La redacció dels informes ha de ser succinta i no s’hi han d’incorporar dades que ja constin en l’expedient corresponent, si és el cas, o que no siguin estrictament necessàries.
1. Identificació
En aquest apartat hi poden constar, opcionalment:
- títol de l’informe, destacat
- núm. d’expedient (si escau)
- assumpte
- sol·licitant (si escau).
2. Exposició de precedents, fets i fonaments de dret
L’exposició dels precedents i dels fets que motiven l’informe s’ha de fer d’una manera ordenada i clara.
Cal mantenir l’ordre lògic de les dades i separar les diferents unitats en paràgrafs, per tal que la lectura pugui ser ràpida.
Els fonaments de dret, en el cas que hi hagin de constar, fan referència a les disposicions legals que justifiquen les conclusions de l’informe.
3. Conclusions
Els informes descriptius no contenen aquest punt, només s’ha de tenir en compte, doncs, per als valoratius.
La conclusió a què ha portat l’argumentació anterior va encapçalada per la paraula
INFORMO o bé per una de les dues fórmules següents (o una d’equivalent):
Després de seguir tots els tràmits reglamentaris,
INFORMO:Després de tenir en compte les disposicions legals aplicables en aquest cas,
emeto el següentINFORME
A continuació, l’emissor en fa una valoració.
4. Datació
La datació del document es compon de:
- població, seguida d’una coma
- data (el dia del mes i l’any, en xifres; sense cap punt).
Barcelona,
29 de novembre de 1998L’Hospitalet de Llobregat,
14 de maig de 1999
La població mai no ha d’anar precedida de la preposició
a.
5. Signatura
Consta dels elements següents:
- càrrec, precedit de l’article corresponent
- signatura
- nom i cognoms.
6. Annexos
Si cal, s’hi poden afegir els annexos que es considerin pertinents. Convé fer-ne la llista al final de l’informe.