Quedem al pati interior del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Els estudiants ens anaven comunicant pel grup quan algú arribava una mica més tard de l’hora marcada; el que no sabien és que el Francesc els havia convocat mitja hora abans d’entrar. No penseu que ho va fer perquè li agrada enganyar-nos, ho va fer per dos motius: el primer, perquè ens coneix, i sap que a vegades no som prou puntuals… I el segon, perquè era la segona trobada del CATclub d’aquest semestre, i volia que abans d’entrar, poguéssim parlar una mica els uns amb els altres i així anar-nos coneixent una mica més… El lloc, tot s’ha de dir, era ideal per a això: un pati agradable, amb vistes de Ciutat Vella i Montjuïc gràcies a l’enorme «mirall» d’un dels murs interiors, i bancs per seure i fer tertúlia.
La ronda de presentacions va estar molt bé. Tenim representants de molts àmbits del coneixement: d’economia (l’economia de l’esport), de física (astrofísica i física teòrica), de lingüística, de pedagogia, d’història medieval (l’economia d’un antic hospital a l’edat mitjana: per cert, no et perdis la visita que farem a l’antic Hospital de la Santa Creu), de dret, de traducció, de filosofia… I el més pertinent per un dia com el d’ahir: de neurociència! Amb tot aquest personal, ja us podeu imaginar que les converses són molt interessants.
Realment, la visita a l’exposició d’Intel·ligència Artificial al CCCB va ser impressionant. En primer lloc, la nostra guia, la Mireia, va qüestionar el nom de la cosa: realment hem de parlar d’«intel·ligència artificial»? O potser seria més pertinent anomenar el fenomen «aprenentatge automatitzat», «tractament automatitzat de dades»? Sigui com sigui, la Mireia ens va fer tot un recorregut passant pel passat, present i futur de la IA. Ella ens ho anava explicant tot en català i nosaltres li anàvem preguntant coses. Era tan interessant que fins i tot es van apuntar al nostre grup altres persones que no pertanyien al CATclub! 😉
A més, a les taquilles del CCCB ens va donar a tots una entrada a l’exposició per si la volíem tornar a visitar, en un altre moment.
En acabar, vam anar tots a la cafeteria del CCCB; érem tants que vam haver d’ajuntar unes quantes taules per cabre-hi. I aquí ja, es van diversificar les converses: Si anaves a una punta parlaven sobre l’exposició, si et posaves al mig i n’hi havia uns parlant en alemany (no els vaig acabar d’entendre) i uns altres parlaven sobre el que farien més tard en sortir, i a l’altra punta, ja no sentia el que deien, només veia que reien molt.
El cas és que les activitats del CATclub són ben concorregudes i participades, i això ens motiva a fer-ne més i millors!
La setmana que ve, hi tornem!
Maria Ortega, becària d’Acollida