Programa
El programa del Màster en Bioètica i Dret inclou els temes centrals i més clàssics de la bioètica, les qüestions més noves i innovadores, i les bases ètico-jurídiques i argumentatives que permeten entendre els problemes i emmarcar-los en la promoció i la defensa dels drets humans.
Curs 1
Aspectes ètics, jurídics i socials
U1 Bases ètiques per a la bioètica
Aquesta primera unitat constitueix una introducció a la Bioètica, entesa de manera global, flexible i laica. Se subministren els coneixements historicojurídics i les bases ètico-filosòfiques fonamentals per a la disciplina, així com les línies cardinals d’argumentació, a fi de dotar l’alumnat dels coneixements necessaris que els permetin analitzar i resoldre les qüestions concretes que s’aniran plantejant al llarg del Màster.
U2 Bases jurídiques per a la bioètica
A. Introducció al Dret
B. Drets Humans
Aquesta unitat té com a objectiu proporcionar els coneixements jurídics bàsics en bioètica perquè els/les alumnes comprenguin com funciona el dret, així com l’ordenament jurídic internacional que afecta la nostra matèria.
Resulta vital per al procés de democratització general, en què participa la nostra disciplina, que es coneguin els rudiments de l’ordenament jurídic i les claus del seu funcionament. Aquest aprenentatge constitueix un requisit bàsic perquè augmenti la transparència i la implicació en els assumptes col·lectius de la denominada societat civil.
Els problemes bioètics i biojurídics van estretament units, per la qual cosa cal una formació general en ambdós camps per poder abordar amb un mínim de rigor les qüestions que la biotecnologia i la biomedicina plantegen.
No es demana a l’alumne/a que sigui un coneixedor/a de les lleis com si fos un/a jurista, però sí resulta exigible que sàpiga trobar les normes aplicables en cada cas, així com la forma en què es jerarquitzen o relacionen. En concret, busquem que l’alumnat sigui capaç d’atorgar el valor normatiu precís a cadascuna de les normes que utilitzaran a la seva vida professional.
La referència als Drets Humans –qualsevol que sigui la fonamentació dels mateixos que se sostingui– és un punt de partida i un límit ineludible, en particular si tenim en compte que el pluralisme és un valor, alhora que un fet incontestable, en la nostra societat.
U3 Salut pública
Un dels retrets històrics al principalisme nord-americà és que se li donava més rellevància al principi d’autonomia que a la resta, només comprensible en un context de sanitat privada i neoliberalisme econòmic. Com reflexionava la doctora Casado, creadora del Màster en Bioètica i Dret, el pas de pacients a ciutadans/es ha derivat en la conversió d’aquests en mers consumidors/es de productes biosanitaris, obviant tota la problemàtica social inherent a aquest camp.
Doncs bé, en aquesta unitat, aprofundirem en el principi de justícia, entès, en el nostre cas, en la necessitat d’universalitzar els sistemes sanitaris, només possible mitjançant un sistema sanitari públic, i en aconseguir una adequada redistribució dels avenços científics en les ciències de la vida.
U4 La bioètica en les relacions sanitàries
Els temes que conformen aquesta unitat comparteixen com a rerefons l’anàlisi dels aspectes bioètics presents a les relacions sanitàries, tant en medicina com en infermeria, inclosa l’organització dels serveis de salut.
Curs 2
Problemes de salut i biotecnologia
U5 Salut sexual i reproductiva
A. Interrupció voluntària de l’embaràs
B. Reproducció assistida
La unitat 5 engloba les qüestions que fan referència a la salut sexual i reproductiva. S’hi inclouen dues temàtiques molt rellevants per a la bioètica: la interrupció de l’embaràs i la reproducció assistida. La primera part de la unitat ofereix una reflexió minuciosa sobre les múltiples talaies que afecten la interrupció de l’embaràs, especialment, la perspectiva jurídica i la filosòfica.
En efecte, com s’exposa en el tema corresponent, la interrupció de l’embaràs no s’ha de centrar entorn dels termes matar i no matar, o just i injust, sinó més aviat en un conflicte entre valors positius, per això la necessitat de jerarquitzar-los .
La segona té per objecte la reproducció assistida. El nom del tema semblaria indicar que es tracta d’una qüestió que afecta únicament la “procreació”. Tot i això, res més lluny de la realitat, ja que les entitats biològiques que es generen com a conseqüència d’aquesta forma de reproducció (v. gr., preembrions, cèl·lules mare embrionàries, etc.), poden donar lloc a una infinitat d’opcions referides a la investigació científica, a les teràpies regeneratives i, en general, al tractament i curació de nombroses malalties.
U6 Final de vida, eutanàsia i trasplantaments
A. Final de la vida i eutanàsia
B. Trasplantaments
El procés d’envelliment, inevitable, però no per això menys envoltat de tabús i ocultaments, genera un complex procés de decrepitud, cronicitat i acabament per al qual rares vegades s’està preparat. Per això, no és estrany que augmenti la vulnerabilitat davant l’entorn social i econòmic que pot ser especialment hostil en aquestes condicions. A més, les societats occidentals sacralitzen la joventut, la vitalitat i el consumisme, en detriment de la reflexió sobre l’envelliment i el procés de mort, per això l’absència d’una conscienciació específica per a aquestes situacions.
