biografia

Agustina Bessa-Luís és una de les més rellevants escriptores portugueses contemporànies. Nascuda l'any 1922 a Vila Meã, població situada al nord de Portugal, la seva carrera literària comença en 1948 amb la publicació de la seva primera novel·la titulada Mundo fechado. Després d'aquesta ha publicat unes desenes de títols, de narrativa, de teatre, d'assaig i biografies diverses. La seva activitat literària ha estat reconeguda amb nombrosos premis de les lletres portugueses, entre els quals destaquen el Prémio Delfim Guimarães rebut en 1953 amb la publicació de la novel·la A Sibila, i també el Prémio Camões (2004), màxima distinció a la seva carrera literària. Les seves obres han estat traduïdes a diverses llengües.

sinopsi

La novel·la A Sibila presenta el valor de la vida rural en evidència i defensada de forma explícita per Quina, el personatge central del relat. Agustina Bessa-Luís fa la unió entre el temps passat i el temps present i situa les angoixes i els problemes que determinen la força dels personatges en un espai agrícola, típicament regional. L'argument reconstrueix la història de la família Teixeira i de la seva casa pairal que passa de la decadència a la recuperació triomfal. Situada en una població del nord de Portugal, la casa de la Vessada és l'escenari central de la novel·la. El relat de les situacions viscudes en aquella casa permeten conèixer la visió del món que tenen els homes i les dones que hi habiten. El poder matriarcal es dóna a conèixer després de l'incendi que destrueix la casa i d'on surt reforçada la gestió de les dones fortes i sense por, capaces de lluitar per agrupar el patrimoni familiar. Quina és la representació del clan femení i Germa, la seva neboda i hereva, serà la destinada a donar continuïtat a la casa de la Vessada.

ressenya

Per un procés estilístic original Agustina Bessa-Luís ens presenta un personatge singular: una pagesa, Quina, que de forma intuïtiva comprèn "els altres" i penetra en les seves vides com si fos endevina. La novel·la comença i acaba en el mateix lloc i amb els mateixos personatges. El lloc és la casa de la Vessada i els personatges són Germa i el seu cosí, Bernardo Sanches. La novel·la comença en el temps present amb una conversa entre els dos cosins i una narradora omniscient serà l'encarregada de desafiar la memòria dels personatges. Així, balancejant-se a la mateixa cadira que fou de Quina, Germa evoca el personatge de la seva tia i per això ha d'anar enrere en el temps i parlar de l'àvia. D'aquesta forma, Germa passa a ser el fil conductor de la història.

El contrast entre la vida rural i la urbana, representades respectivament per Quina (una sàvia i vella Sibila) i Germa, apareix a l'obra com una visió de la realitat social: d'una banda, els valors del camp i les tradicions i de l'altra, l'artificialitat de la urbs. En la novel·la hi ha algunes referències a la saviesa popular que marca el comportament dels habitants del camp i que es poden observar en els tradicionals consells per a dones, de Narcisa Soqueira a Maria da Encarnação, mare de Quina, dient-li que es cuidés i mengés abans que el marit arribés a casa. També Quina fa ús de la mateixa saviesa popular en els ensenyaments que fa a Germa quan li diu que les coses lletges són tan pròpies del món com les boniques i que a escola no preparen les noies per a la vida, cosa que Quina troba un engany. Per ella conèixer el mal és una defensa i adverteix la seva neboda que on no hi ha innocència pot haver pecat però, on no hi ha saviesa sempre hi haurà desgràcia. Tanmateix, la complexitat i la densitat del pensament de Quina impressionaven i a la vegada irritaven a Germa.

L'emancipació de la dona és un tema present a tota l'obra. Tant Quina com Germa són dones solteres, independents, però que paguen un preu molt alt per aquesta situació. No són compreses ni estimades per ningú. D'una banda, Quina està molt interessada en els bens materials, en el poder, en el domini sobre els altres i només es realitza quan gaudeix de rellevància material i social. D'altra banda, Germa és una artista que el narrador no arriba a definir més enllà del seu caràcter indolent. Havia crescut sota l'influència de l'àvia i de la tia Quina de qui guardava un record de mestres sàvies, al mateix temps que els seus pensaments li sortien amb un "perfum d'epigrama grec" (p.115).

A Sibila és una novel·la de figures femenines autònomes que imposen la seva força d'instint o d'intel·ligència en un ambient rural i matriarcal. Es pot considerar com la novel·la que caracteritza la burgesia rural del nord de Portugal a començaments i mitjans del segle XX.