Al llarg d’aquestes últimes setmanes hem posat en marxa les trobades d’intercanvi lingüístic de català-japonès. Les integren un conjunt de parelles ben diferents; us les presento.
En primer lloc, la Sara i el Shun són una combinació imparable: una de Belles Arts i barcelonina i l’altre de Psicologia i provinent d’Osaka. Vam trobar-nos un divendres al matí i vam poder compartir les nostres diferents aficions: d’una banda, el dibuix, l’anime i les xafarderies, i de l’altra, el futbol, el mar i la literatura. Amb ells (i amb el recurs de les Guies de Conversa Universitària dels Serveis Lingüístics) vaig descobrir que els noms dels mesos en japonès són ben senzills: només t’has d’aprendre els números perquè tens el mes u, el mes dos, etc. També vam adonar-nos que les divinitats que donen nom als dies de la setmana depenen del substrat mitològic i cultural: per exemple, per nosaltres el dijous és el dia de Júpiter, déu dels romans, en canvi, en anglès tenen Friday en honor a la deessa nòrdica Freyja, i en japonès fan referència a elements naturals com la lluna, els arbres, etc.
També vaig quedar amb l’Alessia i el Haruto (imatge superior), habituals del campus de Diagonal i que visitaven l’Edifici Històric per primera vegada. L’una de Biologia i l’altre d’Economia, van quedar ben impressionats de les biografies lingüístiques que es van explicar l’altra a l’un i l’un a l’altra: una part de la família de l’Alessia també ve del Japó!
Així mateix, he tingut el plaer de conèixer la Riko i la Carla (a l’esquerra), dues noies maquíssimes i molt rialleres que es van avenir de seguida tot parlant dels animes que havien vist i que més els havien agradat. La Riko va venir amb un bloc de notes ple d’apunts dels cursos de català que tot just havia començat i amb molt d’interès per seguir aprenent la llengua.
Finalment, la Maria i el Taiki (a sota), les nostres incorporacions més recents a la Borsa, també han començat les trobades aquesta darrera setmana. La Maria és de Tarragona, estudia el grau en Gestió d’Informació (que ens va deixar ben intrigats) i ha après japonès amb el Duolingo! Tota una bèstia de la persistència i seguidora fidel dels animes. El Taiki, per la seva banda, és de Tokio i ha decidit venir a Barcelona per la gastronomia i el clima, que el van captivar en un gran viatge per Europa que va fer l’any passat. També participa al CATClub i ha començat un curs de català, així que el tenim ben engrescat.
La Maria Zaida, l’Àlex i la Sakura també era el primer cop que passejaven pel Jardí Ferran Soldevila i van flipar amb els arcs i la simetria que hi ha. Vam aprofitar la trobada per fer les presentacions corresponents i vam explicar a la Sakura amb quatre pinzellades la situació de la llengua catalana, perquè s’animi a parlar-la sense por.
Esperem que aprenguin molt els uns dels altres i que puguin forjar una amistat translingüística ben interessant!
Gisela, Becària de Dinamització