L’eutanàsia suscita de manera extrema la qüestió del respecte a l’autonomia de les persones. El debat al voltant de la despenalització de l’eutanàsia activa voluntària és un dels exemples més candents del debat bioètic en les societats occidentals.
S’analitza, també, els trasplantaments d’òrgans. Aquesta temàtica ha constituït una de les primeres manifestacions de les aplicacions biotecnològiques a la medicina, i en el seu moment van causar un impacte rellevant a l’opinió pública. En aquest sentit, només cal recordar, a la dècada dels seixanta, les discussions sobre si el/la trasplantat/da de cor seguia sent “ell/ella mateix/a” o aquell/a de qui provenia un òrgan tan vital. Si en aquell moment es posava en qüestió la identitat, avui se susciten interrogants similars davant els avenços en els xenotrasplantaments o l’hipotètic cultiu d’òrgans humans en porcs o micos.
D’altra banda, les tècniques del trasplantament han avançat molt ràpidament i la seva tecnologia depurada repercuteix en la millora general d’altres tractaments: constitueixen un impuls de la biotecnologia sanitària i un exemple de la lluita contra la mort de la medicina moderna. El model espanyol de trasplantaments, així anomenat, representa a més un important plus per a l’èxit, no només per l’elevat nombre de donants que hi ha al nostre país, sinó pel sistema organitzatiu que s’ha generat en l’organització de trasplantaments, que es proposa com a modèlic en altres llocs.
U7 Recerca, genètica, i psiquiatria i discapacitat
A. Recerca
B. Genètica
C. Psiquiatria i discapacitat
La Unitat 7 consta de tres blocs, on s’analitzaran les qüestions referides a la recerca, la genètica, la psiquiatria i la discapacitat.
El primer bloc (A) se centrarà en l’anàlisi de l’ètica de la recerca clínica i biomèdica, cosa que constitueix un dels camps més clàssics i consolidats de la bioètica. Juntament amb ella, es tractarà sobre l’experimentació amb animals i es donarà pas també a altres qüestions més noves, com la integritat científica, l’accés obert i les relacions entre la ciència i la societat, encaminades a la participació ciutadana i la millora de la governança en aquests temes.
El segon bloc (B) se centra en les diferents qüestions que plantegen els avenços en genètica. Preguntes com a qui pertany el material del qual es partia en la investigació; si cal el consentiment de les persones de les quals s’obtenen les mostres; a qui es beneficiarà econòmicament del possible descobriment i en quina mesura; com es protegirà la confidencialitat, etcètera, il·lustren sobre la complexitat de les qüestions plantejades. Cal recordar que a la informació genètica es troben dades identificatives i, també, es poden detectar gens causants de malalties, presents o futures, així com gens susceptibles de patir certes malalties. La informació d’aquest tipus té una potencialitat que la fa especialment sensible i requereix cauteles específiques per evitar que pugui ser un nou motiu de discriminació.
El tercer bloc d’aquesta unitat (C) se centra en la psiquiatria i en la discapacitat. Així, la necessitat de reflexionar sobre els neurodrets i la neuroètica, a causa dels constants avenços en les cognotecnologies; el complex món de les malalties mentals i la tènue frontera existent entre la salut mental, l’estigmatització i els prejudicis culturals; l’estatut jurídic de les incapacitats així com els processos legals d’incapacitació, internament i/o esterilització, etc., seran analitzats al llarg de la unitat.
U8 Biotecnologies, medi ambient, IA i big data
A. Biotecnologies
B. Medi ambient
C. IA i Big Data
L’element comú dels temes que formen part del bloc A és l’anàlisi de les implicacions dels avenços en biotecnologia. Atès que l’edició genòmica contemporània permet modificar substancialment la dotació genètica dels éssers vius, s’obren innumerables preguntes sobre qüestions no només crematístiques i tangibles, com ara la protecció de la propietat industrial, sinó també metafísiques, com la identitat humana.
L’apartat B té com a objectiu analitzar la biotecnologia des de la perspectiva del medi ambient. Així, expressions com ara “desenvolupament sostenible”, “creixement econòmic”, “modificació de la naturalesa”, “recerca, innovació i desenvolupament”, etc., s’enfronten constantment entre si, compelin-nos a establir criteris nítids per compatibilitzar el nostre progrés tecnocientífic amb l’habitabilitat del planeta.
La nostra simple existència ja comporta fortes influències i afectacions del medi ambient, cosa que obliga a plantejar-nos quina és la nostra responsabilitat sobre l’estat actual i futur de la natura. Aquesta responsabilitat és, sens dubte, una qüestió d’índole pràctica (fins quan i a quin ritme pot prosseguir la nostra “depredació”?), però, sobretot, es tracta d’una qüestió ètica (fins a quin punt hem d’intervenir en el medi ambient?; fins on és legítima la modificació genètica dels éssers vius amb els qui compartim el planeta?).
