No sabem si el retorn de Bola de drac al 3Cat hi té alguna cosa a veure, però aquest curs el japonès té un protagonisme especial a l’àrea de Dinamització i Sociolingüística dels Serveis Lingüístics. D’alumnes de mobilitat que venen del Japó ja fa molts anys que n’acollim, però, aquest any, tant al CATclub com a la Borsa d’intercanvi lingüístic, els alumnes nipons destaquen més que mai. Fa uns dies la Gisela, becària dels Serveis Lingüístics, ens va explicar com estaven anant les trobades de les parelles i els grups d’intercanvi lingüístic de català per japonès, que només aquest primer semestre ja són cinc!
Però és que aquest any, a més, hem encetat una nova col·laboració amb el Departament d’Estudis Europeus de la Universitat Provincial d’Aichi (愛知県立大学) que ens ha permès afegir el Japó al mapa dels intercanvis virtuals entre alumnes de la UB i dels lectorats de català a l’exterior que depenen de l’Institut Ramon Llull. Així, el passat 8 de novembre, a les 10:00 de Barcelona i les 18:00 de Nagoya, va tenir lloc la primera videotrucada conjunta entre tots els participants del programa: deu estudiants catalans i deu de japonesos. Després de les presentacions i una breu introducció de la Lídia Sala, professora de la Secció d’Estudis d’Ibèrics i de Llatinoamèrica a Aichi, i l’Elisenda Vilajoliu, tècnica d’acollida lingüística de la UB, ja va començar el primer contacte de cadascú amb el seu company d’intercanvi lingüístic i cultural. A partir de llavors, tot ha anat rodat.
Els vint estudiants que hi participen estan entusiasmats amb l’experiència i, ara que ja han passat uns dies de l’inici de l’intercanvi, en comencem a collir els fruits: «Estic molt content d’haver-me apuntat a aquest intercanvi i espero repetir-ho» o «és una experiència molt interessant i productiva» són dues frases repetides pels participants de la UB, que ens expliquen com estan anant les trobades amb els seus companys japonesos. En Rafael ens comenta que parlen sobretot dels estudis, de la vida diària i de viatges i experiències, i acaba exclamant que amb en Hiroki s’estan fent amics «de debò». «És una persona encantadora i riallera, amb qui tenim converses molt agradables. Estic coneixent una nova persona que té una cultura molt diferent de la meva i això és molt enriquidor», ens diu l’Aaron. O la Irene i la seva parella, que ja han descobert que tenen en comú alguna cosa que no s’esperaven: «L’experiència és molt divertida. Els temes van sortint sols i riem molt durant les trucades. Solem fer la primera estona en català i la segona, en japonès, així que tots dos hi sortim guanyant. Hem descobert que juguem al mateix joc al mòbil!».
També ens ha encantat el que assegura la Palmira, que diu que mai no els falta tema de conversa, una de les pors inicials més freqüents dels participants en els intercanvis lingüístics. «Sobre els temes de conversa, ella té uns materials preparats i normalment iniciem la sessió amb això, però sempre acabem parlant d’altres coses que van sorgint durant la conversa. Parlem molt del menjar, de festivitats i de temes d’actualitat (per exemple, avui li he ensenyat una foto dels llums de Nadal de Barcelona i hem continuat parlant del Cap d’Any: què es menja, com se celebra als dos països, etc.). No ens quedem mai sense tema de conversa perquè quan s’acaba un tema tornem a les preguntes que té preparades i d’aquí en surten d’altres», explica.
Els estudiants japonesos, per la seva banda, destaquen el caràcter i la predisposició de la seves parelles: «És molt simpàtica», «va ser molt amable parlant-me a poc a poc». Ells, molt a la japonesa, els agraeixen l’esforç amb voluntat de complaure’ls. Si saben que un tema interessa la seva parella, en busquen informació. Això, a més, els ha convidat a mirar la seva cultura amb ulls nous a través de la curiositat dels companys catalans: els animes, les festes de Cap d’Any… Amb l’intercanvi, diuen que poden satisfer la seva curiositat envers la realitat del jovent català: com són els estudis universitaris a la UB, què vol dir viure en un territori bilingüe, com es concreta això en la vida de la gent. Senten que tenen via lliure per preguntar sobre tot allò que els crida l’atenció.
Segons les professores d’Aichi, la Lídia i l’Esther Carillo, la motivació és enorme. El seu aprenentatge del català s’està accelerant i les ganes per augmentar els coneixements lingüístics són ben paleses: demanen ajuda a la seva professora («necessito parlar en passat», «saber el futur seria divertit»). Les preguntes i els comentaris a la plataforma del centre no paren de créixer. Les relacions entre ells també s’aprofundeixen. Es coneixen millor, ja ha sortit en algun comentari la paraula amic… No es pot demanar més, oi?
Ja ho veieu. Segurament, no podríem tenir un retorn més bo d’aquesta col·laboració intercontinental. Alguna cosa ens diu que aquesta primera vegada no serà l’última.
Arigatō, estudiants catalans. Gràcies, hihonjin gakusei.