Un dijous de començaments d’octubre, concretament el tercer dia del més. Encetem la temporada d’activitats del CATclub, una miqueta més tard que en altres anys. Deu ser per això que ja es veu alguna jaqueta entre els assistents, tot i que l’ambient és encara una mica estiuenc: pantalons curts, vestits d’espatlles destapades… Això sí, hi ha una cosa que delata aquest petit canvi en el calendari: la llum. Sí, la llum que cau en diagonal, càlida però que fa presagiar canvis, que ens anuncia l’arribada de la tardor, que ens avisa que ja anem deixant el bon temps enrere i que els vespres, de mica en mica, seran cada cop més curts. Mireu, mireu aquesta imatge a la Torre del Rellotge; i quina llum més bonica…
I, ves per on, quan sembla que l’època de l’any ens convida a la calma i a tornar a casa més aviat, comença la temporada d’activitats del CATclub. La primera activitat, com en els últims anys, és el Welcome Day, és a dir, una petita sessió de benvinguda i presentació que acabem amb una visita guiada a la joia de la corona: l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
Les primeres trobades acostumen a anar acompanyades d’una mica de neguit i, potser, també de timidesa, però, en aquesta edició, els estudiants de seguida van presentar-se i van començar a parlar els uns amb els altres d’una manera molt espontània. A més, molts d’ells ja van fer-ho directament en català, amb la qual cosa demostren que els cursos que preparen les nostres estimadíssimes companyes de Formació —i que executen els nostres estimadíssims professors i professores—, tenen una efectivitat rotunda! Sí, el Pla d’acollida funciona com un rellotge!
L’Elisenda, tècnica d’acollida dels Serveis Lingüístics, va començar presentant el CATclub: el funcionament, la programació i també l’equip tècnic que l’acompanya: la Maria, en Francesc i jo mateixa, la Marialba, que soc becària de col·laboració. A continuació, vam sortir a la terrassa de l’edifici Josep Carner, que té unes vistes privilegiades a l’Edifici Històric i a la plaça Universitat, per fer un joc per trencar el gel mentre fèiem un mos: quina descoberta, per als estudiants, la coca de forner! I és cert que, amb la panxa plena i bona companyia, no hi ha res que pugui sortir malament! Mentre berenàvem, els estudiants van tenir l’oportunitat de conèixer-se una mica millor i anar aprenent i practicant noves expressions i lèxic en català; el joc consistia a fer-se preguntes els uns als altres, com ara: «a qui li agrada el senderisme?» o bé «qui ha tastat el pa amb tomàquet?» i, així, ens anàvem coneixent tots plegats.
Ja amb els nervis esvaïts, vam anar cap al vestíbul de l’Edifici Històric, on ens esperava el nostre guia, l’Alvit, per explicar-nos alguns fets històrics, curiositats i detalls arquitectònics d’aquest espai tan emblemàtic. L’edifici, obra de l’arquitecte Elias Rogent i Amat, un dels mestres del reconegut geni del modernisme català Antoni Gaudí, es va inaugurar l’any 1871. Ara bé, la Universitat de Barcelona és molt més antiga i existeix com a institució acadèmica des de mitjan segle XV.
A continuació, vam pujar per la majestuosa escala principal fins al replà del primer pis per accedir a la biblioteca del Fons Antic, que conté una valuosa col·lecció de manuscrits, pergamins i gravats, alguns dels quals daten del segle XVI. Allà vam trobar-nos amb la tècnica del CRAI, que ens va ensenyar tres exemples d’aquest tresor documental. Una de les joies que custodien és el manuscrit d’un botiguer del segle XVIII anomenat Josep Bolló. Em diuen que el llibre de Bolló és un «imperdible» de la visita a l’Edifici Històric, i que els que repeteixen no se’n cansen mai de mirar-lo. El volum és un petit tractat de disciplines tan diverses com l’aritmètica, l’arquitectura, la gramàtica, l’astronomia de l’època (amb la Terra al mig, sí!), etc. Tot plegat amanit amb unes il·lustracions precioses, com ara un gravat de Santa Eulàlia. Vam descobrir que Santa Eulàlia és l’antiga patrona de la ciutat de Barcelona, però que va quedar relegada per la Mare de Déu de la Mercè a causa del miracle que se li atorgà per haver salvat Catalunya d’una plaga de llagostes al segle XVII. Des d’aleshores, es diu que el dia de la Mare de Déu de la Mercè, el 24 de setembre, sempre plou perquè Santa Eulàlia plora per haver estat oblidada per la població barcelonina.
Vam continuar la visita pujant a la Torre del Rellotge, restaurada el 2021, on vam tenir l’oportunitat d’entrar dins del rellotge (que funciona tan bé com el Pla d’acollida) i sentir tocar les campanes en directe des del terrat. Ben segur, aquest serà un record que tots els assistents guardarem per sempre.
I, és clar, la millor part de la visita, ens la van guardar per al final. Vam tenir el privilegi d’entrar a l’impressionant Paranimf. Un espai que no només fascina per l’estètica recarregada i eclèctica, sinó també pel simbolisme de la seva ubicació en l’edifici: representa el Coneixement (en majúscula!) com la unió de tots els pensaments, els de lletres i els de ciències.
La jornada, però, no va acabar aquí, encara ens reservàvem la cirereta del pastís, la tertúlia postactivitat: alguns dels estudiants van animar-se a continuar la festa i seguir practicant el català en una petita tertúlia al bar Estudiantil. Estem segurs que aquest entusiasme i bon ambient ens acompanyarà en les pròximes activitats!
Marialba Camacho Mayals
Becària d’acollida