ya no recuerda dónde fue a parar
un camino sin lengua
era el mar lo que deseaba encontrar
pero está en silencio
ninguna brisa
Garcia, Marília
Biografia
Marília Garcia (Rio de Janeiro, 1979) és poeta i artista visual. En el terreny poètic, ha destacat per les publicacions encontro às cegas (Cosac Naify, 2017), um teste de resistores (7letras, 2014) i Engano geográfico (7letras, 2012). Ha estat traduïda a diverses llengües i la seva escriptura ha travessat les fronteres estenent-se cap a la revista francesa Action Poétique, o l’espanyola Quimera. A més de l’escriptura, Garcia conrea també la traducció i la fotografia.
Sinopsi
Error geográfico s’incia amb una llum cega (“Blind light”) fragmentada en vint-i-quatre moments, que travessa els territoris d’un subjecte colonitzat, a través de silencis i el·lisions, on el cos es presenta com un lloc que s’obre i s’esquerda. “Orden alfabético” esdevé un intent d’ordenar una cartografia que emergeix sense estructura: corpòria, com un flux de versos que desborda l’experiència. “Una partida con Hilary Kaplan” sorgeix del dispositiu del walkman, resseguint una travessia que esfondra el jo poètic entre Brusel·les i Berlín, per retornar al seu Brasil natal, arrossegant el rastre que li deixa el tacte de la vella Europa.
Ressenya
L’escriptura de Marília Garcia traça un conjunt de mapes que exploren les continuïtats i discontinuïtats possibles entre cos, territori i escriptura, a través d’una poètica de la deconstrucció. A partir d’al·literacions i poemes circulars, mitjançant la metàfora del retorn odisseic per transformar-la, el bleix del desarrelament —l’abandonament del Brasil natal per anar a Europa— queda inscrit en el cos del jo poètic. La corporalitat d’aquest es desvetlla en l’escriptura com un flux, i mitjançant les tècniques cinematogràfiques del tall i de la repetició conforma una estètica de trencament amb allò real per esdevenir un cos-territori.
El text problematitza el concepte de verticalitat —la de la pàgina, la de les ciutats, la del llenguatge fal·lologocèntric—, i se situa als marges de l’experiència quotidiana d’un cos que s’incriu en “paisajes visitados en extrañeza” (p. 44). L’alteritat apareix a través de les imatges descrites, fent emergir fragments de la Nouvelle Vague, de Pierrot Le fou a la nuesa lèsbica d’Akerman a Je, tu, il, elle, que van fluctuant a ritme gairebé respiratori, “ritmo del andar”, parafrasejant el 21è poema del llibre. Un caminar que esdevé subversiu en la mesura que parteix del desig corporal que intenta habitar en un món que vessa estranyesa i manca d’arrels.
L’estructura del llenguatge es posa en crisi, doncs, desencaixant els versos amb la repetició, fent-los horitzontals: els talls, desplaçaments per l’espai, els silencis de la memòria. La veu del walkman reprodueix poemes gràcies a l’electricitat, sent també els resistors elèctrics de la dutxa els que duen al jo poètic a pensar amb la poesia com a acte de resistència. El text flueix de manera gairebé líquida, s’escampa, híbrid, fins a copsar aquest error geogràfic que es grava de manera doble: tant en el llenguatge foradat com en la pell de la poeta, que es desdobla en aquest jo poètic però alhora parla a través d’aquesta veu que no és una.
L’expressió de la poeta es fragmenta: en ella reverberen veus, també de les altres: des de l’artista Louise Bourgeois fins a les dones del seu Brasil natal —fragmentació que topa inevitablement amb l’altre, del què parla en el punt límit de la frontera, des de la diferència lingüística: “quieren oír cómo se habla una lengua de vocales”, transcriu a l’aeroport de Berlín—.
Allò que s’ha endut de la seva travessia resta, com un fragment del feltre de la paret –fragment d’allò real– com l’engany geogràfic que suposa el viatge, portant les veus de la resistència on s’inscriu: resistència elèctrica, com la que impedeix de la fredor de l’aigua; resistència poètica com el gest que empelta una boca a una altra i segueix, insistent, repetidament, en la busca del seu “camino sin lengua” (p. 81). Troba, en el seu lloc, la traça, la incapacitat de restituir un origen per cercar allò que era identitari i que ja no l’és.
Autopoètica
“Se puede crear en la propia lengua un espacio de extrañeza y de indeterminación, e intenté acercar ese ejercicio a los textos, ejercicio que no era sólo verbal sino que ocurría entre lenguajes. De ese modo, entran en escena una mujer salida de una limusine de Josée Lapeyrere, (...) una mujer de Cabrera Infante ahogándose en Cuba: todas esas voces desplazadas dialogan en el espacio del libro y contribuyen para los movimientos de escape y fuga” (Marília Garcia en una entrevista de 2015)
Bibliografia
Cristobo, Aníbal (2015), “Entrevista: Marília Garcia / Lógicas del desplazamiento”, al Blog de l’Editorial Kriller71, 31/03/2020, <http://kriller71.blogspot.com/2010/10/>.
Derrida, Jaques (1997), De la gramatología. [Of Grammatology] Trad. Gayatri C. Spivak. University Press, Baltimore and London. [p. 90]
Garcia, Marília (2015), Error geográfico [Engano geográfico]. Trad. Aníbal Cristobo. Kriller71 Ediciones, Barcelona.
Casanyes Dalmau, Mireia (2023), "Marília Garcia: Error geográfico", Lletra de Dona in Centre de Recerca ADHUC—Teoria, Gènere, Sexualitat / Universitat de Barcelona, data de consulta