los derechos de los pacientes por enfermería: un enfoque basado en la carta Europea de la derechos de los pacientesMiñarro Martínez, SaraAnna Falcó
Dilemas éticos en emergencias la autonomía del paciente y la toma de decisiones críticasMuñoz Benítez, EstherJoaquín Martínez-Montauti
Obstinación y adecuación de objetivos terapéuticos ante la suicidalidad crónica: ¿Resistir o acompañar la muerte?Murray Mora, Santiago AndrésAndreu García
Neurotecnologías con fines transhumanistas: la brecha social del futuro entre seres humanos “mejorados” y no “mejorados” y la necesidad de su regulación jurídica a la luz de una nueva generación de Derechos HumanosNitto, MaximilianoManuel Jesús López Baroni
Análisis comparativo de las legislaciones de Ecuador, España y México relacionadas a la protección del principio de autonomía y los derechos humanos del paciente con demencia por AlzheimerOrellana Robalino, ClaudiaManuel Jesús López Baroni
Dilemas éticos en endoscopias digestivas ¿Quién decide por los mayores de 85 años?Pellicé Ariño, MartinaMariela Mautone
Bioética en tiempos de emergencia sanitaria: Elección de los tratamientos empíricos en la pandemia de COVID-19 y cumplimiento de los principios de bioéticaPiacetini Gómez, Enrique ArielFernando José García López
El consentimiento en los receptores menores maduros de trasplantes en EspañaQuirós González Palacios, SofiaFerrán Masanés
Declaración de los Derechos Cerebrales: Un llamado a la Regulación en la Era de la NeurocienciaSalas Burbano, Juan AndrésManuel Jesús López Baroni
Introducción de un protocolo de adecuación de la intensidad diagnóstica y terapéutica en un servicio de cuidados intensivosSánchez Rico, PatriciaJoaquín Martínez-Montauti
Salud mental de adolescentes bajo cuidado del Estado: Barreras y desafíos desde un enfoque bioéticoSeguel Astete, MarcelaIrene Melamed
Responsabilidad Médica en la recomendación de terapias alternativas y complementarias: Un enfoque bioéticoVéliz Adrianzen, EduardoIrene Melamed
Obstáculos e iniciativas para la inclusión de diversidad racial y étnica en investigación clínica contra el cáncerVidal Boixadera, LauraItziar de Lecuona / Gisela Isabel Fernández Rivas Plata
Aspectos bioéticos de la pericia médicade Almeida, GustavoGabriel Martí
Anàlisi bioètic de les noves eines pel diagnòstic precoç de malalties minoritàriesArbiol Rodríguez, IolandaFabiola Leyton
Experiencia de los Comités de Ética de la Investigación durante el estado de alarma de la pandemia de COVID-19 y descripción del proceso de consentimiento informado en estudios relacionados con el SARS-CoV-2Balasso, ValentinaJoaquín Martínez-Montauti
Análisis ético y político del cuidado: proyecto para un estudio descriptivo feomenológicoBruned Pons, RebecaAnna Falcó
Identidad de género en España: atención a menores y controversiasCalvo Zabala, AmaiaSantiago Peregalli
Actualización y revisión bibliográfica sobre las controversias que suscitan el principio de autonomía y el derecho a decidir del menor maduro en el ámbito sanitarioCanes Cervera, NúriaIrene Melamed
Humanización de la atención del paciente posible donante en servicios de urgenciasDíaz Pérez, Francisca LoretoManuel Jesús López Baroni
“Bebés medicamento”: Una reflexión ético-jurídica sobre la necesidad de ciertos límitesFontanet Miralles, PaulaManuel Jesús López Baroni
The prescribing of antidepressants and benzodiazepines for non-pathological emotional distress in primary healthcare: an ethical approachGarcia Calderó, GemmaRoberto Adorno y Santiago Peregalli
Tratamientos del sistema jurídico ecuatoriano a la experimentación con animales no humanos. Perspectiva de una bioética globalGómez Andrade, Angélica MaríaGisela Isabel Fernández Rivas Plata
Adicción a sustancias y Bioética. Puesta al díaGuillén Pino, FernandoManuel Jesús López Baroni
