Ús inadequat del futur per indicar obligació

L’estructura bàsica que cal utilitzar per expressar una obligació és la perífrasi verbal haver de + infinitiu. Cal evitar l’ús de tenir de + infinitiu i de tenir que + infinitiu.

Exemple adequatLa matrícula s’ha de fer a partir del dia 24 d’octubre.

Exemple adequatHem de fer una memòria per presentar el nostre estudi i els resultats que n’hem obtingut.


No cal dir que també és incorrecta la forma hi ha que + infinitiu:

Exemple adequatS’ha de garantir la imparcialitat en l’avaluació de les proves.

Exemple no admissibleHi ha que garantir la imparcialitat en l’avaluació de les proves.


El verb caldre té un ús preferent per expressar una obligatorietat amb sentit no estricte, de recomanació, però tot i així s’han de tenir en compte altres locucions del tipus fer falta, ser necessari i fins i tot haver de, segons el context.

Exemple adequatCal atendre totes les peticions que ens arribin.

Exemple adequatÉs necessari atendre totes les peticions que ens arribin.


Exemple adequatCalen nous professors per al curs vinent.

Exemple adequatFan falta nous professors per al curs vinent.


Exemple adequatCal que el Consell prengui una decisió sobre l’afer.

Exemple adequatEl Consell ha de prendre una decisió sobre l’afer.


Cal evitar l’ús del futur amb sentit d’obligació, i expressar aquest sentit amb el verb en present.

Exemple no admissibleEls noms dels càrrecs oficials s’escriuran amb minúscula.

Exemple adequatEls noms dels càrrecs oficials s’escriuen amb minúscula.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 10-10-2022
Citació recomanada:
«Ús inadequat del futur per indicar obligació» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3561> [consulta: 23 novembre 2024].