En els darrers anys, s’han accentuat els problemes inherents al tractament de dades personals, entre ells, els relacionats amb la biomedicina. De fet, els inesperats avenços en bioinformàtica, intel·ligència artificial i big data estan provocant que qualsevol ítem d’informació humana, des dels conductuals fins als antecedents genètics, passant per la sexualitat o la ideologia política, pugui ser objecte de recol·lecció, codificació i venda en el florent mercat de les dades personals. Doncs bé, el bloc C intenta analitzar aquestes qüestions des de la perspectiva juridicosanitària.
TFM
Treball de Fi de Màster
El Treball de Fi de Màster és un treball de recerca dirigit per un tutor/a. Consisteix en la revisió de l’estat de la qüestió d’un tema específic, amb una reflexió original de l’alumne/a.
Informació rellevant
Objectius del Màster
Metodologia del Màster
Preguntes freqüents
A qui va dirigit?
En quin idioma es cursa el Màster?
Quina durada té el Màster?
Quines sortides professionals té?
El Màster en Bioètica i Dret proporciona una formació integral en bioètica i drets humans, capacita per a una adequada anàlisi ètica i solució de problemes, i ofereix eines per argumentar la presa de decisions.
Aquesta formació des de la perspectiva intel·lectual és imprescindible per donar resposta als reptes complexos que plantegen les nostres societats.
El Màster també millora les competències que permeten integrar-se en equips multidisciplinaris i desenvolupar un perfil professional que possibilita formar part de comitès d’ètica, a més de progressar en la carrera professional i/o acadèmica.
A més, el Màster dóna accés a una àmplia xarxa i comunitat de coneixement formada per perfils interdisciplinaris i de procedència geogràfica diversa.
El Màster és compatible amb la meva activitat professional?
Sí, la metodologia del Màster permet compatibilitzar els estudis amb l’activitat professional atès que el sistema d’avaluació és flexible. Les eines d’aprenentatge disponibles doten de flexibilitat al curs i permeten adaptar-se a les necessitats de cada estudiant, que podrà gestionar el temps per ajustar la seva agenda laboral a la progressió del Màster.
Es pot cursar completament a distància?
Sí, el Màster es pot cursar completament en modalitat en línia. El campus virtual disposa de tot el temari d’estudi, a més de nombrós material complementari. Totes les sessions programades al llarg del curs es retransmeten en format virtual.
Les sessions presencials no són d’assistència obligatòria, i també es poden seguir a distància. A més, a posteriori, poden visualitzar-se en el campus virtual, en cas que no s’hi hagi pogut assistir.
He d’assistir obligatòriament a les sessions presencials?
No, les sessions presencials no són d’assistència obligatòria. Cada any, es concentren al llarg de dues setmanes per facilitar l’assistència tant a alumnes les obligacions professionals dels quals els impedirien assistir a un sistema acadèmic convencional, com a alumnes que cursen el Màster des d’altres països i desitgen desplaçar-se per assistir-hi presencialment . De totes maneres, per a l’alumnat que no pugui acudir, es retransmetran en directe.
Aquestes sessions permeten i incentiven la interacció entre alumnat, professorat i investigadors/es, i complementen la formació que ofereix el campus virtual.
Com funciona la plataforma virtual?
La plataforma virtual que fa servir el Màster en Bioètica i Dret és Moodle. Es recomana disposar d’uns coneixements bàsics de les eines d’informàtica essencials per cursar el Màster. Després de la matriculació, es faciliten les claus d’accés al campus virtual. Un cop iniciat el curs, des de l’equip de coordinació, es programa una sessió per resoldre qualsevol dubte sobre el seu funcionament.
En què consisteix el sistema d’avaluació?
Les unitats del Màster s’avaluen de manera independent. Cada unitat consta de: una avaluació de preguntes de desenvolupament i casos pràctics, que tenen un valor del 60%; un bloc de preguntes tipus test, que té un valor del 30%; i, a cada unitat, s’obre un fòrum de participació, que té un valor del 10% (es valora especialment la qualitat d’aquestes participacions).
Les dates establertes per a la realització i entrega de cada apartat estaran disponibles en el calendari de lliuraments al campus virtual.
Al llarg del segon curs acadèmic, es realitza el Treball de Fi de Màster. La seva qualificació és independent de la resta d’unitats (sobre 10 punts).
Quantes avaluacions n’hi ha?
El Màster en Bioètica i Dret està format per dos mòduls que equivalen a cada any acadèmic. Cada curs té 4 unitats, i cada unitat consta de: una avaluació de desenvolupament, una avaluació tipus test, i un fòrum de debat de participació obligatòria.
Què passa si suspenc una unitat?
En cas que la mitjana de les tres avaluacions per unitat no sigui superior al cinc, es podrà optar a reavaluació.
Subscriu-te al nostre butlletí
per saber més sobre bioètica i conèixer les últimes notícies, publicacions i esdeveniments