Sobre las biopatentes: El estado de la materia biológica en el sistema de patentes y problemáticas derivadasJiménez Valadez, AliciaManuel Jesús López Baroni
Análisis y propuesta para la mejora de la evaluación y la implementación de agendas de investigación e innovación responsable (RRI) en los programas de financiación de investigación en innovación CaixaResearch de la Fundación “la Caixa” en Biomedicina y Salud (2015-2023)López Verdeguer, IgnasiItziar de Lecuona
Importancia del proceso deliberativo ante una solicitud de eutanasiaMartín Prieto, MercedesFerran Massanés
Salud mental y eutanasiaMateu Mateu, EvaFernando José García López
El derecho humano al agua y al saneamiento en América LatinaMenchaca, DayanaManuel Jesús López Baroni
Implementación de un Sistema de Ficha Clínica Compartida en Chile: Análisis desde la BioéticaMuñoz Romero, LeonilaJaime Junyent
Estrategias de atención de una unidad de medicina paliativa en un hospital público de tercer nivel de Bolivia, junio a diciembre de 2019Orellana Caro, Vanesa RocíoFernando Estévez
Aplicabilidad de los conceptos de futilidad y encarnizamiento terapéutico en la salud mentalPalau Fernández, AnnaLuís Pintor
Protocolo de cuidados paliativos para pacientes en fin de vida en Unidades de Pacientes Críticos: desarrollo y validez de contenidoPalma Behnke, AlejandraAnna Falcó
Ensayos clínicos en el Ecuador: Relación entre la investigación, necesidades sanitarias y bioéticaPérez Santamaría, Fernanda EstefaníaFernando Estévez
Una revisió bibliogràfica amb enfocament a les families monoparentals, homoparentals i reconstruidesPujol Pujades, MariaMónica Navarro-Michel
Salud mental y eutanasiaSanmartín, AnnaFernando José García López
Comparación del concepto de dignidad en pacientes en situación paliativa y los profesionales de enfermería que les atienden en el hospital universitario de MóstolesVargas Torres, RobertoAndreu García
Història ètica del malalt. Proposta model História BioèticaJiménez Jiménez, Visitación, Melero Melero, Josefa, Padrós Bou, Joan, Rius Almoyner, Núria, Royo Castillón, Carme, Vilar Corrius, Maria Jesús, y Vilaseca Corbera, MontserratAlbert Royes i Qui
Aproximació a la redefinició d’urgència clínica en la situació de malaltia terminal segons l’experiència d'un equip de cures pal·liativesBorrell i Busquets, Roser
Limitación del esfuerzo terapéutico en medicina intensivaCabré Pericàs, Lluís y Paez Duarte, Gloria
Evolución de la juridificación de la asistencia. Sanitaria y su paralelismo con el auge de la bioéticaEstrem Cuesta, Mercè, Motos Cabrera, Jaume
La libertad de terapia en la relación médico-paciente del paternalismo a la autonomíaGarcía Aznar, Andreu
Cuestionando al público sobre temas de actualidad bioética: el caso del 'MedicamentazoHerdman, Michael y Ribas Ribas, SalvadorXavier Badia Llach
Ètica i comitès d’ètica. Descripció d’una experiència a BadalonaMartorell Espelt, Victòria y Ruesga Ferndández, Olga
El consentiment informat (CI) en la prèctica clínica de l’assistència primària (A.P.)Nortes, Victoria, Serra, Mercé y Tella, Mercé
Estat d'opinió sobre l’eutanàsia, del col·lectiu infermer col·legiat a la província de GironaPalou i Jofre, Lluís
En busca de principios orientadores para la intervención del derecho en biomedicinaPavan, Laisa
Bioética i ciudadaníaRosell i Reig, Núria y Serveto i Prat, Anna
Trabajo de Eutanasia sobre las pruebas de acceso universidad (PAAU) en septiembre de 1997Viladomiu Olivé, IsabelMaría Casado
El precio del poder de la atención personalizada a la medicalización socialBallesteros Bravo, Susana
Participación ciudadana en el establecimiento de prioridades y asignación de recursos en el sistema sanitarioBaigorri GonzáLez, FranciscoMaría Casado
Fundamentación sin justificaciónBellver Delgodo, Jordi
La informatización de los datos relativos a la salud: Un proyecto inacabadoClemente Cuesta, Josefina y Mateu Lluch, Seo
