fer cinc cèntims (d’alguna cosa, a algú) SV, explicar alguna cosa breument a algú (IEC)
Vàrem parlar de coses molt interessants; ara tinc pressa però més tard, amb calma, ja te’n faré cinc cèntims; m’agradarà que ho sàpigues / Me’n faràs cinc cèntims, del teu viatge?
(R-M, EC)
Del Diccionari de sinònims de frases fetes de M. Teresa Espinal
Què tenen en comú l’acolliment lingüístic de la UB, Henry Ford i la intel·ligència artificial
Inspirats per Henry Ford —i, sobretot, obligats per altres motius que ara no venen al cas—, últimament a Acollida UB hem adoptat el sistema de producció en cadena que va idear l’industrial nord-americà. I és que, a Acollida UB, una té idees, l’altre els dona forma, una altra les planifica i les executa, encara una altra les acompanya, i l’últim les explica. En el nostre cas, però, lluny de castrar-nos la imaginació (per allò de tasques monòtones i repetitives en cadena), ens l’estimula.
Per cert, encara una altra i l’últim són, respectivament, la Marialba i el Francesc. Però per explicar, primer cal tenir informació:
I la Marialba em va enviar un missatge de veu explicant-me com havia anat tot plegat; un missatge que començava amb això de «te’n faig cinc cèntims». Per tenir les seves explicacions en un document, vaig transcriure el missatge de veu de la Marialba amb una aplicació d’intel·ligència artificial que, de tant intel·ligent, és ruc, i que va transcriure els «te’n faig cinc cèntims» com «te’n faig 0,05 €». Cagada pastoret…
I, en fi, amigues i amics del CATclub, com que ara ja sabeu què vol dir «fer cinc cèntims d’alguna cosa a algú», suposo que també us farà gràcia l’espifiada de la IA.
De ruletes, bastaixos i purgatoris
I els cinc cèntims comencen així… Una tarda plàcida d’octubre al pati de l’antic Hospital de la Santa Creu. Un grup d’estudiants. Rotllana gran. Rotllanes petites. Converses… Només l’espai ja inspira a conversar. (I si, a més, tenim una dinamitzadora com la Marialba, ningú calla!) Per iniciar les converses, la Marialba va preparar una ruleta per sortejar temes molt variats. Un dels nostres voluntaris, l’Aitor, va quedar gratament sorprès que les seves companyes de grup de mobilitat ja llegien en català obres literàries: un supervendes, La catedral del mar (ens pots explicar què és un bastaix, lectora?); i un llibre titulat El purgatori, que, de moment, no hem sabut ubicar (potser El purgatori de J. F. Mira? Ens ho confirmes, lectora segona?).
Mirar amunt
La història de l’antic Hospital i la seva conversió en biblioteca ja us la sabeu, no? I les anècdotes, també, oi? I també sabeu (ho heu vist!) que és un edifici preciós: qui pogués treballar o estudiar cada dia en aquelles sales. De l’última visita, en recordo especialment que tothom anava mirant amunt, cap als arcs apuntats, i veig que aquesta vegada no va ser gaire diferent…
El purgatori i l’inframon
Del variadíssim catàleg i de la multiplicitat de documents que custodia la Biblioteca de Catalunya, un de molt interessant és el llegat de Ràdio Barcelona. A part del seu valor intrínsec, ens il·lustra d’una manera ben crua el passat recent de la repressió franquista (un purgatori pel qual vam haver de passar, com el de Mira). Al calaixos de les fitxes dels enregistraments d’àudio que tenien a Ràdio Barcelona, en podem veure algunes amb un segell al damunt que diu «NO RADIABLE» o un gargot amb un «Prohibido» (és a dir, censura). Endevineu de qui? Doncs, per exemple, de Pau Riba, Raimon i molts altres. Al blog de la Biblioteca de Catalunya hi ha un apunt sobre el llegat de Ràdio Barcelona. Interessant.
I del purgatori a l’inframon… I és que a la BC es veu que hi ha vora quatre milions de documents. I, és clar, per més precioses i reboniques que siguin les sales gòtiques, amb els seus arcs apuntats, no hi caben tots, i s’han d’emmagatzemar en fins a quatre plantes per sota terra: ben bé l’inframon. Aquest inframon no es pot visitar, però sapigueu que hi és.
Una visita preciosa que segur que repetirem (gràcies, Carina i Marga!).
Marialba Camacho, becària d’Acollida
Francesc Massana, tècnic d’Acollida