What is this thing called… history?
Cole Porter, en una de les seves cançons més conegudes, es preguntava «què és això que diem “amor”», i nosaltres ens preguntem què és això altre que diem «història» (que, tot sigui dit, és tan misteriós com l’amor). Què és, la història? Si agafem la Breu història del món, d’Ernst Gombrich, la història és una narració preciosa, el conte més bonic que us puguin explicar. Si agafem la tesi doctoral del personatge Camille d’On connait la chanson, d’Alain Resnais (Les chevaliers paysans de l’an 1000 au lac de Paladru), la història és un subproducte de digestió difícil i només apte per a rates de biblioteca. Si agafem un llibre de text de segon de BAT explicat per un professor motivat i amb gràcia, la història són tot de coses desconegudes i que estimulen les ganes d’entendre el món. Si agafem la Història mundial de Catalunya, dirigida per Borja de Riquer, la història és context, comprensió. Si agafem El bulldozer negro del general Franco, de Fernando Hernández, la història és anàlisi. I si la deixem, la història, en mans d’algú que no ens reconeix, la història és una eina infal·lible per fer-nos desaparèixer.
A ningú se li escapa que una de les funcions del Museu d’Història de Catalunya és allò que diem «fer país». Sí, qualsevol grup humà d’una certa envergadura (poble, nació, comunitat, etc.) i també qualsevol administració (estat, regió, confederació, unió de repúbliques) que aspiri a perviure (i no només a sobreviure) necessita una història i uns historiadors (des de l’Ab Urbe condita de Titus Livi, per a Roma, fins al Sàpiens de Yuval Noah Harari, per a Occident) i, si pot ser, un mite fundacional èpic (des de l’Eneida, per a Roma, fins als westerns, per als EUA).
La història és sempre una història; però, sobretot, sempre hi és. Per tant, si no te la fas, te la fan. Has de triar. Ah, i, sigui com sigui, la història, com el coneixement en general, és un camí costerut. No us ho creieu? Mireu, mireu a l’esquerra…
Dit això, ens encanta el Museu d’Història de Catalunya i ens sembla un lloc fantàstic per fer cinc cèntims d’història als nostres estudiants de mobilitat. I a ells també els encanta; si no, mireu les cares de felicitat general.
Aprovat general
Perquè…, què en saben, els nostres estudiants, de la història d’aquest racó de món que anomenem Catalunya? Doncs vam voler fer la prova i, abans de començar la visita, els estudiants van haver de col·locar en una línia del temps una sèrie de fitxes que mostraven imatges relacionades amb diferents esdeveniments de la història de Catalunya. Aquests fets anaven des de la prehistòria fins a l’actualitat, passant per la història antiga, l’edat mitjana, l’edat moderna i la contemporània. I se’n van sortir: aprovat general. Òbviament, la història de Catalunya està completament imbricada en la del nostre entorn i, com que els nostres estudiants no són pas marcians, ho tenen una mica més fàcil. A més, tingueu en compte que parlem amb gent d’un nivell, eh! I, per postres, alguns d’ells precisament de la facultat de Geografia i Història.
Ens encanten els mapes…
El curs passat vam fer una visita a la cartoteca del CRAI Raval que va ser tot un èxit. Què deu ser el que ens agrada tant dels mapes? Tenir el món (o una ciutat, o una serralada) a l’abast de la nostra mirada? Deu ser això… De mapes, al MHC no en faltaven, és clar, i també ens van agradar.
I les maquetes
Mireu, quina una de més bonica…
Hi tornarem
I, a més, tindrem en compte els suggeriments dels nostres estudiants: centrar-nos en l’edat mitjana, moderna i contemporània i deixar una mica de banda la prehistòria i l’antiguitat, que són les èpoques en què coincidim una mica més tots plegats.
Marialba Camacho, becària d’Acollida
Francesc Massana, tècnic d’Acollida