Fomentar la vidaDenia, María Jesús, Elias, Marsi y Escola, Rosa María
Los derechos de los enfermos: 'Intimidad y confidencialidadFernández Lucio, María Antonia
El aborto: aspectos éticos y médico-legalesGiménez Pérez, Dolors
Comité de ética asistencial en los ámbitos sanitario y sociosanitario. CEASSMinguella García, Isabel, Rodríguez Benito, Pilar y Tejero Cabello, Palmira
Responsabilidad unida a formación en las organizaciones sanitariasMoya Tenorio, Carmen
Legislación, estructura y evolución de los comités éticos de investigación clínica en EspañaSarrat Armengou, Núria
Tecnología y vida humanaVidal Bota, JuanMaría Casado
Avaluació dels aspectes bioétics de l'aplicació del Model EFQM en les Institucions HospitalàriesAixàs Obiols, JoanLluís Cabré
Conducció de vehicles i demènciesAlòs Llauradó, Meritxell
Tratamientos médicos por sustitución en pacientes no competentes a través de terceras personasArmengol Sáez, SalvadorAlbert Royes i Qui
Aspectos éticos y legales de la información en el enfermo quirúrgicoBenítez Cabrera, Salvadora y Vicente García, MireiaPilar Antón
Los bienes jurídicos protejidos en las nuevas BiotecnologíasBoario, Elena
Aproximació a la bioètica a Catalunya. El Comitè de Bioètica de CatalunyaBusquets Font, Josep Maria
Proyecto de divulgación científica sobre la investigación con Células Madre EmbrionariasCajal Donaire, Ana
Esperando en Nitrógeno Líquidode Lecuona Ramírez, Itziar
La investigación de células embrionarias totipotencialesDobernig Gago, Mariana
Valores profesionales de enfermería: justificación, análisis descriptivo y medidaFalcó Pegueroles, Anna
El consentimiento informadoFerreiro Fernández, María José
El malalt i la família davant de la malaltiaGil Martínez, Empar
Bioética y enfermería perioperatoriaHoms Padrisa, Dolors
La enfermera, potenciadora de la dignidad humana en el proceso de enfermedad terminalHusillos Tamarit, María Begoña
Eutanasia: ¿Morir Dignamente?Iglesias Carrasco, Rosa
Enfermería y Ética: Recorrido históricoJiménez Herrera, María FranciscaPilar Antón
"L’anàlisi bioètic de l'opinió dels pacients. Referent a la llei 21/2000 sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínicaLlop i Fortuño, Sara
Marco jurídico México-España en materia de reproducción asistidaLópez Araiza Martínez, María del Carmen Drucilla
Consideraciones éticas de los implantes cocleares en niños sordos prelocutivosMarqués Girbau, Margarita
Voluntades anticipadasMartín Delgado, Mari Cruz
Células troncalesMontorzi Thorell, Gabriela
Normes bioètiques per a odontoestomatolegsMoretó i Gimbernat, María Julia
Bioética y ReumatologíaMorlà Novel, Rosa Maria
Sobre Charles Darwin y la clonación de seres humanosNebot García, Héctor
La percepción de los alimentos modificados genéticamente: una aproximación etnográfica entre los estudiantes de la Universidad de BarcelonaNevado Barbudo, Rafael
Limitación del esfuerzo terapéutico en el ámbito de la medicina críticaNicolás Franco, Silvestre
La información, el consentimiento y la odontoestomatologíaPerea Pérez, Bernardo
Información sobre los riesgos operatorios: opinión de los médicos implicados y de los pacientesPérez Castanedo, Jordi
La autonomía y el consentimiento informado en los pacientes con trastornos mentales. ¿Dónde está el límite?Pifarré Paredero, José
Ética en enfermería. De la ética de las virtudes a la ética del cuidadoPulido Mendoza, Rosa
Reflexió sobre la transmissió de valors als futurs professionals de la salutRega García, Ferran
1. Preguntas propuestas: apuntes y reflexiones. 2. Bioética clínica y cineRiera Solé, Josep Ramon
Opiniones y actitudes de los usuarios sobre el documento de voluntades anticipadasSantos de Unamuno, Carmen
El trasplante de órganosSuarez Navarro, María Luisa
Problemas bioéticos en medio del conflicto armado en ColombiaViveros Urrutia, Liliana María

Informació rellevant

Objectius del Màster

Descobreixi què pot aportar el Màster al seu creixement professional.

Programa del Màster

2 cursos amb un total de 8 unitats i un Treball de Fi de Màster, que atorguen 120 crèdits ECTS en total.

Metodologia del Màster

Com aconseguim que el nostre alumnat assoleixi els seus objectius.

Preguntes freqüents

El Màster va dirigit a una àmplia gamma de professionals de disciplines molt diferents (ciències de la salut, biotecnologia, dret, filosofia, humanitats, comunicació, enginyeries…), però també a persones llicenciades, diplomades o graduades sense experiència professional, que vulguin incorporar als seus estudis coneixements i competències en bioètica.
El Màster es cursa completament en espanyol. Un domini mínim de l’idioma és un requisit necessari per poder comprendre els materials d’estudi.
El Màster té una durada de dos anys acadèmics. El primer any consta de 4 unitats d’estudi, i el segon d’altres 4 unitats més el desenvolupament del Treball de Fi de Màster.

El Màster en Bioètica i Dret proporciona una formació integral en bioètica i drets humans, capacita per a una adequada anàlisi ètica i solució de problemes, i ofereix eines per argumentar la presa de decisions.

Aquesta formació des de la perspectiva intel·lectual és imprescindible per donar resposta als reptes complexos que plantegen les nostres societats.

El Màster també millora les competències que permeten integrar-se en equips multidisciplinaris i desenvolupar un perfil professional que possibilita formar part de comitès d’ètica, a més de progressar en la carrera professional i/o acadèmica.

A més, el Màster dóna accés a una àmplia xarxa i comunitat de coneixement formada per perfils interdisciplinaris i de procedència geogràfica diversa.

Sí, la metodologia del Màster permet compatibilitzar els estudis amb l’activitat professional atès que el sistema d’avaluació és flexible. Les eines d’aprenentatge disponibles doten de flexibilitat al curs i permeten adaptar-se a les necessitats de cada estudiant, que podrà gestionar el temps per ajustar la seva agenda laboral a la progressió del Màster.

Sí, el Màster es pot cursar completament en modalitat en línia. El campus virtual disposa de tot el temari d’estudi, a més de nombrós material complementari. Totes les sessions programades al llarg del curs es retransmeten en format virtual.

Les sessions presencials no són d’assistència obligatòria, i també es poden seguir a distància. A més, a posteriori, poden visualitzar-se en el campus virtual, en cas que no s’hi hagi pogut assistir.

No, les sessions presencials no són d’assistència obligatòria. Cada any, es concentren al llarg de dues setmanes per facilitar l’assistència tant a alumnes les obligacions professionals dels quals els impedirien assistir a un sistema acadèmic convencional, com a alumnes que cursen el Màster des d’altres països i desitgen desplaçar-se per assistir-hi presencialment . De totes maneres, per a l’alumnat que no pugui acudir, es retransmetran en directe.

Aquestes sessions permeten i incentiven la interacció entre alumnat, professorat i investigadors/es, i complementen la formació que ofereix el campus virtual.

La plataforma virtual que fa servir el Màster en Bioètica i Dret és Moodle. Es recomana disposar d’uns coneixements bàsics de les eines d’informàtica essencials per cursar el Màster. Després de la matriculació, es faciliten les claus d’accés al campus virtual. Un cop iniciat el curs, des de l’equip de coordinació, es programa una sessió per resoldre qualsevol dubte sobre el seu funcionament.

Les unitats del Màster s’avaluen de manera independent. Cada unitat consta de: una avaluació de preguntes de desenvolupament i casos pràctics, que tenen un valor del 60%; un bloc de preguntes tipus test, que té un valor del 30%; i, a cada unitat, s’obre un fòrum de participació, que té un valor del 10% (es valora especialment la qualitat d’aquestes participacions).

Les dates establertes per a la realització i entrega de cada apartat estaran disponibles en el calendari de lliuraments al campus virtual.

Al llarg del segon curs acadèmic, es realitza el Treball de Fi de Màster. La seva qualificació és independent de la resta d’unitats (sobre 10 punts).

El Màster en Bioètica i Dret està format per dos mòduls que equivalen a cada any acadèmic. Cada curs té 4 unitats, i cada unitat consta de: una avaluació de desenvolupament, una avaluació tipus test, i un fòrum de debat de participació obligatòria.

En cas que la mitjana de les tres avaluacions per unitat no sigui superior al cinc, es podrà optar a reavaluació.

Subscriu-te al nostre butlletí

per saber més sobre bioètica i conèixer les últimes notícies, publicacions i esdeveniments